31 de Maig: Dia Mundial Sense Tabac

El 81% de les persones que inicien la deshabituació presenten una motivació alta o moderada per deixar de fumar

El 51% té una dependència alta del tabac

El 83% dels usuaris que inicien un tractament per deixar de fumar arriben a fer la segona visita de deshabituació i el 62% continua les visites següents que permeten valorar l’èxit del tractament. De les persones que continuen el tractament, el 12% té una recaiguda abans dels tres primers mesos i el 17% aconsegueix fer una disminució important del tabac (fumar 3-4 cigarretes). El 41% dels que van a la primera visita del programa de deshabituació continuen sense fumar als sis mesos.

Aquests són els resultats de l’estudi que s’ha dut a terme amb 109 usuaris que van començar el programa de deshabituació tabàquica del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família (Barcelona) entre setembre de 2010 i maig del 2011.

Dels usuaris que entren al programa i es valoren amb el test de Richmond, el 50% presenta una motivació moderada per deixar de fumar; el 31%, alta i el 19%, baixa.

La dependència del tabac és alta en el 51% dels casos; moderada, en el 38% i baixa en el 11%, segons els resultats del test de Fagerstom.

Amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac, que se celebra demà dia 31, l’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada Família posaran a disposició dels usuaris a l’entrada dels dos centres (c. Còrsega n. 643, en el cas del CAP i c. Indústria cantonada amb c. Dos de Maig en el cas de l’hospital) una taula informativa per advertir dels efectes nocius del tabac i els beneficis i possibilitats per deixar de fumar. Es repartiran fulletons i es faran cooximetries, per mesurar el nivell de diòxid de carboni en l’aire exhalat.

Amb el lema, “No segueixis aquest tren! Desenganxa-te’n!”, aquests dos centres organitzen dues marxes nòrdiques, a les 10.30 i a les 19 hores, amb usuaris i professionals que han deixat de fumar, ho estan intentant, encara fumen o els ve de gust participar-hi. Les marxes tindran una duració aproximada de 45 minuts i es faran pel barri. La sortida tindrà lloc a la plaça Henry Dunant, al costat del CAP Sagrada Família. Les places ja estan completes. La marxa nòrdica consisteix a caminar amb l’ajuda de bastons similars als que es fan servir a l’esquí.

Comunicació de la creació del bloc al VII Congrés Nacional FAECAP

El passat 13 de Maig es van comunicar els resultats del bloc Salut a Primària al VII Congreso Nacional FAECAP (Federación de Asociaciones de Enfermería Comunitaria y Atención Primaria) celebrat a Murcia.

El bloc recopila més de 50 articles i recomanacions de salut elaborats i coordinats des de l’ABS Gaudí. A aquest bloc es pot accedir des de la pàgina web del Consorci Sanitari Integral (http://www.sanitatintegral.org o http://www.csi.cat). L’adreça electrònica del bloc és http://salutaprimaria.blogspot.com.

La intenció d’aquest bloc innovador és convertir-se en una eina interactiva entre els usuaris i els professionals sanitaris. Els professionals escriuen els diferents articles i recomanacions i conserven la llibertat de deixar publicat el que creguin més oportú. D’altra banda, en cada article del bloc és possible establir un diàleg entre usuaris i professionals ja que els lectors poden escriure els seus comentaris o qüestions específiques o generals de forma anònima i l’autor els hi pot donar resposta. S'han rebut més de 40 consultes mitjançant el correu electrònic. La finalitat és interactuar amb els usuaris i proporcionar informació sobre la cartera de serveis, facilitar recomanacions i consells de salut, donar resposta a dubtes i comunicar possibles canvis organitzatius en el centre.

Consejos para protegernos del sol

Estar moreno está de moda, pero tomar el sol también envejece la piel y puede causar cáncer de piel.

Para protegernos del sol debemos:

- Tomarlo en las horas en las que el sol es más suave (antes de las 12 del mediodia y después de las 5 de la tarde).

- Utilizar cremas adecuadas, resistentes al agua, aplicando una capa generosa de crema en todo el cuerpo.

- Ponernos la crema en casa, una media hora antes de tomar el sol y volvernos a poner después de cada baño y cada dos horas.

- Protegernos mediante gorras, ropa, gafas y sombrilla. Pero debemos saber que el sol se refleja en la arena, el agua del mar, la nieve o la hierba y que también podemos quemarnos bajo la sombrilla.

- También debemos beber abundante agua mientras tomamos el sol, y también después.

- Después de tomar el sol, debemos ducharnos y ponernos crema hidratante.

- A los niños hay que protegerles más del sol, porque su piel no está preparada y el sol les hace más daño el día que lo toman. Los niños menores de 3 años no están preparados para tomar el sol.

- Las embarazadas deben protegerse bien del sol para evitar que les aparezcan manchas faciales oscuras.

- Las personas de piel más blanca, a las que normalmente les cuesta ponerse más morenas, son las que más deben protegerse del sol, y la crema que tienen que usar debería tener un factor de protección de 30 o más. A los niños se les debe aplicar factor de protección más alto.

.Si usted tiene alguna enfermedad de la piel, pregunte a su profesional sanitario si debe tomar el sol.

Recuerde:

- Las colonias o perfumes pueden causar manchas cuando se toma el sol.

- No use las cremas del año anterior.

- Las lámparas UVA también envejecen y pueden causar cáncer de piel.

- También hay que protegerse del sol en invierno.

Voluntats anticipades

El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre el què està fent), dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat. S'ha de veure doncs com una expressió autònoma a tenir en compte en les decisions clíniques. El DVA ha de formar part de la història clínica del pacient que el formula, i de la seva existència se n'ha de deixar constància de forma visible en el full de dades personals de la història clínica.

Si el pacient aporta un DVA ja validat ha de presentar-lo, ell o un dels seus representants, al metge responsable del seu tractament o al centre en què es tractat a la instància que hi hagi a l'efecte. Els centres i els seus professionals hauran:
• D'acceptar-lo
• D'incorporar-lo a la història clínica del pacient, de la qual en formarà part des d'aquell moment
• De fer que a la història clínica del pacient consti en lloc visible que conté un DVA
• D'informar que mentre un registre general de documents de voluntats anticipades no permeti una generalització més fàcil dels documents que voluntàriament s'hi vulguin inscriure, el DVA únicament produirà efectes en el centre o centres en els què hagi estat presentat i als metges als quals s'hagi lliurat
• De consultar al comitè d'ètica assistencial, o la instància que correspongui en cada centre, en cas de dubtes sobre la seva validació o en cas de conflicte
• D'informar al pacient de la possibilitat de renovar-lo o de revocar-lo, en qualsevol moment, amb la presentació d'un escrit en el que manifesti la seva nova decisió
• De retornar-lo al pacient, conservant una còpia a la història clínica

