Guia pràctica sobre la incontinència d’orina

La incontinència d’orina és la pèrdua d’orina per la uretra involuntàriament. És un fet objectivable. Pot aparèixer de forma temporal, o bé, permanent (més de 4 setmanes).

Com orinem normalment?

Podem contenir la orina perquè hi ha un equilibri entre les parts del tracte urinari baix: la bufeta amb el seu múscul o detrusor, que és el magatzem de la orina i es contrau per buidar la orina; la uretra que és el conducte de sortida de l’orina i que es pot tancar per no deixar passar l’ orina quan no és el moment; i apart, tota zona de la musculatura del sòl pelvic importantíssima per mantenir el to i fer sujecció de tot el tracte urinari i genital. Al dibuix es mostra les diferències entre l’home i la dona.

Quan hi ha una alteració d’ aquestes parts musculars amb la innervació que reben a nivell local o central, es produeix un mal control de l’acte de la micció i s’escapa la orina quan no toca.

Tot plegat, comporta un problema social i higiènic que la fa una patologia de primera línea en l’abordatge a l’ atenció primària.

La incontinència és un problema freqüent, que afecta principalment i en una proporció superior a les dones i que augmenta amb l'edat, encara que no deuria considerar-se part del procés habitual d'envelliment.

Per sota dels 65 anys la freqüència de IU és molt variable segons els estudis, patint-la fins un 10-15 % de la població major de 65 anys i arribant fins a la meitat dels ingressats en residències geriàtriques.

Quins són els símptomes?

Normalment es produeix una pèrdua d’orina al fer un esforç com tossir, riure o córrer (és la incontinència d’esforç) o bé, hi ha una sensació urgent de ganes d’orinar (incontinència d’urgència). Quan es barregen tots aquests símptomes s’ anomena incontinència mixta. Moltes vegades, la incontinència obliga a aixecar-se a orinar per la nit, augmenta la freqüència d’orinar (més de vuit cops al dia) o, no es pot controlar el moment d’orinar.

Els factors que poden causar incontinència són principalment: els antecedents de parts vaginals (4 o més), malalties neurològiques (malaltia de Parkinson), diabetis, intervencions abdominals, l’ús d’alguns fàrmacs, i en els homes problemes de la pròstata.

Com es diagnostica?

La major part de vegades amb unes senzilles preguntes es pot saber si hi ha o no incontinència i de quin tipus.

Sempre és necessari fer una exploració del to del sol pelvic, comprovar en la dona la posició de la matriu -si està despenjada- i el mateix per la bufeta de l’orina i el recte; i si hi ha pèrdues d’orina al tossir amb la bufeta plena i en diferents posicions. En el home es mira el tamany de la pròstata mitjançant el tacte rectal.

A més a més, es pot completar el diagnòstic amb altres proves: anàlisi de sang i d’orina, una ecografia i una fluxometria que consisteix en orinar en un recipient especial i es mesura la quantitat d’orina i el temps que es triga en orinar.

Com la podem tractar?

1. La rehabilitació. Els beneficis d’ una bona rehabilitació del sol pelvic superen en molt els costos i són l’únic mètode de prevenció eficaç i, el primer graó del tractament de la incontinència d’esforç i mixta.

La rehabilitació es pot fer mitjançant els exercicis del sol pelvic (contraccions dels músculs vaginals i la musculatura pelviana. Abans de fer els exercicis, és convenient descarregar el sol pelvic durant 5 minuts, que ho farem invertint la pressió existent a la zona pelviana, per això, ens posarem en decúbit supí, amb els genolls doblegats a 90ª, sobre un tamboret i amb un coixí sota la pelvis,

Per realitzar un correcte entrenament s’ hauria de fer cada dia 30 repeticions de cada exercici, es poden fer seguits o amb descans de 2 ó 3 minuts entre cadascun.

Si existeixen dificultats per la comprensió dels exercicis es poden utilitzar tècniques de bio-feedback (reinstaurar mecanismes d’aprenentatge) o conus vaginals. Les tècniques de bio-feedback serveixen tant per la IU d’esforç, com la d’urgència.

Reeducació miccional: Patró miccional actual i a partir d’ell reinstaurar tècniques d’aprenentatge.

Estimulació elèctrica: A traves d’ elèctrodes intravaginals

2. Els fàrmacs anticolinèrgics: estan contraindicats en glaucoma, bronquitis crònica greu i uropaties obstructives.

Bloquejadors alfa-adrenèrgics: són útils en IU per sobreeiximent secundària a patologia prostàtica.

Es pot prevenir la incontinència urinària?

La prevenció és el millor tractament.

Cal iniciar-la des de la pubertat i treballar-la en cada etapa de la vida. Les mesures de prevenció són aplicables a tota la població

Actuen sobre el símptoma objectiu (la pèrdua d’orina) així com millora la qualitat de vida i l’autoestima personal del que ja la pateix.

Es fonamenten principalment en:

- Detecció de situacions de risc (begudes estimulants, roba ajustada, herbes medicinals, esports amb risc de lesió a sol pèlvic).

- Valoració de malalties cròniques (MPOC, tos crònica, obesitat, diabetis, restrenyiment, neuropaties, malformacions, fàrmacs, infeccions urinàries de repetició).

- Valorar antecedents ginecològics (parts, via del part, intervencions).

- Edat (envelliment, alteració marxa i coordinació).

- Vigilar les barreres arquitectòniques.

Consells generals

- Higiene diària i després de les miccions.

- Orinar cada 3 hores com a màxim durant el dia.

- Educació des de l’etapa de la infància en els hàbits de micció i higiènics.

- A l’ embaràs potenciar los exercicis de Kegel i evitar el restrenyiment.

- Durant el puerperi fer una reeducació muscular de sol pelvic i abdominal.