31 de Maig: Dia Mundial Sense Tabac

El 81% de les persones que inicien la deshabituació presenten una motivació alta o moderada per deixar de fumar

El 51% té una dependència alta del tabac

El 83% dels usuaris que inicien un tractament per deixar de fumar arriben a fer la segona visita de deshabituació i el 62% continua les visites següents que permeten valorar l’èxit del tractament. De les persones que continuen el tractament, el 12% té una recaiguda abans dels tres primers mesos i el 17% aconsegueix fer una disminució important del tabac (fumar 3-4 cigarretes). El 41% dels que van a la primera visita del programa de deshabituació continuen sense fumar als sis mesos.

Aquests són els resultats de l’estudi que s’ha dut a terme amb 109 usuaris que van començar el programa de deshabituació tabàquica del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família (Barcelona) entre setembre de 2010 i maig del 2011.

Dels usuaris que entren al programa i es valoren amb el test de Richmond, el 50% presenta una motivació moderada per deixar de fumar; el 31%, alta i el 19%, baixa.

La dependència del tabac és alta en el 51% dels casos; moderada, en el 38% i baixa en el 11%, segons els resultats del test de Fagerstom.

Amb motiu del Dia Mundial Sense Tabac, que se celebra demà dia 31, l’Hospital Dos de Maig i el CAP Sagrada Família posaran a disposició dels usuaris a l’entrada dels dos centres (c. Còrsega n. 643, en el cas del CAP i c. Indústria cantonada amb c. Dos de Maig en el cas de l’hospital) una taula informativa per advertir dels efectes nocius del tabac i els beneficis i possibilitats per deixar de fumar. Es repartiran fulletons i es faran cooximetries, per mesurar el nivell de diòxid de carboni en l’aire exhalat.

Amb el lema, “No segueixis aquest tren! Desenganxa-te’n!”, aquests dos centres organitzen dues marxes nòrdiques, a les 10.30 i a les 19 hores, amb usuaris i professionals que han deixat de fumar, ho estan intentant, encara fumen o els ve de gust participar-hi. Les marxes tindran una duració aproximada de 45 minuts i es faran pel barri. La sortida tindrà lloc a la plaça Henry Dunant, al costat del CAP Sagrada Família. Les places ja estan completes. La marxa nòrdica consisteix a caminar amb l’ajuda de bastons similars als que es fan servir a l’esquí.

Voluntats anticipades

El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre el què està fent), dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat. S'ha de veure doncs com una expressió autònoma a tenir en compte en les decisions clíniques. El DVA ha de formar part de la història clínica del pacient que el formula, i de la seva existència se n'ha de deixar constància de forma visible en el full de dades personals de la història clínica.

Si el pacient aporta un DVA ja validat ha de presentar-lo, ell o un dels seus representants, al metge responsable del seu tractament o al centre en què es tractat a la instància que hi hagi a l'efecte. Els centres i els seus professionals hauran:
• D'acceptar-lo
• D'incorporar-lo a la història clínica del pacient, de la qual en formarà part des d'aquell moment
• De fer que a la història clínica del pacient consti en lloc visible que conté un DVA
• D'informar que mentre un registre general de documents de voluntats anticipades no permeti una generalització més fàcil dels documents que voluntàriament s'hi vulguin inscriure, el DVA únicament produirà efectes en el centre o centres en els què hagi estat presentat i als metges als quals s'hagi lliurat
• De consultar al comitè d'ètica assistencial, o la instància que correspongui en cada centre, en cas de dubtes sobre la seva validació o en cas de conflicte
• D'informar al pacient de la possibilitat de renovar-lo o de revocar-lo, en qualsevol moment, amb la presentació d'un escrit en el que manifesti la seva nova decisió
• De retornar-lo al pacient, conservant una còpia a la història clínica

Beneficios del abandono del tabaco

Dejará de estar sometido a una adicción (nicotina).
Mejorará su salud:
- Se normalizarán su presión arterial y su frecuencia cardíaca y se normalizará la temperatura de manos y pies a los 20 minutos del último cigarrillo.
- Los niveles de monóxido de carbono y oxígeno se normalizarán pasadas 8 horas.
- Disminuye el riesgo de muerte súbita pasadas 24 horas.
- Mejorará la función respiratoria pasadas 72 horas.
- Aumentará la capacidad física y se cansará menos con cualquier actividad pasados 1-3 meses.
- Mejora el drenaje bronquial y se reduce el riesgo de infecciones pasados 1-9 meses.
- Se iguala el resgo de padecer infarto y otras enfermedades cardiovasculares al de los no fumadores, pasados 10-15 años sin fumar.
- Sufrirá menos catarros y molestias de garganta.
- Tendrá menos posibilidades de padecer un cáncer.
- Disminuye el riesgo de trombosis o embolias cerebrales.
- En las mujeres que toman anticonceptivos se reduce mucho el riesgo de infarto o embolias.
- Mejorará su economía.
- Mejorará su seguridad por el menor riesgo de incendios o accidentes de tráfico.
- Mejorará su aspecto físico.
- Desaparecerá el mal aliento.
- Mejorará el olor de su ropa y de su casa.
- Desaparecerá el color amarillento de sus manos y uñas.
- Mejorará la hidratación de su piel, mejorará su tersura y tendrá menos arrugas.
- Si tiene hijos, será un buen ejemplo para ellos y no perjudicará su salud (fumadores pasivos).

Consells per a persones que tenen cura de malalts amb demència

Fase inicial:

Preparar tràmits legals com a transmissió d’herències, titularitats de targes de crèdit, firmes davant notari. Convé conèixer la situació econòmica del malalt, les assegurances, les pòlisses,… amb delicadesa és un bon moment per evitar problemes en el futur.
Si són més joves de 65 anys quan demanin la pensió d’invalidesa tenen dret a Gran Invalidesa, en cas que no els donin convé reclamar, així la obtindran amb un increment del 50% de la pensió.
Vigilar les seves necessitats de salut, revisar la vista, l’audició, la dentadura,… en aquest moment el malalt encara col•laborarà.

Posar-li una polsera amb el seu nom, adreça i telèfon de familiars.
Si encara surt sol al carrer pot ser d’utilitat posar-li un dispositiu d’alertes i un localitzador, consulteu al vostre treballador social.
Potenciar l’exercici físic.
Mantenir una certa reeducació del malalt, que llegeixi, que escrigui , pinti o jugui sense angoixar-lo.
Repetir en diferents moments del dia l’hora que és, el mes...
Deixar el llum del lavabo encès a la nit, amb la tapa del WC aixecada.
Evitar la conducció.
Vigilar tot el que pugui resultar perillós de la llar.