Beneficios del abandono del tabaco

Dejará de estar sometido a una adicción (nicotina).
Mejorará su salud:
- Se normalizarán su presión arterial y su frecuencia cardíaca y se normalizará la temperatura de manos y pies a los 20 minutos del último cigarrillo.
- Los niveles de monóxido de carbono y oxígeno se normalizarán pasadas 8 horas.
- Disminuye el riesgo de muerte súbita pasadas 24 horas.
- Mejorará la función respiratoria pasadas 72 horas.
- Aumentará la capacidad física y se cansará menos con cualquier actividad pasados 1-3 meses.
- Mejora el drenaje bronquial y se reduce el riesgo de infecciones pasados 1-9 meses.
- Se iguala el resgo de padecer infarto y otras enfermedades cardiovasculares al de los no fumadores, pasados 10-15 años sin fumar.
- Sufrirá menos catarros y molestias de garganta.
- Tendrá menos posibilidades de padecer un cáncer.
- Disminuye el riesgo de trombosis o embolias cerebrales.
- En las mujeres que toman anticonceptivos se reduce mucho el riesgo de infarto o embolias.
- Mejorará su economía.
- Mejorará su seguridad por el menor riesgo de incendios o accidentes de tráfico.
- Mejorará su aspecto físico.
- Desaparecerá el mal aliento.
- Mejorará el olor de su ropa y de su casa.
- Desaparecerá el color amarillento de sus manos y uñas.
- Mejorará la hidratación de su piel, mejorará su tersura y tendrá menos arrugas.
- Si tiene hijos, será un buen ejemplo para ellos y no perjudicará su salud (fumadores pasivos).

Consells per a persones que tenen cura de malalts amb demència

Fase inicial:

Preparar tràmits legals com a transmissió d’herències, titularitats de targes de crèdit, firmes davant notari. Convé conèixer la situació econòmica del malalt, les assegurances, les pòlisses,… amb delicadesa és un bon moment per evitar problemes en el futur.
Si són més joves de 65 anys quan demanin la pensió d’invalidesa tenen dret a Gran Invalidesa, en cas que no els donin convé reclamar, així la obtindran amb un increment del 50% de la pensió.
Vigilar les seves necessitats de salut, revisar la vista, l’audició, la dentadura,… en aquest moment el malalt encara col•laborarà.

Posar-li una polsera amb el seu nom, adreça i telèfon de familiars.
Si encara surt sol al carrer pot ser d’utilitat posar-li un dispositiu d’alertes i un localitzador, consulteu al vostre treballador social.
Potenciar l’exercici físic.
Mantenir una certa reeducació del malalt, que llegeixi, que escrigui , pinti o jugui sense angoixar-lo.
Repetir en diferents moments del dia l’hora que és, el mes...
Deixar el llum del lavabo encès a la nit, amb la tapa del WC aixecada.
Evitar la conducció.
Vigilar tot el que pugui resultar perillós de la llar.

Fase mitjana:

La tristesa, la ira, l ’insomni poden regular-se amb medicació, cal consultar amb el metge si apareixen.
Vigilar la seva alimentació, s’ha de controlar el pes, uns malalts mengen molt, d’altres molt poc. Consulti a la seva infermera.
Encara que ja no pugui reconèixer a la família o als amics, segur que agrairà l’afecte.
Si va amunt i avall , i repeteix activitats molt simples, convé deixar que les segueixi fent sempre i quan no comportin perill, és una manera d’estar ocupat i sentir-se útil.
Si fa activitats perilloses, convé distreure al malalt donant-li algun objecte amb colors cridaners que cridi la seva atenció.
Escollir frases breus i paraules senzilles.
Ajudar-lo a ser feliç, ensenyar-li fotografies de familiars, posar-li la seva música favorita, fer-li el menjar que més li agrada.
Facilitar la mobilitat apartant els mobles perquè no s’entrebanqui, utilitzant caminadors,…
Evitar les situacions sorolloses i reunions amb molta gent

Fase final:

Instal•lar al malalt en una habitació airejada i confortable, amb bona temperatura.
Evitar l’habitació carregada de gent, o fum.
Evitar la immobilitat permanent al llit.
No convé que el malalt resti sol a casa durant molta estona.
Tenir cura de la higiene produïda pel seu deteriorament físic i mental.
Fer-li companyia, agafar-li la ma, romandre al seu costat estones , posar-li música agradable.
Consultar amb l’equip d’atenció primària tots els problemes que vagi presentant .

Demències

Sovint en la educació per a la salut dels pacients i les famílies serà necessari recórrer a materials de suport escrits o films per incidir en la comprensió de la malaltia i de les situacions que poden plantejar-se en cadascuna de les diferents fases.
Avui en dia Internet ofereix un ventall de recursos que no es poden menysprear, és més, diversos estudis mostren que no existeix evidència de que les comunitats virtuals liderades per iguals tinguin un efecte beneficiós per a la salut, però tampoc que siguin perjudicials. Convé saber, que existeixen comunitats virtuals promogudes per associacions, fundacions i altres proveïdors que en tenen cura dels continguts i que ofereixen un entorn segur. I no cal oblidar que malgrat els pacients crònics tinguin més dificultats d’accés a la xarxa per la bretxa digital, si poden beneficiar-se de les noves tecnologies ni que sigui a través de llurs familiars.
A continuació es detallen una sèrie de webs relacionades amb el tema que ens ocupa que contenen informació que pot resultar de gran utilitat tant als professionals com a les famílies.
Associació Alzheimer Catalunya

http://www.alzheimercatalunya.org/12
En aquesta web es troba informació de la entitat així com informació de Tallers, Jornades , publicacions i enllaços d’interès
Associació de familiars d’ Alzheimer de Barcelona (AFAB)
http://www.afab-bcn.org/
Informació de la entitat, serveis, activitats, formació, tallers, informació de Jornades i publicacions i vídeos.
Fundació ACE

http://www.fundacioace.com

A més d’informació general sobre la Fundació en l’apartat publicacions es troba informació exhaustiva de darreres novetats i recerques, alguns llibres en format PDF de lliure accés molt recomanables tant per professionals com per familiars.

Resulta útil imprimir per els familiars alguns capítols concrets.

http://www.familialzheimer.org

És una web que forma part de la pagina de Fundació ACE d’ interès per a familiars, resulten especialment interessants els tallers de memòria online (consells per a familiars), quaderns amb exercicis, activitats i consells i testimonis. Incorpora també informació sobre associacions i quaderns d’infermeria on es poden descarregar consells que poden ser de gran utilitat sobre comunicació, agressivitat, incontinència, higiene, nutrició,.... per a persones amb demència.

