Osteoporosi

És una malaltia que es caracteritza per una disminució de la massa òssia que augmenta la fragilitat de l’os.

Freqüentment s’associa amb el sexe femení i edat post - menopàusica, on la pèrdua de la massa òssia estrogen - depenent pot estar agreujada per la falta de calci i /o vitamina D sobre tot els 5 primers anys de menopausa.

Factors de risc:

- Edat i sexe:

Les dones presenten 100% de massa òssia entre els 15 i els 20 anys.

Els homes continuen augmentant el seu contingut mineral ossi fins els 25-29 anys.

A la 3ª i 4ª dècada disminueix 0,5% de massa òssia anual especialment a les dones, a l’arribar a la menopausa s’accentua més aquesta pèrdua.

- Factors hormonals:

Quan es deixen de fabricar estrògens , ja sigui per la menopausa natural o quirúrgica, s’accentua la pèrdua de massa òssia .

Així també qualsevol causa que origini una interrupció de la menstruació origina pèrdua de massa òssia, per exemple: Anorèxia nerviosa.

- Baix pes:

Les persones que tinguin baix pes i quan el greix corporal estigui disminuït, tenen més risc de patir osteoporosi.

A les dones amb major contingut gras s’augmenta la síntesi d’estrògens, factor que ajuda a protegir la massa òssia.

- Inactivitat física:

La inactivitat física afavoreix la mobilització de calci i la pèrdua per orina.

Es recomana activitat física regular.

A la 3ª edat es recomana: passeig de 30’-40’ , 3 o 4 cops per setmana, golf, ball...

L’activitat física extrema, l’estrès físic i psicològic augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Factors dietètics: Els minerals més importants per a l’os són el calci i el fòsfor, representant un 90% del contingut mineral ossi. Existeix una relació entre la ingesta de calci a la dieta (làctics) i la quantitat de massa òssia.

Repercussio pel consum d'alimnets: tabac, alcohol i cafè:

Els làctics aporten el 80% de calci a la dieta, aquest calci és de fàcil assimilació i està acompanyat de promotors per a la seva absorció com la lactosa.

A les persones amb intolerància a la lactosa a qui s’aconsella suprimir el consum de làctics, s’ha demostrat que tenen un major risc de patir osteoporosi.

Aquestes persones no és aconsellable que suprimeixin de forma radical els làctics, sinó que prenguin iogurts o llets fermentades amb microorganismes vius perquè solen ser millor tolerades per aquests individus.

-Tabac: Hi ha treballs que descriuen que el tabac accelera l’excreció urinària de calci i produeix una absorció menys eficient d’aquest mineral. El consum de tabac s’associa també a menor pes corporal, major sedentarisme, pitjors hàbits alimentaris (amb un menor consum de làctics) i factors que per sí mateixos representen un risc per patir osteoporosi.

- Alcohol: Interfereix en el metabolisme del calci. A les persones amb alt consum d’alcohol s’observa un augment de la velocitat de pèrdua de massa òssia.

- Consum excessiu de sal: Augmenta l’eliminació de calci per orina. Per tant, abusar de la sal pot ser negatiu per a mantenir un nivell de massa òssia correcta.

- Consum excessiu de cafeïna: El cafè i els productes de contenen cafeïna (refrescos de cola) augmenten l’excreció de calci a nivell fecal i urinari.

- Consum de greix: El consum excessiu de greix saturat (greix d’origen animal: llard, embotits, carns greixoses) es relaciona amb una disminució de l’absorció de calci. La combinació d’aquest greix saturat i calci contribueix a la formació de compostos insolubles eliminats per femta.

- Hidrats de carboni i fibra: La lactosa (sucre que conte la llet i els productes làctics) afavoreix l’absorció del calci. L’augment del consum de sucres augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Vitamines: La vitamina D té un paper molt important a l’absorció de calci i potassi.

La vitamina D es sintetitza a nivell cutani quan existeix una exposició adequada al sol, per aquest motiu és necessària l’exposició solar diària.

En lactants i nens prematurs es recomana un suplement de vitamina D per a augmentar l’absorció de calci de la llet materna.

Ingestes insuficients en vitamina K s’ha relacionat amb el desenvolupament d’osteoporosi.

La ingesta de vitamina C es relaciona amb una densitat òssia correcta i les deficiències de vitamina C s’associen amb osteoporosi.