Fase mitjana:

La tristesa, la ira, l ’insomni poden regular-se amb medicació, cal consultar amb el metge si apareixen.
Vigilar la seva alimentació, s’ha de controlar el pes, uns malalts mengen molt, d’altres molt poc. Consulti a la seva infermera.
Encara que ja no pugui reconèixer a la família o als amics, segur que agrairà l’afecte.
Si va amunt i avall , i repeteix activitats molt simples, convé deixar que les segueixi fent sempre i quan no comportin perill, és una manera d’estar ocupat i sentir-se útil.
Si fa activitats perilloses, convé distreure al malalt donant-li algun objecte amb colors cridaners que cridi la seva atenció.
Escollir frases breus i paraules senzilles.
Ajudar-lo a ser feliç, ensenyar-li fotografies de familiars, posar-li la seva música favorita, fer-li el menjar que més li agrada.
Facilitar la mobilitat apartant els mobles perquè no s’entrebanqui, utilitzant caminadors,…
Evitar les situacions sorolloses i reunions amb molta gent

Fase final:

Instal•lar al malalt en una habitació airejada i confortable, amb bona temperatura.
Evitar l’habitació carregada de gent, o fum.
Evitar la immobilitat permanent al llit.
No convé que el malalt resti sol a casa durant molta estona.
Tenir cura de la higiene produïda pel seu deteriorament físic i mental.
Fer-li companyia, agafar-li la ma, romandre al seu costat estones , posar-li música agradable.
Consultar amb l’equip d’atenció primària tots els problemes que vagi presentant .

Demències

Sovint en la educació per a la salut dels pacients i les famílies serà necessari recórrer a materials de suport escrits o films per incidir en la comprensió de la malaltia i de les situacions que poden plantejar-se en cadascuna de les diferents fases.
Avui en dia Internet ofereix un ventall de recursos que no es poden menysprear, és més, diversos estudis mostren que no existeix evidència de que les comunitats virtuals liderades per iguals tinguin un efecte beneficiós per a la salut, però tampoc que siguin perjudicials. Convé saber, que existeixen comunitats virtuals promogudes per associacions, fundacions i altres proveïdors que en tenen cura dels continguts i que ofereixen un entorn segur. I no cal oblidar que malgrat els pacients crònics tinguin més dificultats d’accés a la xarxa per la bretxa digital, si poden beneficiar-se de les noves tecnologies ni que sigui a través de llurs familiars.
A continuació es detallen una sèrie de webs relacionades amb el tema que ens ocupa que contenen informació que pot resultar de gran utilitat tant als professionals com a les famílies.
Associació Alzheimer Catalunya

http://www.alzheimercatalunya.org/12
En aquesta web es troba informació de la entitat així com informació de Tallers, Jornades , publicacions i enllaços d’interès
Associació de familiars d’ Alzheimer de Barcelona (AFAB)
http://www.afab-bcn.org/
Informació de la entitat, serveis, activitats, formació, tallers, informació de Jornades i publicacions i vídeos.
Fundació ACE

http://www.fundacioace.com

A més d’informació general sobre la Fundació en l’apartat publicacions es troba informació exhaustiva de darreres novetats i recerques, alguns llibres en format PDF de lliure accés molt recomanables tant per professionals com per familiars.

Resulta útil imprimir per els familiars alguns capítols concrets.

http://www.familialzheimer.org

És una web que forma part de la pagina de Fundació ACE d’ interès per a familiars, resulten especialment interessants els tallers de memòria online (consells per a familiars), quaderns amb exercicis, activitats i consells i testimonis. Incorpora també informació sobre associacions i quaderns d’infermeria on es poden descarregar consells que poden ser de gran utilitat sobre comunicació, agressivitat, incontinència, higiene, nutrició,.... per a persones amb demència.

Consells per afavorir la comunicació amb un malalt amb demència

- A l’hora d’apropar-se és important que els moviments utilitzats siguin lents, suaus i mirant al malalt als ulls.
- Intentar apropar-se amb un somriure, essent molt amigable.
- Utilitzar paraules curtes i oracions simples, senzilles, parlar a poc a poc i sempre en positiu, ex. Fes això, no, no facis això.
- Si cal repetir una frase, fer-ho amb les mateixes paraules.
- Per no perdre la seva atenció convé repetir el seu nom i no desviar la mirada.
- La escolta ha de ser activa, mostrant interès, assentint amb el cap.
- Escoltar amb atenció i tractar de comprendre el que el malalt vol dir.
- Per respondre és necessari clarificar el missatge, repetint les paraules claus.
- Conservar la calma i la paciència.
- És millor fer preguntes on les respostes siguin Si o No.
- Utilitzar llenguatge no verbal, gestos, mímica i tacte.
- No discutir amb el malalt, no fer-lo raonar.
Per les visites:
- Les visites són molt importants, s'ha de demanar a qui els estimen que els visitin de tant en tant.
- Les visites han de ser breus i sempre han d’aportar alegria, mai tristor.
Per la organització del dia:
- La vida quotidiana ha de ser molt ordenada.
- L’ordre serveix per ajudar-los, aixecar-los, portar-los al lavabo, el dinar,... tot si és possible en el mateix moment del dia.
- Mai se’ls ha de forçar per aconseguir una disciplina.
- Retirar els objectes de valor, així si els trenca o els perd no s’amoïnarà.
- Sempre que es pugui sortir de compres, fer algun exercici, veure la televisió, escoltar la música que els agrada, passejar o rebre visites.
Per la vergonya:
- De vegades els malalts fan coses que posen en un compromís a les persones que en tenen cura, a llurs familiars, criden en llocs inoportuns, es resisteixen a fer coses concretes, se’ls cau la bava, es volen despullar,... és convenient que els veïns o persones de grups socials propers sàpiguen que el malalt pateix la malaltia, d’aquesta manera serà fàcil comprendre-ho.
- Si es té oportunitat de poder compartir aquestes situacions amb la família o amb altres familiars de malalts fins i tot pot resultar divertit pensar en les situacions que provoquen i les sortides que tenen.
- Per la irritabilitat , la tristor, la preocupació i la solitud.
- Procurar descansar cada dia suficientment.
- Eviteu l’alcohol per animar-vos.
- No us aïlleu.
- Procureu fer les coses que sempre us han agradat, anar al cinema, passejar, pintar, sortir amb amics, fer exercici...
- Procureu tenir un temps de descans setmanal. Si convé demaneu ajut als amics , a la família...
- I sempre que sigui possible intenteu fer unes vacances anualment, després d’haver descansat tot es veu amb més serenitat.