Consells per afavorir la comunicació amb un malalt amb demència

- A l’hora d’apropar-se és important que els moviments utilitzats siguin lents, suaus i mirant al malalt als ulls.
- Intentar apropar-se amb un somriure, essent molt amigable.
- Utilitzar paraules curtes i oracions simples, senzilles, parlar a poc a poc i sempre en positiu, ex. Fes això, no, no facis això.
- Si cal repetir una frase, fer-ho amb les mateixes paraules.
- Per no perdre la seva atenció convé repetir el seu nom i no desviar la mirada.
- La escolta ha de ser activa, mostrant interès, assentint amb el cap.
- Escoltar amb atenció i tractar de comprendre el que el malalt vol dir.
- Per respondre és necessari clarificar el missatge, repetint les paraules claus.
- Conservar la calma i la paciència.
- És millor fer preguntes on les respostes siguin Si o No.
- Utilitzar llenguatge no verbal, gestos, mímica i tacte.
- No discutir amb el malalt, no fer-lo raonar.
Per les visites:
- Les visites són molt importants, s'ha de demanar a qui els estimen que els visitin de tant en tant.
- Les visites han de ser breus i sempre han d’aportar alegria, mai tristor.
Per la organització del dia:
- La vida quotidiana ha de ser molt ordenada.
- L’ordre serveix per ajudar-los, aixecar-los, portar-los al lavabo, el dinar,... tot si és possible en el mateix moment del dia.
- Mai se’ls ha de forçar per aconseguir una disciplina.
- Retirar els objectes de valor, així si els trenca o els perd no s’amoïnarà.
- Sempre que es pugui sortir de compres, fer algun exercici, veure la televisió, escoltar la música que els agrada, passejar o rebre visites.
Per la vergonya:
- De vegades els malalts fan coses que posen en un compromís a les persones que en tenen cura, a llurs familiars, criden en llocs inoportuns, es resisteixen a fer coses concretes, se’ls cau la bava, es volen despullar,... és convenient que els veïns o persones de grups socials propers sàpiguen que el malalt pateix la malaltia, d’aquesta manera serà fàcil comprendre-ho.
- Si es té oportunitat de poder compartir aquestes situacions amb la família o amb altres familiars de malalts fins i tot pot resultar divertit pensar en les situacions que provoquen i les sortides que tenen.
- Per la irritabilitat , la tristor, la preocupació i la solitud.
- Procurar descansar cada dia suficientment.
- Eviteu l’alcohol per animar-vos.
- No us aïlleu.
- Procureu fer les coses que sempre us han agradat, anar al cinema, passejar, pintar, sortir amb amics, fer exercici...
- Procureu tenir un temps de descans setmanal. Si convé demaneu ajut als amics , a la família...
- I sempre que sigui possible intenteu fer unes vacances anualment, després d’haver descansat tot es veu amb més serenitat.

Hiperactividad infantil

¿Que significa que un niño sea hiperactivo?

Son niños que presentan un exceso de actividad motora y un escaso control de los impulsos. También se conoce a este trastorno como disminución de la atención.

¿Cuales son las características de estos niños?

En estos niños destaca:

• Hiperactividad: exceso de movimiento en un tiempo determinado, dificultades para mantener la atención sobre lo que realizan, dificultades para centrarse en tareas difíciles y se distraen con facilidad. Además tienen cierta torpeza motora, lo que da una imagen de inhabilidad general. Aunque estos niños suelen tener un coeficiente intelectual normal, suelen tener fracaso escolar ya que se distraen continuamente en clase, pasan de una tarea a otra, o de un juego a otro, cometen múltiples errores en sus tareas( el cálculo suele ser uno de sus puntos flacos), olvidan y extravían el material escolar...

• Impulsividad: se manifiesta a través de dos hechos, por un lado son niños que no tienen en cuenta las consecuencias de sus actos y no toleran que las cosas no salgan como ellos quieran. Son niños que sufren más accidentes, no guardan turno, responden agresivamente si algo no sale como quieren y no son capaces de planificar, por lo que no pueden realizar tareas que requieran una estrategia.

• Estas características hacen que sean considerados niños maleducados o gamberros, lo que les somete a un continuo rechazo que a su vez les hace ser más agresivos y les lleva a un mayor aislamiento social. El niño hiperactivo suele arrastrar una historia de fracaso escolar, familiar, social e incluso físico deportivo.

• El problema de estos niños se agrava cuando llegan a la adolescencia.

¿Dónde es más frecuente este trastorno?

Es más frecuente en los niños que en las niñas. Aunque suele ser más evidente con el inicio de la escolaridad (6-7años), se acepta que a partir de los 3 años pueda establecerse el diagnóstico.

Además no es infrecuente que las madres de estos niños hayan notado un exceso de movimiento durante el embarazo.

¿Qué causas pueden contribuir a que aparezca este trastorno?

Existen algunos factores que se consideran predisponentes.

• Biológicos: enfermedades de la madre durante el embarazo, enfermedades del niño durante la primera infancia, desnutrición, consumo de alcohol y/o tabaco durante el embarazo...

• Genéticos: padres con alcoholismo y conducta antisocial. Madres con trastornos psicológicos

• Corporales: alteraciones en el funcionamiento cerebral.

¿Cuándo debe consultar con su médico o pediatra?

Siempre que su hijo presente movimientos frecuentes de manos y pies, dificultades para permanecer sentado, dificultad para obedecer, cambie de una actividad a otra dejando varias incompletas, no juegue con tranquilidad, hable incansablemente, no escuche a los demás, practique actividades peligrosas sin evaluar los riesgos y/o algunos comportamientos de los nombrados anteriormente.

¿Cómo llegamos hasta el diagnóstico?

Es importante mantener una entrevista con el niño al igual que con el resto de los miembros de la familia. Además se realizará una exploración física para descartar que alguna enfermedad corporal pueda justificar el comportamiento del niño.

¿Cómo se trata?

Debe enfocarse desde distintos aspectos.

• Medicamentos: aunque resulte paradójico los que dan mejores resultados son los estimulantes. Siempre debe respetar las pautas que le dicte su médico para administrarlos.

• Ambiental: organizar el hogar y el marco escolar del niño para reducir los estímulos y las distracciones. En casa hay que disponer de espacios tranquilos, decorados con colores suaves, evitar ir con el niño al hipermercado, fiestas y estimular las manualidades que requieran un trabajo fino de manos (puzzles). En clase es beneficioso actividades en grupos pequeños, relación estrecha profesor alumno, estructura rutinaria y predecible, enseñanza individualizada.

• Psicológicos: los tratamientos ambientales y medicamentosos pueden ser suficientes en el caso en los que los problemas de conducta no sean predominantes y en los que existe una buena función adaptativa. Pero cuando ambos tratamientos no producen una mejoría del comportamiento, del rendimiento académico o de la adaptación social, habrá que acudir al tratamiento psicológico. Es importante tratar a estos niños ya que una parte considerable se curará.

Les úlceres per pressió

L’úlcera per pressió és una lesió de la pell en les zones del cos on l'os pressiona la pell contra una superfície exterior. A més de la pressió sobre la pell, altres factors que poden afavorir l’aparició d’una úlcera són: la immobilitat,  la malnutrició, l’alteració de la consciència, la incontinència i l’edat avançada.

On es localitzen?

Les zones d’ulceració més freqüents són els ossos del maluc, els talons i la part inferior de l’esquena per sota la cintura (sacre).

Com prevenir-les?

Les mesures bàsiques per evitar–les són: la cura de la pell, els canvis posturals, la utilització de superfícies especials.

Com tenir cura de la pell?

