Consell dietètic del pacient amb cefalea

A continuació s’exposen una sèrie d’aliments que s’han d’evitar durant alguns mesos per poder determinar, si és algun d’ells el que causa la cefalea. Si amb la restricció dietètica disminueixen les cefalees es tornen a reintroduir a la dieta, si al tornar administrar el producte reapareix la cefalea, s’ha de retirar definitivament de la dieta.

Begudes:

Qualsevol tipus de beguda alcohòlica

Begudes que continguin cafeïna (cafè, te, refrescs que continguin cafeïna compostos de cola). El cafè descafeïnat pot ser un bon succedani. Si no és possible evitar el cafè pot limitar-se la seva ingesta a un màxim de dues tasses diàries.

Begudes que continguin xocolata, com batuts o cacau per dissoldre a la llet.

Derivats làctics:

Llets fermentades com iogurt i productes semblants.

Formatges curats del tipus manxego, Idiazábal, Cabrales, Roquefort o similars, formatge tipus Camenbert o Brie, Swiss, Gouda, Emmental, Chedar, formatge de bola o semblants, Mozarella, Provolone, Parmesà, formatges de llet de cabra.

Es pot prendre formatge fresc tipus Burgos o Villalón.

Vegetals i llegums:

Llegums com llenties, cigrons, mongetes blanques i pintes faves, etc., en especial si són enllaunades; ceba, olives, col-i-flor..

Preparats picants.

Sopes, pastes i salses:

Sopes deshidratades o enllaunades, plats pre-cuinats, enllaunats, o congelats; salses preparades com la salsa de tomàquet (tomàquet fregit), encara que es puguin fer servir alternativament les llaunes de tomàquet natural triturat; la salsa de soja; salses que continguin formatge o fermentats làctics; saboritzadors per a carns; sal amb saboritzants com el glutamat monosòdic.

L’arròs i la pasta fresca o dura poden prendre’s sense problema sempre i que no s’acompanyin de les salses anomenades anteriorment.

Limitar la ingesta d’ous a tres per setmana.

Carns, aus i peixos:

Qualsevol carn que no sigui fresca, especialment carns enllaunades, preparades (que moltes vegades contenen petites quantitats de nitrats monosòdics) com el pernil serrà, salsitxes i semblants. Les salsitxes de Frankfurt o hamburgueses preparades tampoc. Els fetges de pollastre, els peixos com el bacallà o les sardines en vinagre.

Fruites i fruits secs:

Plàtans, figues, raïm, cireres vermelles, pinya tropical. Tots els fruits secs en especial les avellanes, nous, ametlles, pipes de girasol o carbassa, cacauets. Limitar la ingesta de cítrics com taronges, llimones, pomes, mandarines a una peça el dia.

Dolços:

Qualsevol dolç o gelat, que contingui xocolata o fruits secs. Pastissos que en la seva elaboració s’hagi precisat l’ús de les llevats.

Altres:

Aperitius processats com les patates fregides i productes semblants. Qualsevol altre aperitiu picant o marinat.

La cefalea

La cefalea és el símptoma dolorós més freqüent. La cefalea tipus migranya , sol localitzar-se a un costat del cap i pot durar hores i inclús dies manifestant-se periòdicament.

Es sol acompanyar de disminució de la gana, nàusees, vòmits, fotofòbia (quan molesta la llum) sonofòbia (quan molesten els sons) i alteracions de l’humor.

Afecta al 10% de la població aproximadament i és més freqüent en dones.

La cefalea pot ser desencadenada per factors farmacològics, ambientals o dietètics.

Relació entre dieta i cefalea:

Sembla que alguns components de la dieta poden desencadenar la cefalea.

S’ha demostrat que aliments com la xocolata i el formatge curat poden desencadenar migranya a persones susceptibles ja que aquests aliments contenen tiramina i feniletilamina.
Les begudes alcohòliques són capaces de produir episodis migranyosos ja que l’alcohol etílic que conté actua com a vasdilatador de les artèries cerebrals.

Altres substàncies que tenen algun vincle amb l’aparició de la migranya són nitrits (s’afegeixen a la carn per preservar el seu color) i el glutamat monosòdic, afegit com a saboritzant.

En algunes persones susceptibles s’ha indicat que l’Aspartan (edulcorant artificial), pot desencadenar una crisi migranyosa.

Sembla que a banda dels factors dietètics influeixen altres factors com:

La son: En pacients migranyosos un augment en el nombre d’ hores de son pot precipitar un episodi de migranya.

També s’ha descrit la denominada “jaqueca del cap de setmana” ja que durant el cap de setmana s’augmenten les hores de son de forma significativa.