Les úlceres per pressió

L’úlcera per pressió és una lesió de la pell en les zones del cos on l'os pressiona la pell contra una superfície exterior. A més de la pressió sobre la pell, altres factors que poden afavorir l’aparició d’una úlcera són: la immobilitat,  la malnutrició, l’alteració de la consciència, la incontinència i l’edat avançada.

On es localitzen?

Les zones d’ulceració més freqüents són els ossos del maluc, els talons i la part inferior de l’esquena per sota la cintura (sacre).

Com prevenir-les?

Les mesures bàsiques per evitar–les són: la cura de la pell, els canvis posturals, la utilització de superfícies especials.

Com tenir cura de la pell?

• Examineu la pell cada dia, mireu si hi ha zones vermelles, taques o inicis d’úlcera. Fixeu-vos, sobretot, en les zones de recolzament.

• Renteu-vos sovint per estar net i còmode. Utilitzeu aigua tèbia i sabó neutre. Utilitzeu cremes hidratants diàriament (ni colònies, ni alcohol, ni talc).

• No feu massatges sobre les prominències òssies.
• Si hi ha incontinència, canvieu els bolquers sovint.

• Mantingueu el llit sec i sense arrugues. Utilitzeu, preferentment, llençols de teixits naturals i suaus.

Feu canvis posturals sovint:

• Si la persona està enllitada:  Canvieu-la de posició cada dues hores, utilitzeu coixins i cunys d’escuma per sota les seves cames per tal de mantenir-li els talons aixecats, col.loqueu-li també un coixí entre les dues cames. No utilitzeu coixins en forma de flotador, mantingueu el capçal del llit al més pla possible. Per dinar, aixequeu el llit i torneu-lo a abaixar al cap d’una hora. No aixequeu el capçal del llit més de 30º de la posició horitzontal. Eviteu el fregament del malalt amb els llençols en estirar-lo cap amunt. No el recolzeu sobre el maluc quan estigui de costat.

• Si la persona està asseguda: Canvieu-la de posició cada 15 minuts, però si no es pot moure tota sola, que alguna persona l’ajudi a fer-ho, com a mínim cada hora. Heu de fer que mantingui l’esquena al més dreta i recta possible. Col.loqueu coixins en les seves zones de recolzament. Eviteu els coixins en forma de flotador.

En què consisteix el tractament?

El tractament de les úlceres ha d’incloure l’alleugeriment de la pressió sobre l’úlcera, una dieta adequada en contingut de proteïnes, vitamines i minerals, la neteja i cura de la lesió.

Com alleugerir la pressió?

• Les mesures són les mateixes que en la prevenció, però cal recordar que mai no es pot recolzar el malalt sobre l’úlcera perquè s’alenteix la seva curació.

• Existeixen molts tipus de llits, matalassos especials i coixins per seure que ajuden a disminuir la pressió sobre la pell. Si n’esteu utilitzant algun, vigileu que la superfície estigui ben col.locada.

• Si no disposeu d’una superfície especial, en fer els canvis posturals del malalt, assegureu-vos que hi ha espai lliure entre el llit i la zona de risc. Una manera de saber-ho és passant la mà per sota d’aquestes zones.

Consell dietètic del pacient amb cefalea

A continuació s’exposen una sèrie d’aliments que s’han d’evitar durant alguns mesos per poder determinar, si és algun d’ells el que causa la cefalea. Si amb la restricció dietètica disminueixen les cefalees es tornen a reintroduir a la dieta, si al tornar administrar el producte reapareix la cefalea, s’ha de retirar definitivament de la dieta.

Begudes:

Qualsevol tipus de beguda alcohòlica

Begudes que continguin cafeïna (cafè, te, refrescs que continguin cafeïna compostos de cola). El cafè descafeïnat pot ser un bon succedani. Si no és possible evitar el cafè pot limitar-se la seva ingesta a un màxim de dues tasses diàries.

Begudes que continguin xocolata, com batuts o cacau per dissoldre a la llet.

Derivats làctics:

Llets fermentades com iogurt i productes semblants.

Formatges curats del tipus manxego, Idiazábal, Cabrales, Roquefort o similars, formatge tipus Camenbert o Brie, Swiss, Gouda, Emmental, Chedar, formatge de bola o semblants, Mozarella, Provolone, Parmesà, formatges de llet de cabra.

Es pot prendre formatge fresc tipus Burgos o Villalón.

Vegetals i llegums:

Llegums com llenties, cigrons, mongetes blanques i pintes faves, etc., en especial si són enllaunades; ceba, olives, col-i-flor..

Preparats picants.

Sopes, pastes i salses:

Sopes deshidratades o enllaunades, plats pre-cuinats, enllaunats, o congelats; salses preparades com la salsa de tomàquet (tomàquet fregit), encara que es puguin fer servir alternativament les llaunes de tomàquet natural triturat; la salsa de soja; salses que continguin formatge o fermentats làctics; saboritzadors per a carns; sal amb saboritzants com el glutamat monosòdic.

L’arròs i la pasta fresca o dura poden prendre’s sense problema sempre i que no s’acompanyin de les salses anomenades anteriorment.

Limitar la ingesta d’ous a tres per setmana.

Carns, aus i peixos:

Qualsevol carn que no sigui fresca, especialment carns enllaunades, preparades (que moltes vegades contenen petites quantitats de nitrats monosòdics) com el pernil serrà, salsitxes i semblants. Les salsitxes de Frankfurt o hamburgueses preparades tampoc. Els fetges de pollastre, els peixos com el bacallà o les sardines en vinagre.

Fruites i fruits secs:

Plàtans, figues, raïm, cireres vermelles, pinya tropical. Tots els fruits secs en especial les avellanes, nous, ametlles, pipes de girasol o carbassa, cacauets. Limitar la ingesta de cítrics com taronges, llimones, pomes, mandarines a una peça el dia.

Dolços:

Qualsevol dolç o gelat, que contingui xocolata o fruits secs. Pastissos que en la seva elaboració s’hagi precisat l’ús de les llevats.

Altres:

Aperitius processats com les patates fregides i productes semblants. Qualsevol altre aperitiu picant o marinat.