• Examineu la pell cada dia, mireu si hi ha zones vermelles, taques o inicis d’úlcera. Fixeu-vos, sobretot, en les zones de recolzament.

• Renteu-vos sovint per estar net i còmode. Utilitzeu aigua tèbia i sabó neutre. Utilitzeu cremes hidratants diàriament (ni colònies, ni alcohol, ni talc).

• No feu massatges sobre les prominències òssies.
• Si hi ha incontinència, canvieu els bolquers sovint.

• Mantingueu el llit sec i sense arrugues. Utilitzeu, preferentment, llençols de teixits naturals i suaus.

Feu canvis posturals sovint:

• Si la persona està enllitada:  Canvieu-la de posició cada dues hores, utilitzeu coixins i cunys d’escuma per sota les seves cames per tal de mantenir-li els talons aixecats, col.loqueu-li també un coixí entre les dues cames. No utilitzeu coixins en forma de flotador, mantingueu el capçal del llit al més pla possible. Per dinar, aixequeu el llit i torneu-lo a abaixar al cap d’una hora. No aixequeu el capçal del llit més de 30º de la posició horitzontal. Eviteu el fregament del malalt amb els llençols en estirar-lo cap amunt. No el recolzeu sobre el maluc quan estigui de costat.

• Si la persona està asseguda: Canvieu-la de posició cada 15 minuts, però si no es pot moure tota sola, que alguna persona l’ajudi a fer-ho, com a mínim cada hora. Heu de fer que mantingui l’esquena al més dreta i recta possible. Col.loqueu coixins en les seves zones de recolzament. Eviteu els coixins en forma de flotador.

En què consisteix el tractament?

El tractament de les úlceres ha d’incloure l’alleugeriment de la pressió sobre l’úlcera, una dieta adequada en contingut de proteïnes, vitamines i minerals, la neteja i cura de la lesió.

Com alleugerir la pressió?

• Les mesures són les mateixes que en la prevenció, però cal recordar que mai no es pot recolzar el malalt sobre l’úlcera perquè s’alenteix la seva curació.

• Existeixen molts tipus de llits, matalassos especials i coixins per seure que ajuden a disminuir la pressió sobre la pell. Si n’esteu utilitzant algun, vigileu que la superfície estigui ben col.locada.

• Si no disposeu d’una superfície especial, en fer els canvis posturals del malalt, assegureu-vos que hi ha espai lliure entre el llit i la zona de risc. Una manera de saber-ho és passant la mà per sota d’aquestes zones.

Consell dietètic del pacient amb cefalea

A continuació s’exposen una sèrie d’aliments que s’han d’evitar durant alguns mesos per poder determinar, si és algun d’ells el que causa la cefalea. Si amb la restricció dietètica disminueixen les cefalees es tornen a reintroduir a la dieta, si al tornar administrar el producte reapareix la cefalea, s’ha de retirar definitivament de la dieta.

Begudes:

Qualsevol tipus de beguda alcohòlica

Begudes que continguin cafeïna (cafè, te, refrescs que continguin cafeïna compostos de cola). El cafè descafeïnat pot ser un bon succedani. Si no és possible evitar el cafè pot limitar-se la seva ingesta a un màxim de dues tasses diàries.

Begudes que continguin xocolata, com batuts o cacau per dissoldre a la llet.

Derivats làctics:

Llets fermentades com iogurt i productes semblants.

Formatges curats del tipus manxego, Idiazábal, Cabrales, Roquefort o similars, formatge tipus Camenbert o Brie, Swiss, Gouda, Emmental, Chedar, formatge de bola o semblants, Mozarella, Provolone, Parmesà, formatges de llet de cabra.

Es pot prendre formatge fresc tipus Burgos o Villalón.

Vegetals i llegums:

Llegums com llenties, cigrons, mongetes blanques i pintes faves, etc., en especial si són enllaunades; ceba, olives, col-i-flor..

Preparats picants.

Sopes, pastes i salses:

Sopes deshidratades o enllaunades, plats pre-cuinats, enllaunats, o congelats; salses preparades com la salsa de tomàquet (tomàquet fregit), encara que es puguin fer servir alternativament les llaunes de tomàquet natural triturat; la salsa de soja; salses que continguin formatge o fermentats làctics; saboritzadors per a carns; sal amb saboritzants com el glutamat monosòdic.

L’arròs i la pasta fresca o dura poden prendre’s sense problema sempre i que no s’acompanyin de les salses anomenades anteriorment.

Limitar la ingesta d’ous a tres per setmana.

Carns, aus i peixos:

Qualsevol carn que no sigui fresca, especialment carns enllaunades, preparades (que moltes vegades contenen petites quantitats de nitrats monosòdics) com el pernil serrà, salsitxes i semblants. Les salsitxes de Frankfurt o hamburgueses preparades tampoc. Els fetges de pollastre, els peixos com el bacallà o les sardines en vinagre.

Fruites i fruits secs:

Plàtans, figues, raïm, cireres vermelles, pinya tropical. Tots els fruits secs en especial les avellanes, nous, ametlles, pipes de girasol o carbassa, cacauets. Limitar la ingesta de cítrics com taronges, llimones, pomes, mandarines a una peça el dia.

Dolços:

Qualsevol dolç o gelat, que contingui xocolata o fruits secs. Pastissos que en la seva elaboració s’hagi precisat l’ús de les llevats.

Altres:

Aperitius processats com les patates fregides i productes semblants. Qualsevol altre aperitiu picant o marinat.

La cefalea

La cefalea és el símptoma dolorós més freqüent. La cefalea tipus migranya , sol localitzar-se a un costat del cap i pot durar hores i inclús dies manifestant-se periòdicament.

Es sol acompanyar de disminució de la gana, nàusees, vòmits, fotofòbia (quan molesta la llum) sonofòbia (quan molesten els sons) i alteracions de l’humor.

Afecta al 10% de la població aproximadament i és més freqüent en dones.

La cefalea pot ser desencadenada per factors farmacològics, ambientals o dietètics.

Relació entre dieta i cefalea:

Sembla que alguns components de la dieta poden desencadenar la cefalea.

S’ha demostrat que aliments com la xocolata i el formatge curat poden desencadenar migranya a persones susceptibles ja que aquests aliments contenen tiramina i feniletilamina.
Les begudes alcohòliques són capaces de produir episodis migranyosos ja que l’alcohol etílic que conté actua com a vasdilatador de les artèries cerebrals.

Altres substàncies que tenen algun vincle amb l’aparició de la migranya són nitrits (s’afegeixen a la carn per preservar el seu color) i el glutamat monosòdic, afegit com a saboritzant.

En algunes persones susceptibles s’ha indicat que l’Aspartan (edulcorant artificial), pot desencadenar una crisi migranyosa.

Sembla que a banda dels factors dietètics influeixen altres factors com:

La son: En pacients migranyosos un augment en el nombre d’ hores de son pot precipitar un episodi de migranya.

També s’ha descrit la denominada “jaqueca del cap de setmana” ja que durant el cap de setmana s’augmenten les hores de son de forma significativa.

