31 de Maig: Dia Mundial Sense Tabac

El 81% de les persones que inicien la deshabituació presenten una motivació alta o moderada per deixar de fumar

El 51% té una dependència alta del tabac

El 83% dels usuaris que inicien un tractament per deixar de fumar arriben a fer la segona visita de deshabituació i el 62% continua les visites següents que permeten valorar l’èxit del tractament. De les persones que continuen el tractament, el 12% té una recaiguda abans dels tres primers mesos i el 17% aconsegueix fer una disminució important del tabac (fumar 3-4 cigarretes). El 41% dels que van a la primera visita del programa de deshabituació continuen sense fumar als sis mesos.

Aquests són els resultats de l’estudi que s’ha dut a terme amb 109 usuaris que van començar el programa de deshabituació tabàquica del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família (Barcelona) entre setembre de 2010 i maig del 2011.

Dels usuaris que entren al programa i es valoren amb el test de Richmond, el 50% presenta una motivació moderada per deixar de fumar; el 31%, alta i el 19%, baixa.

La dependència del tabac és alta en el 51% dels casos; moderada, en el 38% i baixa en el 11%, segons els resultats del test de Fagerstom.

Amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac, que se celebra demà dia 31, l’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada Família posaran a disposició dels usuaris a l’entrada dels dos centres (c. Còrsega n. 643, en el cas del CAP i c. Indústria cantonada amb c. Dos de Maig en el cas de l’hospital) una taula informativa per advertir dels efectes nocius del tabac i els beneficis i possibilitats per deixar de fumar. Es repartiran fulletons i es faran cooximetries, per mesurar el nivell de diòxid de carboni en l’aire exhalat.

Amb el lema, “No segueixis aquest tren! Desenganxa-te’n!”, aquests dos centres organitzen dues marxes nòrdiques, a les 10.30 i a les 19 hores, amb usuaris i professionals que han deixat de fumar, ho estan intentant, encara fumen o els ve de gust participar-hi. Les marxes tindran una duració aproximada de 45 minuts i es faran pel barri. La sortida tindrà lloc a la plaça Henry Dunant, al costat del CAP Sagrada Família. Les places ja estan completes. La marxa nòrdica consisteix a caminar amb l’ajuda de bastons similars als que es fan servir a l’esquí.

Consejos para protegernos del sol

Estar moreno está de moda, pero tomar el sol también envejece la piel y puede causar cáncer de piel.

Para protegernos del sol debemos:

- Tomarlo en las horas en las que el sol es más suave (antes de las 12 del mediodia y después de las 5 de la tarde).

- Utilizar cremas adecuadas, resistentes al agua, aplicando una capa generosa de crema en todo el cuerpo.

- Ponernos la crema en casa, una media hora antes de tomar el sol y volvernos a poner después de cada baño y cada dos horas.

- Protegernos mediante gorras, ropa, gafas y sombrilla. Pero debemos saber que el sol se refleja en la arena, el agua del mar, la nieve o la hierba y que también podemos quemarnos bajo la sombrilla.

- También debemos beber abundante agua mientras tomamos el sol, y también después.

- Después de tomar el sol, debemos ducharnos y ponernos crema hidratante.

- A los niños hay que protegerles más del sol, porque su piel no está preparada y el sol les hace más daño el día que lo toman. Los niños menores de 3 años no están preparados para tomar el sol.

- Las embarazadas deben protegerse bien del sol para evitar que les aparezcan manchas faciales oscuras.

- Las personas de piel más blanca, a las que normalmente les cuesta ponerse más morenas, son las que más deben protegerse del sol, y la crema que tienen que usar debería tener un factor de protección de 30 o más. A los niños se les debe aplicar factor de protección más alto.

.Si usted tiene alguna enfermedad de la piel, pregunte a su profesional sanitario si debe tomar el sol.

Recuerde:

- Las colonias o perfumes pueden causar manchas cuando se toma el sol.

- No use las cremas del año anterior.

- Las lámparas UVA también envejecen y pueden causar cáncer de piel.

- También hay que protegerse del sol en invierno.

Voluntats anticipades

El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre el què està fent), dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat. S'ha de veure doncs com una expressió autònoma a tenir en compte en les decisions clíniques. El DVA ha de formar part de la història clínica del pacient que el formula, i de la seva existència se n'ha de deixar constància de forma visible en el full de dades personals de la història clínica.

Si el pacient aporta un DVA ja validat ha de presentar-lo, ell o un dels seus representants, al metge responsable del seu tractament o al centre en què es tractat a la instància que hi hagi a l'efecte. Els centres i els seus professionals hauran:
• D'acceptar-lo
• D'incorporar-lo a la història clínica del pacient, de la qual en formarà part des d'aquell moment
• De fer que a la història clínica del pacient consti en lloc visible que conté un DVA
• D'informar que mentre un registre general de documents de voluntats anticipades no permeti una generalització més fàcil dels documents que voluntàriament s'hi vulguin inscriure, el DVA únicament produirà efectes en el centre o centres en els què hagi estat presentat i als metges als quals s'hagi lliurat
• De consultar al comitè d'ètica assistencial, o la instància que correspongui en cada centre, en cas de dubtes sobre la seva validació o en cas de conflicte
• D'informar al pacient de la possibilitat de renovar-lo o de revocar-lo, en qualsevol moment, amb la presentació d'un escrit en el que manifesti la seva nova decisió
• De retornar-lo al pacient, conservant una còpia a la història clínica

Beneficios del abandono del tabaco

Dejará de estar sometido a una adicción (nicotina).
Mejorará su salud:
- Se normalizarán su presión arterial y su frecuencia cardíaca y se normalizará la temperatura de manos y pies a los 20 minutos del último cigarrillo.
- Los niveles de monóxido de carbono y oxígeno se normalizarán pasadas 8 horas.
- Disminuye el riesgo de muerte súbita pasadas 24 horas.
- Mejorará la función respiratoria pasadas 72 horas.
- Aumentará la capacidad física y se cansará menos con cualquier actividad pasados 1-3 meses.
- Mejora el drenaje bronquial y se reduce el riesgo de infecciones pasados 1-9 meses.
- Se iguala el resgo de padecer infarto y otras enfermedades cardiovasculares al de los no fumadores, pasados 10-15 años sin fumar.
- Sufrirá menos catarros y molestias de garganta.
- Tendrá menos posibilidades de padecer un cáncer.
- Disminuye el riesgo de trombosis o embolias cerebrales.
- En las mujeres que toman anticonceptivos se reduce mucho el riesgo de infarto o embolias.
- Mejorará su economía.
- Mejorará su seguridad por el menor riesgo de incendios o accidentes de tráfico.
- Mejorará su aspecto físico.
- Desaparecerá el mal aliento.
- Mejorará el olor de su ropa y de su casa.
- Desaparecerá el color amarillento de sus manos y uñas.
- Mejorará la hidratación de su piel, mejorará su tersura y tendrá menos arrugas.
- Si tiene hijos, será un buen ejemplo para ellos y no perjudicará su salud (fumadores pasivos).