La cefalea

La cefalea és el símptoma dolorós més freqüent. La cefalea tipus migranya , sol localitzar-se a un costat del cap i pot durar hores i inclús dies manifestant-se periòdicament.

Es sol acompanyar de disminució de la gana, nàusees, vòmits, fotofòbia (quan molesta la llum) sonofòbia (quan molesten els sons) i alteracions de l’humor.

Afecta al 10% de la població aproximadament i és més freqüent en dones.

La cefalea pot ser desencadenada per factors farmacològics, ambientals o dietètics.

Relació entre dieta i cefalea:

Sembla que alguns components de la dieta poden desencadenar la cefalea.

S’ha demostrat que aliments com la xocolata i el formatge curat poden desencadenar migranya a persones susceptibles ja que aquests aliments contenen tiramina i feniletilamina.
Les begudes alcohòliques són capaces de produir episodis migranyosos ja que l’alcohol etílic que conté actua com a vasdilatador de les artèries cerebrals.

Altres substàncies que tenen algun vincle amb l’aparició de la migranya són nitrits (s’afegeixen a la carn per preservar el seu color) i el glutamat monosòdic, afegit com a saboritzant.

En algunes persones susceptibles s’ha indicat que l’Aspartan (edulcorant artificial), pot desencadenar una crisi migranyosa.

Sembla que a banda dels factors dietètics influeixen altres factors com:

La son: En pacients migranyosos un augment en el nombre d’ hores de son pot precipitar un episodi de migranya.

També s’ha descrit la denominada “jaqueca del cap de setmana” ja que durant el cap de setmana s’augmenten les hores de son de forma significativa.

És important dormir un nombre d’hores determinat (entre 6 i 8 h) ja sigui dies laborables o Cap de setmana, per a evitar la cefalea.

L’Estrès: S’ha demostrat que l’estrès causa cefalea. Existeix un perfil psicològic que és característic dels migranyosos: perfeccionistes, meticulosos, ordenats i preocupats per l’èxit professional i social.

La gana pot desencadenar cefalees. De fet, no és gaire freqüent que en pacients migranyosos que fan algun dels àpats principals del dia pugui desencadenar una cefalea.

Les cefalees relacionades amb el dejuni són més freqüents en persones que han patit anteriorment episodis de cefalea. En l’origen d’aquestes s’han implicat la disminució dels nivells de glucosa a la sang. La hipoglucèmia (disminució de la quantitat normal de sucre que conté la sang), freqüent en diabètics.

Les hormones: Les migranyes es presenten amb freqüència durant el període pre-menstrual, quan els nivells hormonals de determinades hormones, com l’estradiol i la progesterona baixen.

L’ús d’anticonceptius hormonals és un conegut factor desencadenant de cefalees migranyoses. En aquests casos en que la ingestió d’anticonceptius orals ha desencadenat l’aparició de migranyes, la retirada de l’anticonceptiu oral i l’ús d’un anticonceptiu diferent pot resoldre el problema.

Osteoporosi

És una malaltia que es caracteritza per una disminució de la massa òssia que augmenta la fragilitat de l’os.

Freqüentment s’associa amb el sexe femení i edat post - menopàusica, on la pèrdua de la massa òssia estrogen - depenent pot estar agreujada per la falta de calci i /o vitamina D sobre tot els 5 primers anys de menopausa.

Factors de risc:

- Edat i sexe:

Les dones presenten 100% de massa òssia entre els 15 i els 20 anys.

Els homes continuen augmentant el seu contingut mineral ossi fins els 25-29 anys.

A la 3ª i 4ª dècada disminueix 0,5% de massa òssia anual especialment a les dones, a l’arribar a la menopausa s’accentua més aquesta pèrdua.

- Factors hormonals:

Quan es deixen de fabricar estrògens , ja sigui per la menopausa natural o quirúrgica, s’accentua la pèrdua de massa òssia .

Així també qualsevol causa que origini una interrupció de la menstruació origina pèrdua de massa òssia, per exemple: Anorèxia nerviosa.

- Baix pes:

Les persones que tinguin baix pes i quan el greix corporal estigui disminuït, tenen més risc de patir osteoporosi.

A les dones amb major contingut gras s’augmenta la síntesi d’estrògens, factor que ajuda a protegir la massa òssia.

- Inactivitat física:

La inactivitat física afavoreix la mobilització de calci i la pèrdua per orina.

Es recomana activitat física regular.

A la 3ª edat es recomana: passeig de 30’-40’ , 3 o 4 cops per setmana, golf, ball...

L’activitat física extrema, l’estrès físic i psicològic augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Factors dietètics: Els minerals més importants per a l’os són el calci i el fòsfor, representant un 90% del contingut mineral ossi. Existeix una relació entre la ingesta de calci a la dieta (làctics) i la quantitat de massa òssia.

Repercussio pel consum d'alimnets: tabac, alcohol i cafè:

Els làctics aporten el 80% de calci a la dieta, aquest calci és de fàcil assimilació i està acompanyat de promotors per a la seva absorció com la lactosa.

A les persones amb intolerància a la lactosa a qui s’aconsella suprimir el consum de làctics, s’ha demostrat que tenen un major risc de patir osteoporosi.

Aquestes persones no és aconsellable que suprimeixin de forma radical els làctics, sinó que prenguin iogurts o llets fermentades amb microorganismes vius perquè solen ser millor tolerades per aquests individus.

-Tabac: Hi ha treballs que descriuen que el tabac accelera l’excreció urinària de calci i produeix una absorció menys eficient d’aquest mineral. El consum de tabac s’associa també a menor pes corporal, major sedentarisme, pitjors hàbits alimentaris (amb un menor consum de làctics) i factors que per sí mateixos representen un risc per patir osteoporosi.

- Alcohol: Interfereix en el metabolisme del calci. A les persones amb alt consum d’alcohol s’observa un augment de la velocitat de pèrdua de massa òssia.

- Consum excessiu de sal: Augmenta l’eliminació de calci per orina. Per tant, abusar de la sal pot ser negatiu per a mantenir un nivell de massa òssia correcta.

- Consum excessiu de cafeïna: El cafè i els productes de contenen cafeïna (refrescos de cola) augmenten l’excreció de calci a nivell fecal i urinari.

- Consum de greix: El consum excessiu de greix saturat (greix d’origen animal: llard, embotits, carns greixoses) es relaciona amb una disminució de l’absorció de calci. La combinació d’aquest greix saturat i calci contribueix a la formació de compostos insolubles eliminats per femta.