És important dormir un nombre d’hores determinat (entre 6 i 8 h) ja sigui dies laborables o Cap de setmana, per a evitar la cefalea.

L’Estrès: S’ha demostrat que l’estrès causa cefalea. Existeix un perfil psicològic que és característic dels migranyosos: perfeccionistes, meticulosos, ordenats i preocupats per l’èxit professional i social.

La gana pot desencadenar cefalees. De fet, no és gaire freqüent que en pacients migranyosos que fan algun dels àpats principals del dia pugui desencadenar una cefalea.

Les cefalees relacionades amb el dejuni són més freqüents en persones que han patit anteriorment episodis de cefalea. En l’origen d’aquestes s’han implicat la disminució dels nivells de glucosa a la sang. La hipoglucèmia (disminució de la quantitat normal de sucre que conté la sang), freqüent en diabètics.

Les hormones: Les migranyes es presenten amb freqüència durant el període pre-menstrual, quan els nivells hormonals de determinades hormones, com l’estradiol i la progesterona baixen.

L’ús d’anticonceptius hormonals és un conegut factor desencadenant de cefalees migranyoses. En aquests casos en que la ingestió d’anticonceptius orals ha desencadenat l’aparició de migranyes, la retirada de l’anticonceptiu oral i l’ús d’un anticonceptiu diferent pot resoldre el problema.

Clasificación de alimentos según su contenido en gluten

Alimentos que con seguridad contienen gluten:

• Pan y harinas de trigo, cebada, centeno, avena o triticale.

• Bollos, pasteles, tartas y demás productos de pastelería.

• Galletas, bizcochos y productos de reposteria.

• Pastas italianas (fideos, macarrones, tallarines, etc.) y sémola de trigo.

• Leches y bebidas malteadas.

• Bebidas destiladas o fermentadas a partir de cereales: cerveza, whisky, agua de cebada, algunos licores...

• Productos manufacturados en los que entre en su composición cualquiera de las harinas citadas y en cualquiera de sus formas: almidones, almidones modificados, féculas, harinas y proteínas.

Alimentos que pueden contener gluten, solamente permitidos previo informe del fabricante que no contienen gluten:

• Embutidos: choped, mortadela, chorizo, morcilla, etc.

• Quesos fundidos de sabores.

• Patés diversos.

• Conservas de carnes.

• Conservas de pescados con distintas salsas.

• Caramelos y gominolas.

• Sucedáneos de café y otras bebidas de máquina.

• Frutos secos tostados con sal.

• Helados.

• Sucedáneos de chocolate.

• Colorante alimentario.

Alimentos que no contienen gluten:

• Leche y derivados: quesos, requesón, nata, yogures naturales y de sabores y cuajada.

• Todo tipo de carnes y vísceras frescas, congeladas y en conserva al natural, cecina, jamón serrano y cocido de calidad extra.

• Pescados frescos y congelados sin rebozar, mariscos frescos y pescados y mariscos en conserva al natural o en aceite.

• Huevos.

• Verduras, hortalizas y tubérculos.

• Frutas.

• Arroz, maíz y tapioca así como sus derivados.

• Todo tipo de legumbres.

• Azucar y miel.

• Aceites, mantequillas.

• Café en grano o molido, infusiones y refrescos.

• Toda clase de vinos y bebidas espumosas.

• Frutos secos naturales y fritos (con o sin sal).

• Sal, vinagre de vino, especias en rama y grano y todas las naturales.

Productos farmacéuticos – Medicamentos:

Los productos farmacéuticos pueden utilizar gluten, harinas, almidones u otros derivados para la preparación de sus excipientes.

Con fecha 12 de Julio de 1989, de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios (BOE núm. 179) existe una Resolución por la que se dan normas para la declaración obligatoria de gluten presente como excipiente, en el material de acondicionamiento de las especialidades farmacéuticas:

• Las especialidades farmacéuticas de uso humano en las que figure como excipiente gluten, harinas, almidones u otros derivados de los anteriores, que procedan de trigo, triticale, avena, cebada o centeno, deberán indicar en su material de acondicionamiento y en el epígrafe “composición” su presencia cuantitativamente.

• Los prospectos de las especialidades afectadas deberán incluir la siguiente advertencia, además de las correspondientes a los principios activos que figuren en su composición:

“Advertencia”, este preparado contiene (en cada especialidad se indicará el excipiente correspondiente según el punto 1º). Los enfermos celíacos deben consultar con su médico antes de utilizarlo.

Esta resolución entró en vigor en el año 1991, de modo que los medicamentos fabricados en el año 1992 ya se ajustan a esta norma y mediante la lectura del prospecto puede saberse con certeza si contiene gluten o no. No obstante, en caso de duda o para más aclaraciones, consulte con su médico o farmacéutico.

Dieta sin gluten

No debe iniciarse una dieta sin gluten sin haber realizado previamente una biopsia intestinal que demuestre la intolerancia al mismo, por la alteración de la mucosa. La prescripción de esta dieta, sólo porque hay sospecha de intolerancia a esta proteína o por resultado positivo en la prueba de anticuerpos específicos, sin haberse realizado una biopsia intestinal que lo confirme es un error que se comete con frecuencia y lo único que se consigue es retrasar o enmascarar el diagnóstico de una posible enfermedad celíaca.

La dieta debe seguirse estrictamente durante toda la vida. La ingestión de pequeñas cantidades de gluten puede producir lesión de las vellosidades intestinales, aunque no siempre estas lesiones tienen por qué ir acompañadas de síntomas clínicos.

Se eliminará de la dieta cualquier producto que lleve como ingrediente trigo, avena, cebada, centeno, triticale y/o productos derivados: almidón, harina, panes, pastas alimenticias, etc.

El celíaco puede tomar todo tipo de alimentos que no contienen gluten en su origen: carnes, pescados, huevos, leche, cereales sin gluten (arroz y maíz), legumbres, tubérculos, frutas, verduras, hortalizas, grasas comestibles y azúcar.

El consumo de productos manufacturados conlleva asumir riesgos potenciales. Hoy en día, la lectura de la etiqueta del producto, en el momento de la compra, no es una medida del todo segura, porque la Legislación vigente no obliga a especificar el orígen botánico de las harinas, almidones, féculas, sémolas y cualquier otro derivado de los cereales trigo, avena, centeno y triticale utilizados. No obstante, es conveniente leer siempre la etiqueta del producto que se compra, aunque siempre sea el mismo.

Al adquirir productos elaborados y/o envasados, debe comprobarse siempre la relación de ingredientes que figura en la etiqueta. Si en dicha relación aparece cualquier término de los que se citan a continuación, sin indicar la planta de procedencia, debe rechazarse el producto, salvo que figure como permitido en la última edición de la lista de alimentos sin gluten, que periódicamente actualiza la Federación de Asociaciones de Celíacos.