Consells per a persones que tenen cura de malalts amb demència

Fase inicial:

Preparar tràmits legals com a transmissió d’herències, titularitats de targes de crèdit, firmes davant notari. Convé conèixer la situació econòmica del malalt, les assegurances, les pòlisses,… amb delicadesa és un bon moment per evitar problemes en el futur.
Si són més joves de 65 anys quan demanin la pensió d’invalidesa tenen dret a Gran Invalidesa, en cas que no els donin convé reclamar, així la obtindran amb un increment del 50% de la pensió.
Vigilar les seves necessitats de salut, revisar la vista, l’audició, la dentadura,… en aquest moment el malalt encara col•laborarà.

Posar-li una polsera amb el seu nom, adreça i telèfon de familiars.
Si encara surt sol al carrer pot ser d’utilitat posar-li un dispositiu d’alertes i un localitzador, consulteu al vostre treballador social.
Potenciar l’exercici físic.
Mantenir una certa reeducació del malalt, que llegeixi, que escrigui , pinti o jugui sense angoixar-lo.
Repetir en diferents moments del dia l’hora que és, el mes...
Deixar el llum del lavabo encès a la nit, amb la tapa del WC aixecada.
Evitar la conducció.
Vigilar tot el que pugui resultar perillós de la llar.

Fase mitjana:

La tristesa, la ira, l ’insomni poden regular-se amb medicació, cal consultar amb el metge si apareixen.
Vigilar la seva alimentació, s’ha de controlar el pes, uns malalts mengen molt, d’altres molt poc. Consulti a la seva infermera.
Encara que ja no pugui reconèixer a la família o als amics, segur que agrairà l’afecte.
Si va amunt i avall , i repeteix activitats molt simples, convé deixar que les segueixi fent sempre i quan no comportin perill, és una manera d’estar ocupat i sentir-se útil.
Si fa activitats perilloses, convé distreure al malalt donant-li algun objecte amb colors cridaners que cridi la seva atenció.
Escollir frases breus i paraules senzilles.
Ajudar-lo a ser feliç, ensenyar-li fotografies de familiars, posar-li la seva música favorita, fer-li el menjar que més li agrada.
Facilitar la mobilitat apartant els mobles perquè no s’entrebanqui, utilitzant caminadors,…
Evitar les situacions sorolloses i reunions amb molta gent

Fase final:

Instal•lar al malalt en una habitació airejada i confortable, amb bona temperatura.
Evitar l’habitació carregada de gent, o fum.
Evitar la immobilitat permanent al llit.
No convé que el malalt resti sol a casa durant molta estona.
Tenir cura de la higiene produïda pel seu deteriorament físic i mental.
Fer-li companyia, agafar-li la ma, romandre al seu costat estones , posar-li música agradable.
Consultar amb l’equip d’atenció primària tots els problemes que vagi presentant .

Les úlceres per pressió

L’úlcera per pressió és una lesió de la pell en les zones del cos on l'os pressiona la pell contra una superfície exterior. A més de la pressió sobre la pell, altres factors que poden afavorir l’aparició d’una úlcera són: la immobilitat,  la malnutrició, l’alteració de la consciència, la incontinència i l’edat avançada.

On es localitzen?

Les zones d’ulceració més freqüents són els ossos del maluc, els talons i la part inferior de l’esquena per sota la cintura (sacre).

Com prevenir-les?

Les mesures bàsiques per evitar–les són: la cura de la pell, els canvis posturals, la utilització de superfícies especials.

Com tenir cura de la pell?

• Examineu la pell cada dia, mireu si hi ha zones vermelles, taques o inicis d’úlcera. Fixeu-vos, sobretot, en les zones de recolzament.

• Renteu-vos sovint per estar net i còmode. Utilitzeu aigua tèbia i sabó neutre. Utilitzeu cremes hidratants diàriament (ni colònies, ni alcohol, ni talc).

• No feu massatges sobre les prominències òssies.
• Si hi ha incontinència, canvieu els bolquers sovint.

• Mantingueu el llit sec i sense arrugues. Utilitzeu, preferentment, llençols de teixits naturals i suaus.

Feu canvis posturals sovint:

• Si la persona està enllitada:  Canvieu-la de posició cada dues hores, utilitzeu coixins i cunys d’escuma per sota les seves cames per tal de mantenir-li els talons aixecats, col.loqueu-li també un coixí entre les dues cames. No utilitzeu coixins en forma de flotador, mantingueu el capçal del llit al més pla possible. Per dinar, aixequeu el llit i torneu-lo a abaixar al cap d’una hora. No aixequeu el capçal del llit més de 30º de la posició horitzontal. Eviteu el fregament del malalt amb els llençols en estirar-lo cap amunt. No el recolzeu sobre el maluc quan estigui de costat.

• Si la persona està asseguda: Canvieu-la de posició cada 15 minuts, però si no es pot moure tota sola, que alguna persona l’ajudi a fer-ho, com a mínim cada hora. Heu de fer que mantingui l’esquena al més dreta i recta possible. Col.loqueu coixins en les seves zones de recolzament. Eviteu els coixins en forma de flotador.

En què consisteix el tractament?

El tractament de les úlceres ha d’incloure l’alleugeriment de la pressió sobre l’úlcera, una dieta adequada en contingut de proteïnes, vitamines i minerals, la neteja i cura de la lesió.

Com alleugerir la pressió?

• Les mesures són les mateixes que en la prevenció, però cal recordar que mai no es pot recolzar el malalt sobre l’úlcera perquè s’alenteix la seva curació.

• Existeixen molts tipus de llits, matalassos especials i coixins per seure que ajuden a disminuir la pressió sobre la pell. Si n’esteu utilitzant algun, vigileu que la superfície estigui ben col.locada.

• Si no disposeu d’una superfície especial, en fer els canvis posturals del malalt, assegureu-vos que hi ha espai lliure entre el llit i la zona de risc. Una manera de saber-ho és passant la mà per sota d’aquestes zones.

Consell dietètic del pacient amb cefalea

A continuació s’exposen una sèrie d’aliments que s’han d’evitar durant alguns mesos per poder determinar, si és algun d’ells el que causa la cefalea. Si amb la restricció dietètica disminueixen les cefalees es tornen a reintroduir a la dieta, si al tornar administrar el producte reapareix la cefalea, s’ha de retirar definitivament de la dieta.