- Hidrats de carboni i fibra: La lactosa (sucre que conte la llet i els productes làctics) afavoreix l’absorció del calci. L’augment del consum de sucres augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Vitamines: La vitamina D té un paper molt important a l’absorció de calci i potassi.

La vitamina D es sintetitza a nivell cutani quan existeix una exposició adequada al sol, per aquest motiu és necessària l’exposició solar diària.

En lactants i nens prematurs es recomana un suplement de vitamina D per a augmentar l’absorció de calci de la llet materna.

Ingestes insuficients en vitamina K s’ha relacionat amb el desenvolupament d’osteoporosi.

La ingesta de vitamina C es relaciona amb una densitat òssia correcta i les deficiències de vitamina C s’associen amb osteoporosi.

Guia pràctica sobre la incontinència d’orina

La incontinència d’orina és la pèrdua d’orina per la uretra involuntàriament. És un fet objectivable. Pot aparèixer de forma temporal, o bé, permanent (més de 4 setmanes).

Com orinem normalment?

Podem contenir la orina perquè hi ha un equilibri entre les parts del tracte urinari baix: la bufeta amb el seu múscul o detrusor, que és el magatzem de la orina i es contrau per buidar la orina; la uretra que és el conducte de sortida de l’orina i que es pot tancar per no deixar passar l’ orina quan no és el moment; i apart, tota zona de la musculatura del sòl pelvic importantíssima per mantenir el to i fer sujecció de tot el tracte urinari i genital. Al dibuix es mostra les diferències entre l’home i la dona.

Quan hi ha una alteració d’ aquestes parts musculars amb la innervació que reben a nivell local o central, es produeix un mal control de l’acte de la micció i s’escapa la orina quan no toca.

Tot plegat, comporta un problema social i higiènic que la fa una patologia de primera línea en l’abordatge a l’ atenció primària.

La incontinència és un problema freqüent, que afecta principalment i en una proporció superior a les dones i que augmenta amb l'edat, encara que no deuria considerar-se part del procés habitual d'envelliment.

Per sota dels 65 anys la freqüència de IU és molt variable segons els estudis, patint-la fins un 10-15 % de la població major de 65 anys i arribant fins a la meitat dels ingressats en residències geriàtriques.

Quins són els símptomes?

Normalment es produeix una pèrdua d’orina al fer un esforç com tossir, riure o córrer (és la incontinència d’esforç) o bé, hi ha una sensació urgent de ganes d’orinar (incontinència d’urgència). Quan es barregen tots aquests símptomes s’ anomena incontinència mixta. Moltes vegades, la incontinència obliga a aixecar-se a orinar per la nit, augmenta la freqüència d’orinar (més de vuit cops al dia) o, no es pot controlar el moment d’orinar.

Els factors que poden causar incontinència són principalment: els antecedents de parts vaginals (4 o més), malalties neurològiques (malaltia de Parkinson), diabetis, intervencions abdominals, l’ús d’alguns fàrmacs, i en els homes problemes de la pròstata.

Com es diagnostica?

La major part de vegades amb unes senzilles preguntes es pot saber si hi ha o no incontinència i de quin tipus.

Sempre és necessari fer una exploració del to del sol pelvic, comprovar en la dona la posició de la matriu -si està despenjada- i el mateix per la bufeta de l’orina i el recte; i si hi ha pèrdues d’orina al tossir amb la bufeta plena i en diferents posicions. En el home es mira el tamany de la pròstata mitjançant el tacte rectal.

A més a més, es pot completar el diagnòstic amb altres proves: anàlisi de sang i d’orina, una ecografia i una fluxometria que consisteix en orinar en un recipient especial i es mesura la quantitat d’orina i el temps que es triga en orinar.

Com la podem tractar?

1. La rehabilitació. Els beneficis d’ una bona rehabilitació del sol pelvic superen en molt els costos i són l’únic mètode de prevenció eficaç i, el primer graó del tractament de la incontinència d’esforç i mixta.

La rehabilitació es pot fer mitjançant els exercicis del sol pelvic (contraccions dels músculs vaginals i la musculatura pelviana. Abans de fer els exercicis, és convenient descarregar el sol pelvic durant 5 minuts, que ho farem invertint la pressió existent a la zona pelviana, per això, ens posarem en decúbit supí, amb els genolls doblegats a 90ª, sobre un tamboret i amb un coixí sota la pelvis,

Per realitzar un correcte entrenament s’ hauria de fer cada dia 30 repeticions de cada exercici, es poden fer seguits o amb descans de 2 ó 3 minuts entre cadascun.

Si existeixen dificultats per la comprensió dels exercicis es poden utilitzar tècniques de bio-feedback (reinstaurar mecanismes d’aprenentatge) o conus vaginals. Les tècniques de bio-feedback serveixen tant per la IU d’esforç, com la d’urgència.

Reeducació miccional: Patró miccional actual i a partir d’ell reinstaurar tècniques d’aprenentatge.

Estimulació elèctrica: A traves d’ elèctrodes intravaginals

2. Els fàrmacs anticolinèrgics: estan contraindicats en glaucoma, bronquitis crònica greu i uropaties obstructives.

Bloquejadors alfa-adrenèrgics: són útils en IU per sobreeiximent secundària a patologia prostàtica.

Es pot prevenir la incontinència urinària?

La prevenció és el millor tractament.

Cal iniciar-la des de la pubertat i treballar-la en cada etapa de la vida. Les mesures de prevenció són aplicables a tota la població

Actuen sobre el símptoma objectiu (la pèrdua d’orina) així com millora la qualitat de vida i l’autoestima personal del que ja la pateix.

Es fonamenten principalment en:

- Detecció de situacions de risc (begudes estimulants, roba ajustada, herbes medicinals, esports amb risc de lesió a sol pèlvic).

- Valoració de malalties cròniques (MPOC, tos crònica, obesitat, diabetis, restrenyiment, neuropaties, malformacions, fàrmacs, infeccions urinàries de repetició).

- Valorar antecedents ginecològics (parts, via del part, intervencions).

- Edat (envelliment, alteració marxa i coordinació).

- Vigilar les barreres arquitectòniques.

Consells generals

- Higiene diària i després de les miccions.

- Orinar cada 3 hores com a màxim durant el dia.

- Educació des de l’etapa de la infància en els hàbits de micció i higiènics.