La relación de ingredientes que suele aparecer en el etiquetado de productos alimenticios, que contienen o pueden contener gluten son:

Gluten, cereales, harina, almidones modificados (E-1404, E-1410, E-1412, E-1413, E-1414, E-1420, E-1422, E1440, E-1442, E-1450), amiláceos, fécula, fibra, espesantes, sémola, proteína, proteína vegetal, hidrolizado de proteína, proteína vegetal, malta, extracto de malta, levadura, extracto de levadura, especias y aromas.

Como norma general, deben eliminarse de la dieta todos los productos a granel, los elaborados artesanalmente y los que no estén etiquetados, donde no se pueda comprobar el listado de ingredientes.

Se ha de tener precaución con la manipulación de alimentos, en bares y restaurantes (tortillas de patata que puede llevar levadura, patatas fritas hechas en freidoras que se utilizan también para freír croquetas o empanadillas, salsas ligadas con harina, rebozados, purés o cremas de verdura naturales a los que se añaden "picatostes" de pan de trigo, etc.), e igualmente en comedores escolares (ej.: si un primer plato consiste en cocido de alubias con embutido, no vale retirar el embutido y servir la alubia al celíaco, porque si el embutido lleva gluten, quedará en la salsa). Consúltese la forma de elaboración e ingredientes en cada plato, antes de consumirlos.

Se evitará freír alimentos sin gluten en aceites donde previamente se hayan frito productos con gluten.

Precaución con las harinas de maíz, arroz, etc. de venta en panaderías o supermercados sin certifcar la ausencia de gluten. Pueden estar contaminadas si su molienda se ha realizado en molinos que también muelen otros cereales como trigo o avena.

No encargue ni adquiera panes de maíz fuera de las panaderías o tahonas que recomiendan las asociaciones de celíacos. La elaboración de un pan sin gluten en una panadería que trabaja con harinas de trigo conlleva un alto riesgo de contaminación y el hecho de utilizar ingredientes sin gluten no garantiza la ausencia de gluten en el produto final, si no se han tomado las medidas adecuadas.

En aquellas casas en las que hay un celíaco, se recomienda eliminar las harinas de trigo y el pan rallado normal y utilizar en su lugar harinas y pan rallado sin gluten o copos de puré de patata para rebozar, albardar, empanar o espesar salsas. De esta forma, muchos de los alimentos que se preparen los puede tomar toda la familia, incluído el celíaco. Precaución con los alimentos importados. Un mismo fabricante puede emplear según las distintas normativas de los países, distintos ingredientes para un producto que se comercializa bajo la misma marca comercial.

Ante la duda de si un producto contiene gluten, no lo consuma.

Osteoporosi

És una malaltia que es caracteritza per una disminució de la massa òssia que augmenta la fragilitat de l’os.

Freqüentment s’associa amb el sexe femení i edat post - menopàusica, on la pèrdua de la massa òssia estrogen - depenent pot estar agreujada per la falta de calci i /o vitamina D sobre tot els 5 primers anys de menopausa.

Factors de risc:

- Edat i sexe:

Les dones presenten 100% de massa òssia entre els 15 i els 20 anys.

Els homes continuen augmentant el seu contingut mineral ossi fins els 25-29 anys.

A la 3ª i 4ª dècada disminueix 0,5% de massa òssia anual especialment a les dones, a l’arribar a la menopausa s’accentua més aquesta pèrdua.

- Factors hormonals:

Quan es deixen de fabricar estrògens , ja sigui per la menopausa natural o quirúrgica, s’accentua la pèrdua de massa òssia .

Així també qualsevol causa que origini una interrupció de la menstruació origina pèrdua de massa òssia, per exemple: Anorèxia nerviosa.

- Baix pes:

Les persones que tinguin baix pes i quan el greix corporal estigui disminuït, tenen més risc de patir osteoporosi.

A les dones amb major contingut gras s’augmenta la síntesi d’estrògens, factor que ajuda a protegir la massa òssia.

- Inactivitat física:

La inactivitat física afavoreix la mobilització de calci i la pèrdua per orina.

Es recomana activitat física regular.

A la 3ª edat es recomana: passeig de 30’-40’ , 3 o 4 cops per setmana, golf, ball...

L’activitat física extrema, l’estrès físic i psicològic augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Factors dietètics: Els minerals més importants per a l’os són el calci i el fòsfor, representant un 90% del contingut mineral ossi. Existeix una relació entre la ingesta de calci a la dieta (làctics) i la quantitat de massa òssia.

Repercussio pel consum d'alimnets: tabac, alcohol i cafè:

Els làctics aporten el 80% de calci a la dieta, aquest calci és de fàcil assimilació i està acompanyat de promotors per a la seva absorció com la lactosa.

A les persones amb intolerància a la lactosa a qui s’aconsella suprimir el consum de làctics, s’ha demostrat que tenen un major risc de patir osteoporosi.

Aquestes persones no és aconsellable que suprimeixin de forma radical els làctics, sinó que prenguin iogurts o llets fermentades amb microorganismes vius perquè solen ser millor tolerades per aquests individus.

-Tabac: Hi ha treballs que descriuen que el tabac accelera l’excreció urinària de calci i produeix una absorció menys eficient d’aquest mineral. El consum de tabac s’associa també a menor pes corporal, major sedentarisme, pitjors hàbits alimentaris (amb un menor consum de làctics) i factors que per sí mateixos representen un risc per patir osteoporosi.

- Alcohol: Interfereix en el metabolisme del calci. A les persones amb alt consum d’alcohol s’observa un augment de la velocitat de pèrdua de massa òssia.

- Consum excessiu de sal: Augmenta l’eliminació de calci per orina. Per tant, abusar de la sal pot ser negatiu per a mantenir un nivell de massa òssia correcta.

- Consum excessiu de cafeïna: El cafè i els productes de contenen cafeïna (refrescos de cola) augmenten l’excreció de calci a nivell fecal i urinari.

- Consum de greix: El consum excessiu de greix saturat (greix d’origen animal: llard, embotits, carns greixoses) es relaciona amb una disminució de l’absorció de calci. La combinació d’aquest greix saturat i calci contribueix a la formació de compostos insolubles eliminats per femta.

- Hidrats de carboni i fibra: La lactosa (sucre que conte la llet i els productes làctics) afavoreix l’absorció del calci. L’augment del consum de sucres augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Vitamines: La vitamina D té un paper molt important a l’absorció de calci i potassi.

La vitamina D es sintetitza a nivell cutani quan existeix una exposició adequada al sol, per aquest motiu és necessària l’exposició solar diària.

En lactants i nens prematurs es recomana un suplement de vitamina D per a augmentar l’absorció de calci de la llet materna.

Ingestes insuficients en vitamina K s’ha relacionat amb el desenvolupament d’osteoporosi.

La ingesta de vitamina C es relaciona amb una densitat òssia correcta i les deficiències de vitamina C s’associen amb osteoporosi.

Mindfulness, eina d´autoconeixement per restablir l´equilibri emocional

Segons la Declaració de Salut de Hèlsinki 2006, totes les persones en algun moment de la nostra vida degut els canvis vitals inherents a la mateixa existència - ruptures sentimentals, canvis de feina, problemes laborals, pèrdua de persones estimades i d´altres- estem exposades a patir símptomes d´ansietat i/o crisis d´angoixa que si no es resolen poden derivar en problemes greus de salut mental.