Begudes:

Qualsevol tipus de beguda alcohòlica

Begudes que continguin cafeïna (cafè, te, refrescs que continguin cafeïna compostos de cola). El cafè descafeïnat pot ser un bon succedani. Si no és possible evitar el cafè pot limitar-se la seva ingesta a un màxim de dues tasses diàries.

Begudes que continguin xocolata, com batuts o cacau per dissoldre a la llet.

Derivats làctics:

Llets fermentades com iogurt i productes semblants.

Formatges curats del tipus manxego, Idiazábal, Cabrales, Roquefort o similars, formatge tipus Camenbert o Brie, Swiss, Gouda, Emmental, Chedar, formatge de bola o semblants, Mozarella, Provolone, Parmesà, formatges de llet de cabra.

Es pot prendre formatge fresc tipus Burgos o Villalón.

Vegetals i llegums:

Llegums com llenties, cigrons, mongetes blanques i pintes faves, etc., en especial si són enllaunades; ceba, olives, col-i-flor..

Preparats picants.

Sopes, pastes i salses:

Sopes deshidratades o enllaunades, plats pre-cuinats, enllaunats, o congelats; salses preparades com la salsa de tomàquet (tomàquet fregit), encara que es puguin fer servir alternativament les llaunes de tomàquet natural triturat; la salsa de soja; salses que continguin formatge o fermentats làctics; saboritzadors per a carns; sal amb saboritzants com el glutamat monosòdic.

L’arròs i la pasta fresca o dura poden prendre’s sense problema sempre i que no s’acompanyin de les salses anomenades anteriorment.

Limitar la ingesta d’ous a tres per setmana.

Carns, aus i peixos:

Qualsevol carn que no sigui fresca, especialment carns enllaunades, preparades (que moltes vegades contenen petites quantitats de nitrats monosòdics) com el pernil serrà, salsitxes i semblants. Les salsitxes de Frankfurt o hamburgueses preparades tampoc. Els fetges de pollastre, els peixos com el bacallà o les sardines en vinagre.

Fruites i fruits secs:

Plàtans, figues, raïm, cireres vermelles, pinya tropical. Tots els fruits secs en especial les avellanes, nous, ametlles, pipes de girasol o carbassa, cacauets. Limitar la ingesta de cítrics com taronges, llimones, pomes, mandarines a una peça el dia.

Dolços:

Qualsevol dolç o gelat, que contingui xocolata o fruits secs. Pastissos que en la seva elaboració s’hagi precisat l’ús de les llevats.

Altres:

Aperitius processats com les patates fregides i productes semblants. Qualsevol altre aperitiu picant o marinat.

La cefalea

La cefalea és el símptoma dolorós més freqüent. La cefalea tipus migranya , sol localitzar-se a un costat del cap i pot durar hores i inclús dies manifestant-se periòdicament.

Es sol acompanyar de disminució de la gana, nàusees, vòmits, fotofòbia (quan molesta la llum) sonofòbia (quan molesten els sons) i alteracions de l’humor.

Afecta al 10% de la població aproximadament i és més freqüent en dones.

La cefalea pot ser desencadenada per factors farmacològics, ambientals o dietètics.

Relació entre dieta i cefalea:

Sembla que alguns components de la dieta poden desencadenar la cefalea.

S’ha demostrat que aliments com la xocolata i el formatge curat poden desencadenar migranya a persones susceptibles ja que aquests aliments contenen tiramina i feniletilamina.
Les begudes alcohòliques són capaces de produir episodis migranyosos ja que l’alcohol etílic que conté actua com a vasdilatador de les artèries cerebrals.

Altres substàncies que tenen algun vincle amb l’aparició de la migranya són nitrits (s’afegeixen a la carn per preservar el seu color) i el glutamat monosòdic, afegit com a saboritzant.

En algunes persones susceptibles s’ha indicat que l’Aspartan (edulcorant artificial), pot desencadenar una crisi migranyosa.

Sembla que a banda dels factors dietètics influeixen altres factors com:

La son: En pacients migranyosos un augment en el nombre d’ hores de son pot precipitar un episodi de migranya.

També s’ha descrit la denominada “jaqueca del cap de setmana” ja que durant el cap de setmana s’augmenten les hores de son de forma significativa.

És important dormir un nombre d’hores determinat (entre 6 i 8 h) ja sigui dies laborables o Cap de setmana, per a evitar la cefalea.

L’Estrès: S’ha demostrat que l’estrès causa cefalea. Existeix un perfil psicològic que és característic dels migranyosos: perfeccionistes, meticulosos, ordenats i preocupats per l’èxit professional i social.

La gana pot desencadenar cefalees. De fet, no és gaire freqüent que en pacients migranyosos que fan algun dels àpats principals del dia pugui desencadenar una cefalea.

Les cefalees relacionades amb el dejuni són més freqüents en persones que han patit anteriorment episodis de cefalea. En l’origen d’aquestes s’han implicat la disminució dels nivells de glucosa a la sang. La hipoglucèmia (disminució de la quantitat normal de sucre que conté la sang), freqüent en diabètics.

Les hormones: Les migranyes es presenten amb freqüència durant el període pre-menstrual, quan els nivells hormonals de determinades hormones, com l’estradiol i la progesterona baixen.

L’ús d’anticonceptius hormonals és un conegut factor desencadenant de cefalees migranyoses. En aquests casos en que la ingestió d’anticonceptius orals ha desencadenat l’aparició de migranyes, la retirada de l’anticonceptiu oral i l’ús d’un anticonceptiu diferent pot resoldre el problema.

Clasificación de alimentos según su contenido en gluten

Alimentos que con seguridad contienen gluten:

• Pan y harinas de trigo, cebada, centeno, avena o triticale.

• Bollos, pasteles, tartas y demás productos de pastelería.

• Galletas, bizcochos y productos de reposteria.

• Pastas italianas (fideos, macarrones, tallarines, etc.) y sémola de trigo.

• Leches y bebidas malteadas.

• Bebidas destiladas o fermentadas a partir de cereales: cerveza, whisky, agua de cebada, algunos licores...

• Productos manufacturados en los que entre en su composición cualquiera de las harinas citadas y en cualquiera de sus formas: almidones, almidones modificados, féculas, harinas y proteínas.

Alimentos que pueden contener gluten, solamente permitidos previo informe del fabricante que no contienen gluten:

• Embutidos: choped, mortadela, chorizo, morcilla, etc.

• Quesos fundidos de sabores.

• Patés diversos.

• Conservas de carnes.

• Conservas de pescados con distintas salsas.

• Caramelos y gominolas.

• Sucedáneos de café y otras bebidas de máquina.

• Frutos secos tostados con sal.

• Helados.

• Sucedáneos de chocolate.

• Colorante alimentario.