- A l’ embaràs potenciar los exercicis de Kegel i evitar el restrenyiment.

- Durant el puerperi fer una reeducació muscular de sol pelvic i abdominal.

Motius per deixar de fumar

La motivació per deixar de fumar és fonamental per aconseguir l'objectiu. Cada fumador té els seus motius personals i les seves prioritats. Us adjuntem uns exemples per reflexionar:
Adolescents:
- Cost
- Manca d'independència
- Mal de coll
- Tos
- Dificultat respiratòria (pot afectar a la pràctica d'esport)
- Infeccions respiratòries freqüents
Embarassades:
- Més risc d'avortament espontani i mort fetal
- Més risc que el bebè neixi amb poc pes
Pares:
- Tos i infeccions respiratòries dels fills de fumadors
- Rol exemplar
Fumadors recents:
- Més facilitat per deixar-ho
Adults assimptomàtics:
- Es dobla el risc de malaltia del cor
- Augmenta 6 vegades el risc d'emfisema
- S'incrementa 10 vegades el risc de càncer de pulmó
- Es perden de 5 a 8 anys de vida
- Cost de les cigarretes alt
- Cost del temps de malaltia
- Conveniència i acceptabilitat social escasses
- Deteriorament de la pell
Adults simptomàtics:
- Infeccions de vies respiratòries altes
- Tos
- Mal de coll
- Dificultat respiratòria
- Altres patologies (úlceres, osteoporosi, etc)
Tots els fumadors:
- Mal alè i taques dentals
- Estalvi de diners
- Sensació de sentir-se més bé
- Més capacitat d'exercici
- Vida més llarga per gaudir de la jubilació, dels néts, etc.

Recomanacions per aquestes festes de Nadal

Com sabeu, el Nadal ja es aquí! I com cada any, el vostre equip de salut us recomana seguir uns bons hàbits per tal de poder-ho disfrutar ara i durant molts anys, seguint una dieta sana i lleugera, sense oblidar moure una mica el cos.

Com a terme general, durant aquests dies acostumem a deixar de banda l'enciam i la fruita. Ja que no podem canviar el menú de cases de familiars i amics ni de restaurants, aquí van una serie de recomanacions per tal de fer aquestes festes una mica més lleugeres:

- Procurar fer aperitius mes lleugers, menys calòrics.

- Intentar que a taula sempre hi hagi algun plat verd: amanides variades, verdures a la brasa, cremes de verdures amb pernil, “montaditos” de verdures amb tomàquet o formatge fresc,…

- Una bona opció sempre són les sopes.

- Si el segon plat és molt pesat o fregit, no atipar-se del tot, intentar menjar menys quantitat i quedar-se amb una mica de gana, per tal de poder afrontar amb dignitat les postres i la sobretaula.
- Si ens agrada el vi o el cava, anar alternant una copa amb un got d'aigua.

- Per què no? Entre neules i torrons, podem oferir una mica de fruita trossejada, per anar picant distretament, o en broixetes (resulten molt decoratives).

- Procurar tornar a casa fent un passeig, o baixar alguna parada abans per tal de poder caminar i "cremar els excesos", si tornem en transport públic.

- Si la celebració ha estat al migdia, intentar fer un sopar lleuger, una sopa, o una peça de fruita i un iogurt o un got de llet.

- Reciclar les restes de menjar.

- Els dies posteriors continuar amb una dieta més lleugera de l'habitual, i, si pot ser, procurar caminar una mica més o anar algun dia més al gimnàs; d'aquesta manera no notarem que aquests dies hem menjat més del compte.

- Si es pateix diabetis o hipercolesterolèmia, aliar-se amb productes sense sucre o baixos en greixos, però sense abusar-ne.

- Si hem de tenir especial cura del nostre cor, anar amb compte amb els dinars i la sal, i compte amb l’excés de líquids. Recordeu respectar les quantitats d’alcohol permeses pel vostre cardiòleg.

- No deixar de prendre la medicació habitual.

També hauríem de pensar que hi ha molta gent que passa sola aquestes festes; si està a les nostres mans, fer una visita o portar un detall, segur que ens ho agrairan.

Ara ja només ens queda reunir-nos amb la gent que estimem i disfrutar d’aquests dies que passarem junts al voltant d’una bona taula! Disfruteu del Nadal!

10 Falses creences sobre la lactància materna

1. Les dones amb poc pit tenen poca llet: el tamany del pit no té res a veure amb la capacitat per lactar.

2. Donar el pit fa mal: no apareixerà dolor si la posició és correcta i el pit es buida bé.

3. La lactància deforma el pit: la possible flacciditat dels pits és més a conseqüència de la gestació. És recomanable realitzar exercicis pectorals i utilitzar un sostenidor adequat.

4. Hi ha dones que tenen llet de mala qualitat: cada mare té la llet ideal pel seu fill i satisfà totes les seves necessitats d’alimentació i afecte.

5. Mentre dones el pit no pots quedar-te embarassada: si bé és cert que les dones que lacten solen tenir la primera menstruació més tard, és un error considerar el temps de lactància com un període anovulatori segur. Es recomana utilitzar anticonceptius de barrera com el preservatiu o bé un progestagen (que serà indicat pel ginecòleg).

6. Les dones que no beuen llet no tindran llet: l’estat nutricional de la mare té importància ja des d’abans i durant l’embaràs; la dieta ha de ser variada i equilibrada, rica en calci i vitamines. Aliments rics en calci a part de la llet i els seus derivats són els fruits secs (sobretot les ametlles) i les verdures. El seu ginecòleg prescriurà si ho creu oportú algun complement de calci i/o vitamínic.

7. És una tonteria donar el pit el primer dia perquè el calostre és aigua i no alimenta: el calostre té un elevat valor nutritiu, aporta al nadó tot el què necessita als seus primers dies de vida, i a més és ric en defenses naturals.

8. Les discussions fan que la llet es torni dolenta: l’ansietat pot frenar l’alliberament d’oxitocina i reduir la sortida de la llet. Cal intentar mantenir un entorn de tranquil•litat.

9. S’ha d’acostumar al bebè a descansar tota la nit: és recomanable que durant el primer mes el nadó no passi més de unes 5 hores sense prendre; a més, la majoria de bebès que prenen pit no aguanten tota la nit, especialment el primer trimestre. El fet de donar el pit durant la nit preveu la hipogalàctia, doncs s’estimula la producció de llet de forma notable. També ajuda a retardar l’ovulació.