A l´any 1979 el metge Jon Kabat-Zin va començar a treballar i difondre una tècnica basada en el budisme i centrada en el “aquí i ara” per ajudar a controlar l'estrès, l´ansietat i també el dolor crònic. El “ mindfulness” o també anomenat “ mètode d’Atenció Plena” és una eina d'aprenentatge i de descobriment dels recursos personals, per la capacitat de millora i resolució dels aspectes relacionats amb el patiment i el dolor. Es té en compte que les sensacions del moment provenen del món físic extern a través dels sentits - vista, oïda, olfacte, tacte i gust -, del món intern - la mateixa ment i el pensament-, i de les relacions interpersonals. El mindfulness consisteix en observar “expressament” el cos i la ment, permetre que les nostres experiències es vagin desenvolupant, moment a moment, i acceptar-les tal com són.

Com podem aconseguir-ho?

Els principis bàsics de l’actitud en la pràctica de mindfulness són:

- No jutjar, assumir la postura que nosaltres som testimonis imparcials de la nostre experiència.

- Paciència, acceptar el fet que les coses han de succeir quan toca.

- Ment de principiant, les creences sobre el que “sabem” ens impedeixen veure les coses com són. Cal tenir una mirada innocent.

- Confiança en nosaltres mateixos i en els nostres sentiments.

- Acceptació, veure les coses con són en el “present” i acceptar-les com són. Cal treballar l´empatia amb un mateix.

- Cedir, amb una actitud de deixar anar els pensaments i els sentiments.

Com podem trebalar aquests principis?

- Respiració conscient, procés que connecta diferents àrees cerebrals per tal d’aconseguir treballar els principis del mindfulness. Pot conduir a estar més relaxat però no és relaxació.

- Tranquilitzar la ment, ensenyant a despendre’s de prejudicis com a recurs terapèutic.

- Constància en la pràctica de respiració conscient i la meditació.

El mindfulness inicialment es treballa en grup però un cop assolida la tècnica la practica es pot realitzar de manera individual i a qualsevol lloc.

Per ampliar el vostre coneixement de mindfulnnes podeu consultar:

“Mindfulness en la vida cotidiana: como descubrir las claves de la atención plena” Jon Rabat- Zin. Edit. Paidos

Guia pràctica sobre la incontinència d’orina

La incontinència d’orina és la pèrdua d’orina per la uretra involuntàriament. És un fet objectivable. Pot aparèixer de forma temporal, o bé, permanent (més de 4 setmanes).

Com orinem normalment?

Podem contenir la orina perquè hi ha un equilibri entre les parts del tracte urinari baix: la bufeta amb el seu múscul o detrusor, que és el magatzem de la orina i es contrau per buidar la orina; la uretra que és el conducte de sortida de l’orina i que es pot tancar per no deixar passar l’ orina quan no és el moment; i apart, tota zona de la musculatura del sòl pelvic importantíssima per mantenir el to i fer sujecció de tot el tracte urinari i genital. Al dibuix es mostra les diferències entre l’home i la dona.

Quan hi ha una alteració d’ aquestes parts musculars amb la innervació que reben a nivell local o central, es produeix un mal control de l’acte de la micció i s’escapa la orina quan no toca.

Tot plegat, comporta un problema social i higiènic que la fa una patologia de primera línea en l’abordatge a l’ atenció primària.

La incontinència és un problema freqüent, que afecta principalment i en una proporció superior a les dones i que augmenta amb l'edat, encara que no deuria considerar-se part del procés habitual d'envelliment.

Per sota dels 65 anys la freqüència de IU és molt variable segons els estudis, patint-la fins un 10-15 % de la població major de 65 anys i arribant fins a la meitat dels ingressats en residències geriàtriques.

Quins són els símptomes?

Normalment es produeix una pèrdua d’orina al fer un esforç com tossir, riure o córrer (és la incontinència d’esforç) o bé, hi ha una sensació urgent de ganes d’orinar (incontinència d’urgència). Quan es barregen tots aquests símptomes s’ anomena incontinència mixta. Moltes vegades, la incontinència obliga a aixecar-se a orinar per la nit, augmenta la freqüència d’orinar (més de vuit cops al dia) o, no es pot controlar el moment d’orinar.

Els factors que poden causar incontinència són principalment: els antecedents de parts vaginals (4 o més), malalties neurològiques (malaltia de Parkinson), diabetis, intervencions abdominals, l’ús d’alguns fàrmacs, i en els homes problemes de la pròstata.

Com es diagnostica?

La major part de vegades amb unes senzilles preguntes es pot saber si hi ha o no incontinència i de quin tipus.

Sempre és necessari fer una exploració del to del sol pelvic, comprovar en la dona la posició de la matriu -si està despenjada- i el mateix per la bufeta de l’orina i el recte; i si hi ha pèrdues d’orina al tossir amb la bufeta plena i en diferents posicions. En el home es mira el tamany de la pròstata mitjançant el tacte rectal.

A més a més, es pot completar el diagnòstic amb altres proves: anàlisi de sang i d’orina, una ecografia i una fluxometria que consisteix en orinar en un recipient especial i es mesura la quantitat d’orina i el temps que es triga en orinar.

Com la podem tractar?

1. La rehabilitació. Els beneficis d’ una bona rehabilitació del sol pelvic superen en molt els costos i són l’únic mètode de prevenció eficaç i, el primer graó del tractament de la incontinència d’esforç i mixta.

La rehabilitació es pot fer mitjançant els exercicis del sol pelvic (contraccions dels músculs vaginals i la musculatura pelviana. Abans de fer els exercicis, és convenient descarregar el sol pelvic durant 5 minuts, que ho farem invertint la pressió existent a la zona pelviana, per això, ens posarem en decúbit supí, amb els genolls doblegats a 90ª, sobre un tamboret i amb un coixí sota la pelvis,

Per realitzar un correcte entrenament s’ hauria de fer cada dia 30 repeticions de cada exercici, es poden fer seguits o amb descans de 2 ó 3 minuts entre cadascun.

Si existeixen dificultats per la comprensió dels exercicis es poden utilitzar tècniques de bio-feedback (reinstaurar mecanismes d’aprenentatge) o conus vaginals. Les tècniques de bio-feedback serveixen tant per la IU d’esforç, com la d’urgència.

Reeducació miccional: Patró miccional actual i a partir d’ell reinstaurar tècniques d’aprenentatge.

Estimulació elèctrica: A traves d’ elèctrodes intravaginals

2. Els fàrmacs anticolinèrgics: estan contraindicats en glaucoma, bronquitis crònica greu i uropaties obstructives.

Bloquejadors alfa-adrenèrgics: són útils en IU per sobreeiximent secundària a patologia prostàtica.

Es pot prevenir la incontinència urinària?

La prevenció és el millor tractament.