Alimentos que no contienen gluten:

• Leche y derivados: quesos, requesón, nata, yogures naturales y de sabores y cuajada.

• Todo tipo de carnes y vísceras frescas, congeladas y en conserva al natural, cecina, jamón serrano y cocido de calidad extra.

• Pescados frescos y congelados sin rebozar, mariscos frescos y pescados y mariscos en conserva al natural o en aceite.

• Huevos.

• Verduras, hortalizas y tubérculos.

• Frutas.

• Arroz, maíz y tapioca así como sus derivados.

• Todo tipo de legumbres.

• Azucar y miel.

• Aceites, mantequillas.

• Café en grano o molido, infusiones y refrescos.

• Toda clase de vinos y bebidas espumosas.

• Frutos secos naturales y fritos (con o sin sal).

• Sal, vinagre de vino, especias en rama y grano y todas las naturales.

Productos farmacéuticos – Medicamentos:

Los productos farmacéuticos pueden utilizar gluten, harinas, almidones u otros derivados para la preparación de sus excipientes.

Con fecha 12 de Julio de 1989, de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios (BOE núm. 179) existe una Resolución por la que se dan normas para la declaración obligatoria de gluten presente como excipiente, en el material de acondicionamiento de las especialidades farmacéuticas:

• Las especialidades farmacéuticas de uso humano en las que figure como excipiente gluten, harinas, almidones u otros derivados de los anteriores, que procedan de trigo, triticale, avena, cebada o centeno, deberán indicar en su material de acondicionamiento y en el epígrafe “composición” su presencia cuantitativamente.

• Los prospectos de las especialidades afectadas deberán incluir la siguiente advertencia, además de las correspondientes a los principios activos que figuren en su composición:

“Advertencia”, este preparado contiene (en cada especialidad se indicará el excipiente correspondiente según el punto 1º). Los enfermos celíacos deben consultar con su médico antes de utilizarlo.

Esta resolución entró en vigor en el año 1991, de modo que los medicamentos fabricados en el año 1992 ya se ajustan a esta norma y mediante la lectura del prospecto puede saberse con certeza si contiene gluten o no. No obstante, en caso de duda o para más aclaraciones, consulte con su médico o farmacéutico.

Dieta sin gluten

No debe iniciarse una dieta sin gluten sin haber realizado previamente una biopsia intestinal que demuestre la intolerancia al mismo, por la alteración de la mucosa. La prescripción de esta dieta, sólo porque hay sospecha de intolerancia a esta proteína o por resultado positivo en la prueba de anticuerpos específicos, sin haberse realizado una biopsia intestinal que lo confirme es un error que se comete con frecuencia y lo único que se consigue es retrasar o enmascarar el diagnóstico de una posible enfermedad celíaca.

La dieta debe seguirse estrictamente durante toda la vida. La ingestión de pequeñas cantidades de gluten puede producir lesión de las vellosidades intestinales, aunque no siempre estas lesiones tienen por qué ir acompañadas de síntomas clínicos.

Se eliminará de la dieta cualquier producto que lleve como ingrediente trigo, avena, cebada, centeno, triticale y/o productos derivados: almidón, harina, panes, pastas alimenticias, etc.

El celíaco puede tomar todo tipo de alimentos que no contienen gluten en su origen: carnes, pescados, huevos, leche, cereales sin gluten (arroz y maíz), legumbres, tubérculos, frutas, verduras, hortalizas, grasas comestibles y azúcar.

El consumo de productos manufacturados conlleva asumir riesgos potenciales. Hoy en día, la lectura de la etiqueta del producto, en el momento de la compra, no es una medida del todo segura, porque la Legislación vigente no obliga a especificar el orígen botánico de las harinas, almidones, féculas, sémolas y cualquier otro derivado de los cereales trigo, avena, centeno y triticale utilizados. No obstante, es conveniente leer siempre la etiqueta del producto que se compra, aunque siempre sea el mismo.

Al adquirir productos elaborados y/o envasados, debe comprobarse siempre la relación de ingredientes que figura en la etiqueta. Si en dicha relación aparece cualquier término de los que se citan a continuación, sin indicar la planta de procedencia, debe rechazarse el producto, salvo que figure como permitido en la última edición de la lista de alimentos sin gluten, que periódicamente actualiza la Federación de Asociaciones de Celíacos.

La relación de ingredientes que suele aparecer en el etiquetado de productos alimenticios, que contienen o pueden contener gluten son:

Gluten, cereales, harina, almidones modificados (E-1404, E-1410, E-1412, E-1413, E-1414, E-1420, E-1422, E1440, E-1442, E-1450), amiláceos, fécula, fibra, espesantes, sémola, proteína, proteína vegetal, hidrolizado de proteína, proteína vegetal, malta, extracto de malta, levadura, extracto de levadura, especias y aromas.

Como norma general, deben eliminarse de la dieta todos los productos a granel, los elaborados artesanalmente y los que no estén etiquetados, donde no se pueda comprobar el listado de ingredientes.

Se ha de tener precaución con la manipulación de alimentos, en bares y restaurantes (tortillas de patata que puede llevar levadura, patatas fritas hechas en freidoras que se utilizan también para freír croquetas o empanadillas, salsas ligadas con harina, rebozados, purés o cremas de verdura naturales a los que se añaden "picatostes" de pan de trigo, etc.), e igualmente en comedores escolares (ej.: si un primer plato consiste en cocido de alubias con embutido, no vale retirar el embutido y servir la alubia al celíaco, porque si el embutido lleva gluten, quedará en la salsa). Consúltese la forma de elaboración e ingredientes en cada plato, antes de consumirlos.

Se evitará freír alimentos sin gluten en aceites donde previamente se hayan frito productos con gluten.

Precaución con las harinas de maíz, arroz, etc. de venta en panaderías o supermercados sin certifcar la ausencia de gluten. Pueden estar contaminadas si su molienda se ha realizado en molinos que también muelen otros cereales como trigo o avena.

No encargue ni adquiera panes de maíz fuera de las panaderías o tahonas que recomiendan las asociaciones de celíacos. La elaboración de un pan sin gluten en una panadería que trabaja con harinas de trigo conlleva un alto riesgo de contaminación y el hecho de utilizar ingredientes sin gluten no garantiza la ausencia de gluten en el produto final, si no se han tomado las medidas adecuadas.

En aquellas casas en las que hay un celíaco, se recomienda eliminar las harinas de trigo y el pan rallado normal y utilizar en su lugar harinas y pan rallado sin gluten o copos de puré de patata para rebozar, albardar, empanar o espesar salsas. De esta forma, muchos de los alimentos que se preparen los puede tomar toda la familia, incluído el celíaco. Precaución con los alimentos importados. Un mismo fabricante puede emplear según las distintas normativas de los países, distintos ingredientes para un producto que se comercializa bajo la misma marca comercial.

