És un paràsit amb un cicle de vida que afecta als peixos i mamífers marins produint lesions en el seu sistema digestiu. Són perjudicials pels éssers humans causant un risc per la salut humana en dos sentits: produint anisakiasis (malaltia ocasionada per la infecció d’anisakis) per la ingesta de peix no el.laborat i mitjançant reaccions al•lèrgiques a les substàncies químiques que els paràsits deixen en el peix.
En el primer cas, les larves afecten al tracte gastrointestinal i sobreviuen a les diferents secrecions digestives. La forma gàstrica cursa amb dolor abdominal, acompanyat o no de nàusees, vòmits i diarrea. Les tècniques endoscòpiques permeten veure les larves així com extreure-les.
D’altra banda, les persones que presenten al.lèrgia a aquest paràsit mostren diversos símptomes després d’ingerir el peix infectat. Aquests símptomes varien des d’una simple urticaria (erupció cutània) al angioedema, que es caracteritza per l’aparició de grans faves a la superfície de la pell, en especial al voltant dels ulls, llavis, i que pot afectar a mans, peus i gola. Els quadres més greus s’associen a xoc anafilàctic que requereixen ingrés hospitalari. El diagnòstic es basa en la detecció d’anticossos (inmunoglobulina E), així com en proves específiques de sensibilitat cutània.
Entre les especies de peix que poden contenir aquest paràsit es troben: sardina, bacallà, seitó, areng, salmó, lluç, llucet, varat, tonyina o rap. L’anisakiasis apareix amb freqüència en països en els que es menja peix cru o lleugerament salat o condimentat com Japó o Escandinàvia. Per tant, és fonamental evitar la ingesta de peix cru o poc cuinat, incloent-hi les preparacions casolanes en vinagre, fumats, salats, marinats, peixos a la planxa o al microones insuficientment cuinats, etc.
Degut a que l’anisakis sobreviu 50 dies en el peix guardat a 2 ºC, dues hores a -20 ºC, dos minuts a -60 ºC i dos mesos en vinagre, és imprescindible assegurar l’ eliminació. Per això, existeixen diversos processos que inactiven el paràsit del peix cru, una de les possibilitats per eliminar-lo és congelar el peix cru a una temperatura inferior a -20 ºC, durant les 24 o 72 hores prèvies al seu consum. Altra manera d’acabar amb el paràsit és sotmetre’l al calor, cuinar el peix que es vagi a consumir a una temperatura entre els 55 i els 70 ºC. Per tant, es poden consumir productes fumats en calent i els pasteuritzats ja que produeixen la inactivació del paràsit.
En el primer cas, les larves afecten al tracte gastrointestinal i sobreviuen a les diferents secrecions digestives. La forma gàstrica cursa amb dolor abdominal, acompanyat o no de nàusees, vòmits i diarrea. Les tècniques endoscòpiques permeten veure les larves així com extreure-les.
D’altra banda, les persones que presenten al.lèrgia a aquest paràsit mostren diversos símptomes després d’ingerir el peix infectat. Aquests símptomes varien des d’una simple urticaria (erupció cutània) al angioedema, que es caracteritza per l’aparició de grans faves a la superfície de la pell, en especial al voltant dels ulls, llavis, i que pot afectar a mans, peus i gola. Els quadres més greus s’associen a xoc anafilàctic que requereixen ingrés hospitalari. El diagnòstic es basa en la detecció d’anticossos (inmunoglobulina E), així com en proves específiques de sensibilitat cutània.
Entre les especies de peix que poden contenir aquest paràsit es troben: sardina, bacallà, seitó, areng, salmó, lluç, llucet, varat, tonyina o rap. L’anisakiasis apareix amb freqüència en països en els que es menja peix cru o lleugerament salat o condimentat com Japó o Escandinàvia. Per tant, és fonamental evitar la ingesta de peix cru o poc cuinat, incloent-hi les preparacions casolanes en vinagre, fumats, salats, marinats, peixos a la planxa o al microones insuficientment cuinats, etc.
Degut a que l’anisakis sobreviu 50 dies en el peix guardat a 2 ºC, dues hores a -20 ºC, dos minuts a -60 ºC i dos mesos en vinagre, és imprescindible assegurar l’ eliminació. Per això, existeixen diversos processos que inactiven el paràsit del peix cru, una de les possibilitats per eliminar-lo és congelar el peix cru a una temperatura inferior a -20 ºC, durant les 24 o 72 hores prèvies al seu consum. Altra manera d’acabar amb el paràsit és sotmetre’l al calor, cuinar el peix que es vagi a consumir a una temperatura entre els 55 i els 70 ºC. Per tant, es poden consumir productes fumats en calent i els pasteuritzats ja que produeixen la inactivació del paràsit.
Hem escoltat parlar molt del anisakis els últims mesos. M'agrada molt el peix cru i vaig força sovint a restaurants japonesos. Es pot apreciar la seva existència per el color, olor, gust, etc.? Quants casos d'anisakis es poden donar a Catalunya en un mes?
ResponEliminaSi, es pot apreciar la seva existència quan prepares el peix cru o per cuinar. D'altra banda, desconeixem els casos a Catalunya perquè la seva notificació és molt irregular.
ResponElimina