Cal iniciar-la des de la pubertat i treballar-la en cada etapa de la vida. Les mesures de prevenció són aplicables a tota la població

Actuen sobre el símptoma objectiu (la pèrdua d’orina) així com millora la qualitat de vida i l’autoestima personal del que ja la pateix.

Es fonamenten principalment en:

- Detecció de situacions de risc (begudes estimulants, roba ajustada, herbes medicinals, esports amb risc de lesió a sol pèlvic).

- Valoració de malalties cròniques (MPOC, tos crònica, obesitat, diabetis, restrenyiment, neuropaties, malformacions, fàrmacs, infeccions urinàries de repetició).

- Valorar antecedents ginecològics (parts, via del part, intervencions).

- Edat (envelliment, alteració marxa i coordinació).

- Vigilar les barreres arquitectòniques.

Consells generals

- Higiene diària i després de les miccions.

- Orinar cada 3 hores com a màxim durant el dia.

- Educació des de l’etapa de la infància en els hàbits de micció i higiènics.

- A l’ embaràs potenciar los exercicis de Kegel i evitar el restrenyiment.

- Durant el puerperi fer una reeducació muscular de sol pelvic i abdominal.

Motius per deixar de fumar

La motivació per deixar de fumar és fonamental per aconseguir l'objectiu. Cada fumador té els seus motius personals i les seves prioritats. Us adjuntem uns exemples per reflexionar:
Adolescents:
- Cost
- Manca d'independència
- Mal de coll
- Tos
- Dificultat respiratòria (pot afectar a la pràctica d'esport)
- Infeccions respiratòries freqüents
Embarassades:
- Més risc d'avortament espontani i mort fetal
- Més risc que el bebè neixi amb poc pes
Pares:
- Tos i infeccions respiratòries dels fills de fumadors
- Rol exemplar
Fumadors recents:
- Més facilitat per deixar-ho
Adults assimptomàtics:
- Es dobla el risc de malaltia del cor
- Augmenta 6 vegades el risc d'emfisema
- S'incrementa 10 vegades el risc de càncer de pulmó
- Es perden de 5 a 8 anys de vida
- Cost de les cigarretes alt
- Cost del temps de malaltia
- Conveniència i acceptabilitat social escasses
- Deteriorament de la pell
Adults simptomàtics:
- Infeccions de vies respiratòries altes
- Tos
- Mal de coll
- Dificultat respiratòria
- Altres patologies (úlceres, osteoporosi, etc)
Tots els fumadors:
- Mal alè i taques dentals
- Estalvi de diners
- Sensació de sentir-se més bé
- Més capacitat d'exercici
- Vida més llarga per gaudir de la jubilació, dels néts, etc.

Nova llei antitabac

Com sabeu, des del dia d’avui es prohibeix fumar en tots els locals d’ús públic tancats, sense cap excepció. Això engloba bars i restaurants.

També es consideren espais lliures de fum els parcs infantils i les zones de joc per la infància. Tampoc es podrà fumar en espais al aire lliure o coberts, compresos en els recintes de centres, serveis o establiments sanitaris.

La aprovació d’aquesta llei té en compte la protecció dels menors i els fumadors passius, especificament dels treballadors de la hosteleria.

El tabaquisme actiu i el passiu són, respectivament, la primera i la tercera causa de morbimortalitat evitable en el nostre medi. Hi ha evidència concloent de la relació del tabaquisme passiu amb malalties respiratòries agudes, símptomes respiratoris crònics, asma i agreujament dels símptomes asmàtics en nens i adults, malalties agudes i cròniques de l'orella, morbiditat i mortalitat per malaltia isquèmica coronària i càncer de pulmó, de sinus nasals i de mama.

Recordeu que hi ha intervencions per ajudar a deixar de fumar, pregunteu a la vostra infermera sobre el programa de deshabituació tabàquica.

Lactància artificial

Quan no és possible la lactància materna, les fòrmules adaptades garanteixen una correcta alimentació del nadó.

Tipus de llet: hi ha 3 tipus bàsics de fòrmules adaptades. Poden presentar-se en pols (per preparar amb aigua) o ja preparades :

* Llet d’ Inici o Tipus 1 : des del naixement fins als 6 mesos d’edat.

* Llet de Continuació o Tipus 2: es recomana introduir-la als 6 mesos d’edat, mantenint-se fins l’any- 2 anys d’edat segons li recomani la seva pediatra.

* Llet de Creixement o Tipus 3: intermitja entre la Tipus 2 i la llet de vaca. Pot utilitzar- se des de l’any-2 anys fins als 3 anys d’edat.

Tipus d'aigua: tipus d’aigua que es poden utilitzar:

* Aigua de l’aixeta: bullir no més de 2 minuts (més temps es concentren els soluts, sent perillòs pel bebé).

* Aigües embotellades: no necessiten bullir-se. Ha de constar en el seu etiquetat que sigui apta per consum infantil i de mineralització dèbil.

En el mercat també existeixen aigües preparades específicament per bebés, cumpleixen tots els requisits.

Preparació del biberó:

• Rentar-se les mans.

• Rentar i eixugar bé el biberó, rosca i tetina (donar-li la volta a la tetina), utilitzant un raspall o escobilló especial, amb aigua calenta i sabó, cuidant que no quedin restes de llet d’una presa anterior.

• No és imprescindible l’esterilització dels biberons i les tetines, com a molt durant el primer mes de vida, aproximadament cada 24-48h.

Existeixen diversos mètodes:

- Mètode tradicional: ficar les peces en un recipient amb aigua bullint durant 10-15 minuts.

- Esterilització en fred: s’afegeix una solució química a l’aigua,triga de 1/2h a 1h i mitja.

Si s’aclara, fer-ho amb aigua embotellada.L’aigua amb sol.quím.s’ha de renovar cada 24h.

- Esterilització elèctrica.

- Microones: introduir les peces en un recipient no metàl.lic amb aigua i posar a màxima potència 10 minuts.

• Posar l’aigua, tèbia o natural, al biberó. Las mesures seran fixes: per cada 30ml d’aigua, un cacet RAS de llet en pols (per 60ml, 2 cacets; per 90ml, 3 cacets; per 120ml, 4; i així successivament).

• Un cop posada l’aigua, afegirem el número de cacets que correspongui. Tancarem bé el biberó i l’agitarem fins que quedi la llet ben disolta i homogènia.

• Després de la presa, és recomanable rentar i eixugar bé cada una de les peces.

Consells:

1- Un cop preparat el biberó, comprobar que la llet surti fàcilment i estigui a temperatura adequada (deixar caure unes gotes al dors de la mà). Intentar preparar-lo just abans de donar-lo al bebé.

2- A l’hora de donar el biberó, intentar mantenir un ambient íntim i relaxat.

3- Cal assegurar-se que el caputxó de la tetina està sempre ple de llet, i així reduir el risc de que empassi aire.

4- Al final de la presa, i si és possible també a meitat, ajudar al nadó a treure els gasos (rotet) amb suavitat, incorporant-lo i donant-li unes suaus palmadetes a l’esquena.

5- La llet sobrant de la presa s’ha de llençar, no aprofitar-la.