Ante la duda de si un producto contiene gluten, no lo consuma.

Osteoporosi

És una malaltia que es caracteritza per una disminució de la massa òssia que augmenta la fragilitat de l’os.

Freqüentment s’associa amb el sexe femení i edat post - menopàusica, on la pèrdua de la massa òssia estrogen - depenent pot estar agreujada per la falta de calci i /o vitamina D sobre tot els 5 primers anys de menopausa.

Factors de risc:

- Edat i sexe:

Les dones presenten 100% de massa òssia entre els 15 i els 20 anys.

Els homes continuen augmentant el seu contingut mineral ossi fins els 25-29 anys.

A la 3ª i 4ª dècada disminueix 0,5% de massa òssia anual especialment a les dones, a l’arribar a la menopausa s’accentua més aquesta pèrdua.

- Factors hormonals:

Quan es deixen de fabricar estrògens , ja sigui per la menopausa natural o quirúrgica, s’accentua la pèrdua de massa òssia .

Així també qualsevol causa que origini una interrupció de la menstruació origina pèrdua de massa òssia, per exemple: Anorèxia nerviosa.

- Baix pes:

Les persones que tinguin baix pes i quan el greix corporal estigui disminuït, tenen més risc de patir osteoporosi.

A les dones amb major contingut gras s’augmenta la síntesi d’estrògens, factor que ajuda a protegir la massa òssia.

- Inactivitat física:

La inactivitat física afavoreix la mobilització de calci i la pèrdua per orina.

Es recomana activitat física regular.

A la 3ª edat es recomana: passeig de 30’-40’ , 3 o 4 cops per setmana, golf, ball...

L’activitat física extrema, l’estrès físic i psicològic augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Factors dietètics: Els minerals més importants per a l’os són el calci i el fòsfor, representant un 90% del contingut mineral ossi. Existeix una relació entre la ingesta de calci a la dieta (làctics) i la quantitat de massa òssia.

Repercussio pel consum d'alimnets: tabac, alcohol i cafè:

Els làctics aporten el 80% de calci a la dieta, aquest calci és de fàcil assimilació i està acompanyat de promotors per a la seva absorció com la lactosa.

A les persones amb intolerància a la lactosa a qui s’aconsella suprimir el consum de làctics, s’ha demostrat que tenen un major risc de patir osteoporosi.

Aquestes persones no és aconsellable que suprimeixin de forma radical els làctics, sinó que prenguin iogurts o llets fermentades amb microorganismes vius perquè solen ser millor tolerades per aquests individus.

-Tabac: Hi ha treballs que descriuen que el tabac accelera l’excreció urinària de calci i produeix una absorció menys eficient d’aquest mineral. El consum de tabac s’associa també a menor pes corporal, major sedentarisme, pitjors hàbits alimentaris (amb un menor consum de làctics) i factors que per sí mateixos representen un risc per patir osteoporosi.

- Alcohol: Interfereix en el metabolisme del calci. A les persones amb alt consum d’alcohol s’observa un augment de la velocitat de pèrdua de massa òssia.

- Consum excessiu de sal: Augmenta l’eliminació de calci per orina. Per tant, abusar de la sal pot ser negatiu per a mantenir un nivell de massa òssia correcta.

- Consum excessiu de cafeïna: El cafè i els productes de contenen cafeïna (refrescos de cola) augmenten l’excreció de calci a nivell fecal i urinari.

- Consum de greix: El consum excessiu de greix saturat (greix d’origen animal: llard, embotits, carns greixoses) es relaciona amb una disminució de l’absorció de calci. La combinació d’aquest greix saturat i calci contribueix a la formació de compostos insolubles eliminats per femta.

- Hidrats de carboni i fibra: La lactosa (sucre que conte la llet i els productes làctics) afavoreix l’absorció del calci. L’augment del consum de sucres augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Vitamines: La vitamina D té un paper molt important a l’absorció de calci i potassi.

La vitamina D es sintetitza a nivell cutani quan existeix una exposició adequada al sol, per aquest motiu és necessària l’exposició solar diària.

En lactants i nens prematurs es recomana un suplement de vitamina D per a augmentar l’absorció de calci de la llet materna.

Ingestes insuficients en vitamina K s’ha relacionat amb el desenvolupament d’osteoporosi.

La ingesta de vitamina C es relaciona amb una densitat òssia correcta i les deficiències de vitamina C s’associen amb osteoporosi.

Mindfulness, eina d´autoconeixement per restablir l´equilibri emocional

Segons la Declaració de Salut de Hèlsinki 2006, totes les persones en algun moment de la nostra vida degut els canvis vitals inherents a la mateixa existència - ruptures sentimentals, canvis de feina, problemes laborals, pèrdua de persones estimades i d´altres- estem exposades a patir símptomes d´ansietat i/o crisis d´angoixa que si no es resolen poden derivar en problemes greus de salut mental.

A l´any 1979 el metge Jon Kabat-Zin va començar a treballar i difondre una tècnica basada en el budisme i centrada en el “aquí i ara” per ajudar a controlar l'estrès, l´ansietat i també el dolor crònic. El “ mindfulness” o també anomenat “ mètode d’Atenció Plena” és una eina d'aprenentatge i de descobriment dels recursos personals, per la capacitat de millora i resolució dels aspectes relacionats amb el patiment i el dolor. Es té en compte que les sensacions del moment provenen del món físic extern a través dels sentits - vista, oïda, olfacte, tacte i gust -, del món intern - la mateixa ment i el pensament-, i de les relacions interpersonals. El mindfulness consisteix en observar “expressament” el cos i la ment, permetre que les nostres experiències es vagin desenvolupant, moment a moment, i acceptar-les tal com són.

Com podem aconseguir-ho?

Els principis bàsics de l’actitud en la pràctica de mindfulness són:

- No jutjar, assumir la postura que nosaltres som testimonis imparcials de la nostre experiència.

- Paciència, acceptar el fet que les coses han de succeir quan toca.

- Ment de principiant, les creences sobre el que “sabem” ens impedeixen veure les coses com són. Cal tenir una mirada innocent.

- Confiança en nosaltres mateixos i en els nostres sentiments.

- Acceptació, veure les coses con són en el “present” i acceptar-les com són. Cal treballar l´empatia amb un mateix.

- Cedir, amb una actitud de deixar anar els pensaments i els sentiments.

Com podem trebalar aquests principis?

- Respiració conscient, procés que connecta diferents àrees cerebrals per tal d’aconseguir treballar els principis del mindfulness. Pot conduir a estar més relaxat però no és relaxació.

- Tranquilitzar la ment, ensenyant a despendre’s de prejudicis com a recurs terapèutic.

- Constància en la pràctica de respiració conscient i la meditació.