10. La lactància materna frena la recuperació de la mare: al contrari, afavoreix la involució uterina i preveu les hemorràgies postpart, gràcies a l’alliberament d’oxitocina estimulada per la lactància. També afavoreix la recuperació del pes normal, doncs comporta un consum de calories.

L'insomni

És un desordre de la son que impedeix dormir durant períodes perllongats de temps, i fins i tot pot impedir que la persona s’adormi per complet.

Encara que generalment es concep l’insomni únicament com la dificultat per iniciar el son, la veritat és que la dificultat per dormir pot tenir diverses formes: dificultat per agafar el son al ficar-se al llit, despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí.

Tot això és normal, si succeeix de tant en tant. Si passa a ser habitual o diari i es repeteix més de 15 dies, caldrà consultar el metge perquè trobi la causa de l’insomni, pugui fer un diagnòstic i donar un tractament.

Conseqüències

L’insomni impedeix la recuperació que el cos necessita durant el descans nocturn i pot ocasionar somnolència diürna, baixa concentració i incapacitat per a sentir-se actiu durant el dia.

Factors com l’estrès, l’elevada activació de l’organisme o la depressió són alguns dels determinants de l’insomni. En l’actualitat és freqüent la prescripció de fàrmacs pel tractament de l’insomni, però aquests s’haurien de fer servir quan s’hagi comprovat que tot i haver fet una adequació d’hàbits, l’insomni persisteix. Així, en un primer moment cal donar a l’usuari una sèrie de consells pràctics i pautes que l’ajudin a dormir bé.

Algunes recomanacions són:

- Procurar ficar-se al llit i aixecar-se sempre a la mateixa hora.

- No dormir durant el dia.

- Fer exercici diàriament a primera hora del dia. No fer exercici intens les tres o quatre hores abans de ficar-se al llit.

- Evitar menjars copiosos a l’hora d’anar al llit, però tampoc anar al llit amb gana. Un got de llet tèbia o infusió pot ajudar a agafar el son.

- Deixar de fumar, tot i que al principi el son empitjora, després millorarà. La nicotina del cigarret és estimulant i s’ha d’evitar prop de l’hora d’anar al llit.

- Prendre nomès cafeïna (cafè, cola, etc.) al matí i en quantitats limitades (evitar en les 4- hores abans d’anar al llit).

- No beure alcohol almenys quatre hores abans d’anar a dormir. Beure molta quantitat fa venir son, però també fa que la persona es desperti moltes vegades.

- Mantenir l’habitació de dormir amb poca llum, soroll i sense temperatures extremes (mitjançant taps a l’orella, persianes, mantes, ventiladors, etc. ).

- Establir alguns costums o hàbits abans de ficar-se al llit (raspallar-se les dents, orinar, etc.). Un bany d’aigua calenta ajuda a relaxar-se.

- Intentar distreure’s de les preocupacions del dia mitjançant la manera que es consideri oportuna almenys dues hores abans de ficar-se al llit.

- Dormir amb roba còmoda, que no molesti ni estrenyi.

- Si s’utilitzen ulleres, audiòfons, caminadors, etc. cal tenir-los prop del llit a l’anar a dormir.

- Preguntar al metge si algun dels medicaments que pugueu prendre pot causar insomni per substituir-lo per un altre.

- Si alguna vegada feu servir medicaments per dormir, s’ha d’intentar que sigui només durant uns dies. Si és necessari prendre’ls més dies, descanseu-ne algun dia a la setmana.

Si aquests consells es duen a la pràctica i no s’aconsegueix dormir i l’insomni afecta de forma negativa la vida diària és recomanable anar al metge per aclarir-ne les causes i rebre el tractament adequat.

Informació i prevenció de la diabetis al CAP Sagrada Família

Relacionat amb el dia de la diabetis, que es va celebrar el passat diumenge dia 14, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família i el Centre d’Atenció Integral Hospital Dos de Maig van posar a disposició dels usuaris una taula informativa per promocionar la dieta saludable i l’exercici físic com a elements clau per a la prevenció de la diabetis.

La taula es va posar a la planta baixa del centre el dilluns 18 de Novembre (C. Còrsega, 643) i va comptar amb l’atenció d’una professional sanitària de 10.30 a 13.30 i de 16 a 19 hores.

D’altra banda, les pantalles informatives dels centres, ubicades a les sales d’espera, van projectar durant tota la jornada informació sobre el paper de l’exercici físic en la prevenció i el tractament de la diabetis.

Ja t'has vacunat de la grip estacional?

Si encara no ho has fet i pertanys a algun grup de risc, demana cita!

Grups de risc a vacunar

Malgrat que la grip pot afectar tota la població, la disponibilitat de vacunes és encara limitada, fonamentalment a causa dels procediments utilitzats per produir-les. Per aquest motiu és necessari racionalitzar l’ús de les vacunes disponibles i donar prioritat a la vacunació de les persones en què la grip pot produir les complicacions més greus i causar més mortalitat, d’aquelles que poden propagar la grip a les primeres i de les que presten serveis essencials a la comunitat. En aquest sentit, per tal d’aconseguir la major efectivitat i eficiència, es pot considerar que hi ha tres tipus de grups de risc tributaris de vacunació:

1. Individus amb alt risc de complicacions
• Persones de 60 o més anys d’edat.

• Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalts crònics, malalts mentals, etc.

• Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, (inclosa la displàsia broncopulmonar, fibrosi quística i asma) .

• Adults i infants amb malalties cròniques metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, pacients en diàlisi, hepatopaties cròniques (hepatitis crònica, cirrosi hepàtica), hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloses les causades per medicació o pel VIH o en els receptors de transplantaments) i malalties que comporten disfunció cognitiva (síndrome de Down, demències i altres).

• Obesitat mòrbida (índex de massa corporal igual o superior a 40)

• Infants i adolescents (6 mesos-18 anys) que reben tractament continuat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye.

• Persones embarassades.

2. Individus o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc

• Treballadors de la salut, incloent-hi els professionals sanitaris i parasanitaris tant de l’atenció primària com l’hospitalària.

• Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb pacients o residents.

• Personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc.).

3. Altres grups als quals es recomana la vacunació

• Persones que realitzen serveis públics essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, personal que treballa en emergències sanitàries, personal d’institucions penitenciàries i d’altres centres d’internament per resolució judicial, etc.

• Viatgers internacionals: persones que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril a setembre.