El mindfulness inicialment es treballa en grup però un cop assolida la tècnica la practica es pot realitzar de manera individual i a qualsevol lloc.

Per ampliar el vostre coneixement de mindfulnnes podeu consultar:

“Mindfulness en la vida cotidiana: como descubrir las claves de la atención plena” Jon Rabat- Zin. Edit. Paidos

Guia pràctica sobre la incontinència d’orina

La incontinència d’orina és la pèrdua d’orina per la uretra involuntàriament. És un fet objectivable. Pot aparèixer de forma temporal, o bé, permanent (més de 4 setmanes).

Com orinem normalment?

Podem contenir la orina perquè hi ha un equilibri entre les parts del tracte urinari baix: la bufeta amb el seu múscul o detrusor, que és el magatzem de la orina i es contrau per buidar la orina; la uretra que és el conducte de sortida de l’orina i que es pot tancar per no deixar passar l’ orina quan no és el moment; i apart, tota zona de la musculatura del sòl pelvic importantíssima per mantenir el to i fer sujecció de tot el tracte urinari i genital. Al dibuix es mostra les diferències entre l’home i la dona.

Quan hi ha una alteració d’ aquestes parts musculars amb la innervació que reben a nivell local o central, es produeix un mal control de l’acte de la micció i s’escapa la orina quan no toca.

Tot plegat, comporta un problema social i higiènic que la fa una patologia de primera línea en l’abordatge a l’ atenció primària.

La incontinència és un problema freqüent, que afecta principalment i en una proporció superior a les dones i que augmenta amb l'edat, encara que no deuria considerar-se part del procés habitual d'envelliment.

Per sota dels 65 anys la freqüència de IU és molt variable segons els estudis, patint-la fins un 10-15 % de la població major de 65 anys i arribant fins a la meitat dels ingressats en residències geriàtriques.

Quins són els símptomes?

Normalment es produeix una pèrdua d’orina al fer un esforç com tossir, riure o córrer (és la incontinència d’esforç) o bé, hi ha una sensació urgent de ganes d’orinar (incontinència d’urgència). Quan es barregen tots aquests símptomes s’ anomena incontinència mixta. Moltes vegades, la incontinència obliga a aixecar-se a orinar per la nit, augmenta la freqüència d’orinar (més de vuit cops al dia) o, no es pot controlar el moment d’orinar.

Els factors que poden causar incontinència són principalment: els antecedents de parts vaginals (4 o més), malalties neurològiques (malaltia de Parkinson), diabetis, intervencions abdominals, l’ús d’alguns fàrmacs, i en els homes problemes de la pròstata.

Com es diagnostica?

La major part de vegades amb unes senzilles preguntes es pot saber si hi ha o no incontinència i de quin tipus.

Sempre és necessari fer una exploració del to del sol pelvic, comprovar en la dona la posició de la matriu -si està despenjada- i el mateix per la bufeta de l’orina i el recte; i si hi ha pèrdues d’orina al tossir amb la bufeta plena i en diferents posicions. En el home es mira el tamany de la pròstata mitjançant el tacte rectal.

A més a més, es pot completar el diagnòstic amb altres proves: anàlisi de sang i d’orina, una ecografia i una fluxometria que consisteix en orinar en un recipient especial i es mesura la quantitat d’orina i el temps que es triga en orinar.

Com la podem tractar?

1. La rehabilitació. Els beneficis d’ una bona rehabilitació del sol pelvic superen en molt els costos i són l’únic mètode de prevenció eficaç i, el primer graó del tractament de la incontinència d’esforç i mixta.

La rehabilitació es pot fer mitjançant els exercicis del sol pelvic (contraccions dels músculs vaginals i la musculatura pelviana. Abans de fer els exercicis, és convenient descarregar el sol pelvic durant 5 minuts, que ho farem invertint la pressió existent a la zona pelviana, per això, ens posarem en decúbit supí, amb els genolls doblegats a 90ª, sobre un tamboret i amb un coixí sota la pelvis,

Per realitzar un correcte entrenament s’ hauria de fer cada dia 30 repeticions de cada exercici, es poden fer seguits o amb descans de 2 ó 3 minuts entre cadascun.

Si existeixen dificultats per la comprensió dels exercicis es poden utilitzar tècniques de bio-feedback (reinstaurar mecanismes d’aprenentatge) o conus vaginals. Les tècniques de bio-feedback serveixen tant per la IU d’esforç, com la d’urgència.

Reeducació miccional: Patró miccional actual i a partir d’ell reinstaurar tècniques d’aprenentatge.

Estimulació elèctrica: A traves d’ elèctrodes intravaginals

2. Els fàrmacs anticolinèrgics: estan contraindicats en glaucoma, bronquitis crònica greu i uropaties obstructives.

Bloquejadors alfa-adrenèrgics: són útils en IU per sobreeiximent secundària a patologia prostàtica.

Es pot prevenir la incontinència urinària?

La prevenció és el millor tractament.

Cal iniciar-la des de la pubertat i treballar-la en cada etapa de la vida. Les mesures de prevenció són aplicables a tota la població

Actuen sobre el símptoma objectiu (la pèrdua d’orina) així com millora la qualitat de vida i l’autoestima personal del que ja la pateix.

Es fonamenten principalment en:

- Detecció de situacions de risc (begudes estimulants, roba ajustada, herbes medicinals, esports amb risc de lesió a sol pèlvic).

- Valoració de malalties cròniques (MPOC, tos crònica, obesitat, diabetis, restrenyiment, neuropaties, malformacions, fàrmacs, infeccions urinàries de repetició).

- Valorar antecedents ginecològics (parts, via del part, intervencions).

- Edat (envelliment, alteració marxa i coordinació).

- Vigilar les barreres arquitectòniques.

Consells generals

- Higiene diària i després de les miccions.

- Orinar cada 3 hores com a màxim durant el dia.

- Educació des de l’etapa de la infància en els hàbits de micció i higiènics.

- A l’ embaràs potenciar los exercicis de Kegel i evitar el restrenyiment.

- Durant el puerperi fer una reeducació muscular de sol pelvic i abdominal.

Motius per deixar de fumar

La motivació per deixar de fumar és fonamental per aconseguir l'objectiu. Cada fumador té els seus motius personals i les seves prioritats. Us adjuntem uns exemples per reflexionar:
Adolescents:
- Cost
- Manca d'independència
- Mal de coll
- Tos
- Dificultat respiratòria (pot afectar a la pràctica d'esport)
- Infeccions respiratòries freqüents
Embarassades:
- Més risc d'avortament espontani i mort fetal
- Més risc que el bebè neixi amb poc pes
Pares:
- Tos i infeccions respiratòries dels fills de fumadors
- Rol exemplar
Fumadors recents:
- Més facilitat per deixar-ho
Adults assimptomàtics:
- Es dobla el risc de malaltia del cor
- Augmenta 6 vegades el risc d'emfisema
- S'incrementa 10 vegades el risc de càncer de pulmó
- Es perden de 5 a 8 anys de vida
- Cost de les cigarretes alt
- Cost del temps de malaltia
- Conveniència i acceptabilitat social escasses
- Deteriorament de la pell
Adults simptomàtics:
- Infeccions de vies respiratòries altes
- Tos
- Mal de coll
- Dificultat respiratòria
- Altres patologies (úlceres, osteoporosi, etc)
Tots els fumadors:
- Mal alè i taques dentals
- Estalvi de diners
- Sensació de sentir-se més bé
- Més capacitat d'exercici
- Vida més llarga per gaudir de la jubilació, dels néts, etc.

Nova llei antitabac

Com sabeu, des del dia d’avui es prohibeix fumar en tots els locals d’ús públic tancats, sense cap excepció. Això engloba bars i restaurants.

També es consideren espais lliures de fum els parcs infantils i les zones de joc per la infància. Tampoc es podrà fumar en espais al aire lliure o coberts, compresos en els recintes de centres, serveis o establiments sanitaris.

La aprovació d’aquesta llei té en compte la protecció dels menors i els fumadors passius, especificament dels treballadors de la hosteleria.

El tabaquisme actiu i el passiu són, respectivament, la primera i la tercera causa de morbimortalitat evitable en el nostre medi. Hi ha evidència concloent de la relació del tabaquisme passiu amb malalties respiratòries agudes, símptomes respiratoris crònics, asma i agreujament dels símptomes asmàtics en nens i adults, malalties agudes i cròniques de l'orella, morbiditat i mortalitat per malaltia isquèmica coronària i càncer de pulmó, de sinus nasals i de mama.

Recordeu que hi ha intervencions per ajudar a deixar de fumar, pregunteu a la vostra infermera sobre el programa de deshabituació tabàquica.

Recomanacions per aquestes festes de Nadal

Com sabeu, el Nadal ja es aquí! I com cada any, el vostre equip de salut us recomana seguir uns bons hàbits per tal de poder-ho disfrutar ara i durant molts anys, seguint una dieta sana i lleugera, sense oblidar moure una mica el cos.

Com a terme general, durant aquests dies acostumem a deixar de banda l'enciam i la fruita. Ja que no podem canviar el menú de cases de familiars i amics ni de restaurants, aquí van una serie de recomanacions per tal de fer aquestes festes una mica més lleugeres:

- Procurar fer aperitius mes lleugers, menys calòrics.

- Intentar que a taula sempre hi hagi algun plat verd: amanides variades, verdures a la brasa, cremes de verdures amb pernil, “montaditos” de verdures amb tomàquet o formatge fresc,…

- Una bona opció sempre són les sopes.

- Si el segon plat és molt pesat o fregit, no atipar-se del tot, intentar menjar menys quantitat i quedar-se amb una mica de gana, per tal de poder afrontar amb dignitat les postres i la sobretaula.
- Si ens agrada el vi o el cava, anar alternant una copa amb un got d'aigua.

- Per què no? Entre neules i torrons, podem oferir una mica de fruita trossejada, per anar picant distretament, o en broixetes (resulten molt decoratives).

- Procurar tornar a casa fent un passeig, o baixar alguna parada abans per tal de poder caminar i "cremar els excesos", si tornem en transport públic.

- Si la celebració ha estat al migdia, intentar fer un sopar lleuger, una sopa, o una peça de fruita i un iogurt o un got de llet.

- Reciclar les restes de menjar.

- Els dies posteriors continuar amb una dieta més lleugera de l'habitual, i, si pot ser, procurar caminar una mica més o anar algun dia més al gimnàs; d'aquesta manera no notarem que aquests dies hem menjat més del compte.

- Si es pateix diabetis o hipercolesterolèmia, aliar-se amb productes sense sucre o baixos en greixos, però sense abusar-ne.

- Si hem de tenir especial cura del nostre cor, anar amb compte amb els dinars i la sal, i compte amb l’excés de líquids. Recordeu respectar les quantitats d’alcohol permeses pel vostre cardiòleg.

- No deixar de prendre la medicació habitual.

També hauríem de pensar que hi ha molta gent que passa sola aquestes festes; si està a les nostres mans, fer una visita o portar un detall, segur que ens ho agrairan.

Ara ja només ens queda reunir-nos amb la gent que estimem i disfrutar d’aquests dies que passarem junts al voltant d’una bona taula! Disfruteu del Nadal!

10 Falses creences sobre la lactància materna

1. Les dones amb poc pit tenen poca llet: el tamany del pit no té res a veure amb la capacitat per lactar.

2. Donar el pit fa mal: no apareixerà dolor si la posició és correcta i el pit es buida bé.

3. La lactància deforma el pit: la possible flacciditat dels pits és més a conseqüència de la gestació. És recomanable realitzar exercicis pectorals i utilitzar un sostenidor adequat.

4. Hi ha dones que tenen llet de mala qualitat: cada mare té la llet ideal pel seu fill i satisfà totes les seves necessitats d’alimentació i afecte.

5. Mentre dones el pit no pots quedar-te embarassada: si bé és cert que les dones que lacten solen tenir la primera menstruació més tard, és un error considerar el temps de lactància com un període anovulatori segur. Es recomana utilitzar anticonceptius de barrera com el preservatiu o bé un progestagen (que serà indicat pel ginecòleg).

6. Les dones que no beuen llet no tindran llet: l’estat nutricional de la mare té importància ja des d’abans i durant l’embaràs; la dieta ha de ser variada i equilibrada, rica en calci i vitamines. Aliments rics en calci a part de la llet i els seus derivats són els fruits secs (sobretot les ametlles) i les verdures. El seu ginecòleg prescriurà si ho creu oportú algun complement de calci i/o vitamínic.

7. És una tonteria donar el pit el primer dia perquè el calostre és aigua i no alimenta: el calostre té un elevat valor nutritiu, aporta al nadó tot el què necessita als seus primers dies de vida, i a més és ric en defenses naturals.

8. Les discussions fan que la llet es torni dolenta: l’ansietat pot frenar l’alliberament d’oxitocina i reduir la sortida de la llet. Cal intentar mantenir un entorn de tranquil•litat.

9. S’ha d’acostumar al bebè a descansar tota la nit: és recomanable que durant el primer mes el nadó no passi més de unes 5 hores sense prendre; a més, la majoria de bebès que prenen pit no aguanten tota la nit, especialment el primer trimestre. El fet de donar el pit durant la nit preveu la hipogalàctia, doncs s’estimula la producció de llet de forma notable. També ajuda a retardar l’ovulació.