• Persones que, per la seva ocupació, poden estar en contacte amb aus sospitoses o conegudes d’estar infectades per virus de grip aviària altament patogènics, especialment les persones encarregades del control i eradicació dels brots i els treballadors de les granges on es notifiquin brots o se’n sospiti l’existència.

Fes exercici, fes vida!

L’activitat física regular ha demostrat sobradament els seus efectes beneficiosos sobre la salut. Està provat que l'exercici redueix el greix corporal així com el pes, també disminueix les xifres de pressió arterial i de colesterol i millora el control de la diabetis, fet que ajuda a prevenir l'aparició de malalties del cor. També és conegut que ajuda a les persones que decideixen deixar de fumar a aconseguir el seu objectiu.

Aquests són alguns dels beneficis de l'exercici moderat:

- Disminueix la desmineralització o pèrdua de calci dels ossos i, per tant, retarda la instauració de l'osteoporosi i en frena la progressió. 

- Dóna a les persones grans major agilitat i to muscular i, en conseqüència, ajudar a prevenir el risc de caigudes i les fractures que se'n poden derivar.

- Millora la qualitat de vida i el benestar físic i psíquic de les persones sanes i amb malalties cròniques.

- Redueix el risc de patir càncer.

Tenint en compte els efectes beneficiosos derivats de l'activitat física, sobren els motius per començar a moure el cos. Caminar ràpid és una bona opció pels que no es decideixen per cap esport en concret. Abans, però, de començar la pràctica d'exercici s'han de tenir presents una sèrie de recomanacions:

- Fer exercici de forma regular: 30-45 minuts, tres cops o més a la setmana (si és possible de forma continuada).

- Dur a terme l'activitat en les hores de menys sol, pel matí abans de les 12 hores o a la tarda després de les 17 hores. Cal evitar els horaris amb temperatures molt baixes.

- Evitar menjars copiosos previs i no iniciar l'activitat física immediatament després d'haver menjat.

- Si hi ha un parc o espai verd prop de casa es pot aprofitar per fer-hi exercici .

- La hidratació abans i després de fer exercici és fonamental. A més, cal beure aigua cada 15-20 minuts quan es practica exercici. Quan s'hagi acabat és convenient continuar ingerint líquid.

Després d'aquests consells només queda posar-se roba còmoda, lleugera i permeable a la suor; triar calçat adequat, còmode i flexible i començar fer esport.

Com mesurar-se la pressió arterial

La hipertensió és la elevació persistent de la pressió arterial per sobre dels valors recomanats. Si les xifres tensionals es mantenen altes durant el temps, l'afectat pot veure perjudicada la seva salut cardiovascular i patir problemes cardíacs, renals i cerebrals.

La hipertensió no dóna símptomes, però només el seu control i tractament redueixen el risc de patir malalties cardiovasculars.

L'automesura de la pressió arterial (AMPA) és el complement perfecte als controls que es realitzen a la consulta infermera. Però perquè de veritat, sigui eficaç ha de realitzar-se correctament.

La mesura de la pressió s'ha de fer abans de prendre els medicaments i abans dels àpats.

La freqüència de les mesures de pressió arterial les indicarà el professional sanitari.

L'ambient en què es mesura la pressió pot alterar el resultat de la mateixa, per això ha de ser un espai amb temperatura ambient sigui agradable, també és important escollir un lloc tranquil, sense sorolls.

Les condicions prèvies per mesurar correctament la pressió arterial són:

- La relaxació física és fonamental per no alterar les dades de la mesura.

- No s'ha de mirar la pressió arterial després de fer exercici físic intens.

- És necessari reposar assegut com a mínim cinc minuts abans de la mesura.

- És preferible tenir buida la bufeta trenta minuts abans de mesurar la pressió.

- S'ha d'evitar el consum de cafè, alcohol o tabac 30 minuts abans de la mesura.

- No s'ha de realitzar l'automesura després de menjar (mitja hora després).

Pel que fa a la postura cal tenir en compte:

- El braç ha de reposar immòbil sobre la taula.

- És necessari recolzar bé l'esquena sobre el respatller del seient.

- Cal posar-se roba que no estrenyi el braç.

- És important romandre quiet i sense parlar durant la mesura de la pressió.

- El maneguet ha de col.locar-se a l'alçada del cor i a un o dos centímetres per sobre del colze.

- No creuar les cames.

Pel que respecte a l'aparell cal saber que no tots els aparells són igual de vàlids.

- Cal utilitzar un aparell de braç automàtic validat, és a dir, que estigui recmanat per experts.

- No utilitzar aparells de canell ni de dit, a no ser que ho indiqui el seu professional sanitari.

- Tots els aparells han de revisar-se al menys una vegada a l'any o com a mínim s'ha de comprovar que funcionen correctament utilitzant aparells fiables.

- Es recomana que el calibratge sigui efectuat per serveis tècnics.

Finalment, no oblidi registrar la data i l'hora dels valors de pressió arterial obtinguts així com les pulsacions per minut.

Estil de vida actiu

L’espècie humana, ara fa 10.000 anys, va deixar de ser nòmada per establir-se en els primers poblats al voltant d’una activitat sedentària: l’agricultura. A partir d'aquest moment ha anat evolucionant. Les seves capacitats i coneixements per entendre i després intentar controlar les lleis "amenaçadores" de la natura han fet que l’ésser humà creés eines i instruments fantàstics que fan la vida més còmoda.

Aquesta capacitat tècnica que s’ha assolit passa factura a bona part de la població, perquè l’aboca a un estil de vida sedentària. Això vol dir que bona part dels individus no fa activitat física regular.

A les societats més avançades que acaben exportant els seus costums, com Estats Units, el sedentarisme i les malalties associades,són la segona causa de mortalitat.

Aquestes malalties cròniques poden ser:

• Cardiovascular: especialment arteriosclerosi, malaltia coronària i hipertensió.

• Metabòlica: sobretot diabetis mellitus tipus II.

• Musculoesquelètica: que en les persones d'edat provoca artrosi i atròfia muscular.

També pot afavorir l'osteoporosi i les fractures.

• Oncològica: sobretot càncer de colon.

• Psicològica: sobretot depressió, ansietat i estrès.

• Endocrines: obesitat i sobreprès.

Una persona sedentària té un risc de mortalitat molt més elevat que una que tingui un estil de vida actiu.

Portar una vida activa, no sedentària, només vol dir, entre d'altres coses, per exemple:

Caminar 30 minuts a pas viu, un cop al dia.