10. La lactància materna frena la recuperació de la mare: al contrari, afavoreix la involució uterina i preveu les hemorràgies postpart, gràcies a l’alliberament d’oxitocina estimulada per la lactància. També afavoreix la recuperació del pes normal, doncs comporta un consum de calories.

Lactància materna

La lactància materna és l’aliment òptim pel nadó. Posseeix múltiples avantatges tant per la mare com pel nadó.

L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos d’edat, moment a partir del qual ha d’iniciar-se l’alimentació complementària.

Alguns avantatges pel nadó:

• Transmet anticossos i factors antiinfecciosos, protegint-lo de malalties infeccioses i reforçant el seu sistema de defenses.

• Disminueix el risc de patir atòpia i al·lèrgies.

• Protegeix de la Síndrome de Mort Sobtada del Lactant i de malalties com l’obesitat, Hipertensió arterial...

• És un mètode natural i ecològic; cobreix de forma òptima les necessitats nutricionals del nadó en cada moment.

• Vincle mare-fill.

Alguns avantatges per la mare:

• Afavoreix la recuperació del pes previ a l’embaràs així com la involució uterina.

• Protegeix del Càncer de Mama.

• És el mètode més econòmic.

• Vincle mare-fill.

Alimentació recomanada per la mare que lacta:

La dieta de la mare lactant ha de ser variada i equilibrada, assegurant un aport adequat de líquids i de calci.

Hi ha aliments que poden modificar el gust de la llet (com ceba, carxofa, espàrrec, all…); si el nadó accepta bé la llet després de la ingesta d’aquests aliments per part de la mare, no hi ha motiu per retirar-los de la dieta.

S’ha d’evitar el consum de begudes estimulants (com cafè, te, cola) i alcohòliques. Així mateix haurà de consultar amb el seu metge la presa de medicació quan sigui necessària.

El descans de la mare

Per l’èxit de la lactància materna és fonamental el descans de la mare. És una bona pràctica adaptar-se als horaris del nadó i aprofitar per descansar quan ell dormi.

Tècnica de lactància

És important iniciar la lactància materna tan aviat com sigui possible; idealment en les dues primeres hores de vida del nadó, aprofitant aquest moment d’alerta i activitat que després deixarà pas a un període de descans degut a l’enorme estrès del part.

Tenir en compte que tot i oferir-vos una orientació general, cada nadó i cada relació mare-fill són diferents, i serà la vostra pediatra/infermera qui millor us assessori en cada cas i aclareixi els vostres dubtes.

L’horari ha de ser a demanda, amb molta flexibilitat, sobretot durant les primeres setmanes; el nadó pot prendre fins cada hora i mitja a dues hores inicialment (cosa que a més afavorirà la producció de llet) regulant-se de forma progressiva a cada 3-4 hores més endavant.

La duració d’una presa és molt variable, des de 5 minuts fins uns 30.

Generalment s’ofereixen ambdós pits, començant per l’últim que es va donar a la presa anterior per buidar-lo bé (la llet del principi és més aquosa i dolça, la del final és més densa i rica en greixos). Però això també és variable, pot ser suficient amb un sol pit.

És molt important una correcta posició, així disminuirem el risc d’irritacions i clivelles del mugró (aquestes solen produir-se per una posició incorrecta):

Acostar el cap del nadó al pit (no el pit al nadó).

Tocar amb el mugró lleument la boca del nadó i quan l’obri, introduir-hi mugró i gran part de l’arèola.

La postura pot ser asseguda, amb el nadó panxa contra panxa, o estirada. Una altra possibilitat és la postura en baló de rugby. El més important és que la mare es senti còmoda i relaxada.

Al final de la presa i si és possible, també a meitat, es facilitarà el rot incorporant al nadó i donant-li unes suaus palmadetes a l’esquena.

És aconsellable no oferir xumet (ni altres tetines) fins que la lactància materna estigui ben instaurada (aproximadament sobre els 15 dies de vida).

Deslleti

Consisteix en la interrupció de la lactància, que es farà de forma gradual:

- Si el deslleti és precoç, abans dels 4-6 mesos, es recomana substituir una presa de pit per un biberó de fórmula adaptada durant la primera setmana; a la setmana següent es substitueix una altra presa, i així successivament. També hi ha la possibilitat d’extreure’s la llet amb un tirallets.

- Si el deslleti és a partir dels 4-6 mesos, moment en què s’inicia l’alimentació complementària, es poden substituir les preses de pit progressivament per les diferents farinetes que s’aniran introduint. Als períodes d’adaptació es recomana oferir el pit com a postres.

10 consells abans d’anar a la consulta del metge o infermera

Si té hora per a una propera visita amb el seu metge o infermera, ha pensat en repassar tots els detalls importants que li vol comentar? I és que sovint no som conscients de la importància d’una preparació adequada abans d’anar a una consulta al Centre d’Atenció Primària. Ens podem oblidar la medicació que estem prenent, si hem utilitzat alguna planta medicinal o si hem anat a la consulta d’un altre metge i el que aquest ens ha explicat, per posar alguns exemples. Amb les presses o simplement per un oblit se’ns poden passar desapercebuts detalls importants que poden comportar futures conseqüències negatives.

Per això, al CAP Sagrada Família, volem donar-li una atenció més segura i li recomanem els 10 consells bàsics a seguir cada vegada que acudeixi a la consulta als nostres centres.

1. Abans d’anar al metge o a la infermera faci una llista amb els temes que vol consultar.

2. Si pensa que pot no recordar alguna cosa vagi a la consulta acompanyat d’algú de la seva confiança.

3. Pregunti sempre que tingui dubtes. Aprengui sobre la seva malaltia i el seu tractament fent totes les preguntes que li calgui al professional que l’està atenent.

4. Porti sempre el llistat dels medicaments que està prenent incloent vitamines o plantes medicinals. Apunti el nom els medicaments, la dosi i la manera de pendre’l i durant quan de temps. Porti aquesta llista a totes les consultes médiques on vagi.

5. Si en algun moment un altre especialista li canvia la medicació informi al seu metge de família.

6. No prengui medicaments d’altres persones sense consultar abans amb al seu metge.

7. Quan sigui visitat per un altre metge demani un informe de la seva visita i guardi’l per quan vagi al seu metge de família. Pot fer-se una fotocòpia i axí no perdrà l’original.

8. Si l’han hagut d’hospitalitzar informi al seu metge o infermera i porti-li l’informe d’alta. Així actualitzarà el llistat de medicaments que ha de pendre.

9. No acumuli fàrmacs si li cambien la medicació així reduirà el risc d’errors.

10. Si és vostè al.lèrgic a algun medicament informi sempre a totes les persones que l’atenguin.