És important dormir un nombre d’hores determinat (entre 6 i 8 h) ja sigui dies laborables o Cap de setmana, per a evitar la cefalea.

L’Estrès: S’ha demostrat que l’estrès causa cefalea. Existeix un perfil psicològic que és característic dels migranyosos: perfeccionistes, meticulosos, ordenats i preocupats per l’èxit professional i social.

La gana pot desencadenar cefalees. De fet, no és gaire freqüent que en pacients migranyosos que fan algun dels àpats principals del dia pugui desencadenar una cefalea.

Les cefalees relacionades amb el dejuni són més freqüents en persones que han patit anteriorment episodis de cefalea. En l’origen d’aquestes s’han implicat la disminució dels nivells de glucosa a la sang. La hipoglucèmia (disminució de la quantitat normal de sucre que conté la sang), freqüent en diabètics.

Les hormones: Les migranyes es presenten amb freqüència durant el període pre-menstrual, quan els nivells hormonals de determinades hormones, com l’estradiol i la progesterona baixen.

L’ús d’anticonceptius hormonals és un conegut factor desencadenant de cefalees migranyoses. En aquests casos en que la ingestió d’anticonceptius orals ha desencadenat l’aparició de migranyes, la retirada de l’anticonceptiu oral i l’ús d’un anticonceptiu diferent pot resoldre el problema.

Clasificación de alimentos según su contenido en gluten

Alimentos que con seguridad contienen gluten:

• Pan y harinas de trigo, cebada, centeno, avena o triticale.

• Bollos, pasteles, tartas y demás productos de pastelería.

• Galletas, bizcochos y productos de reposteria.

• Pastas italianas (fideos, macarrones, tallarines, etc.) y sémola de trigo.

• Leches y bebidas malteadas.

• Bebidas destiladas o fermentadas a partir de cereales: cerveza, whisky, agua de cebada, algunos licores...

• Productos manufacturados en los que entre en su composición cualquiera de las harinas citadas y en cualquiera de sus formas: almidones, almidones modificados, féculas, harinas y proteínas.

Alimentos que pueden contener gluten, solamente permitidos previo informe del fabricante que no contienen gluten:

• Embutidos: choped, mortadela, chorizo, morcilla, etc.

• Quesos fundidos de sabores.

• Patés diversos.

• Conservas de carnes.

• Conservas de pescados con distintas salsas.

• Caramelos y gominolas.

• Sucedáneos de café y otras bebidas de máquina.

• Frutos secos tostados con sal.

• Helados.

• Sucedáneos de chocolate.

• Colorante alimentario.

Alimentos que no contienen gluten:

• Leche y derivados: quesos, requesón, nata, yogures naturales y de sabores y cuajada.

• Todo tipo de carnes y vísceras frescas, congeladas y en conserva al natural, cecina, jamón serrano y cocido de calidad extra.

• Pescados frescos y congelados sin rebozar, mariscos frescos y pescados y mariscos en conserva al natural o en aceite.

• Huevos.

• Verduras, hortalizas y tubérculos.

• Frutas.

• Arroz, maíz y tapioca así como sus derivados.

• Todo tipo de legumbres.

• Azucar y miel.

• Aceites, mantequillas.

• Café en grano o molido, infusiones y refrescos.

• Toda clase de vinos y bebidas espumosas.

• Frutos secos naturales y fritos (con o sin sal).

• Sal, vinagre de vino, especias en rama y grano y todas las naturales.

Productos farmacéuticos – Medicamentos:

Los productos farmacéuticos pueden utilizar gluten, harinas, almidones u otros derivados para la preparación de sus excipientes.

Con fecha 12 de Julio de 1989, de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios (BOE núm. 179) existe una Resolución por la que se dan normas para la declaración obligatoria de gluten presente como excipiente, en el material de acondicionamiento de las especialidades farmacéuticas:

• Las especialidades farmacéuticas de uso humano en las que figure como excipiente gluten, harinas, almidones u otros derivados de los anteriores, que procedan de trigo, triticale, avena, cebada o centeno, deberán indicar en su material de acondicionamiento y en el epígrafe “composición” su presencia cuantitativamente.

• Los prospectos de las especialidades afectadas deberán incluir la siguiente advertencia, además de las correspondientes a los principios activos que figuren en su composición:

“Advertencia”, este preparado contiene (en cada especialidad se indicará el excipiente correspondiente según el punto 1º). Los enfermos celíacos deben consultar con su médico antes de utilizarlo.

Esta resolución entró en vigor en el año 1991, de modo que los medicamentos fabricados en el año 1992 ya se ajustan a esta norma y mediante la lectura del prospecto puede saberse con certeza si contiene gluten o no. No obstante, en caso de duda o para más aclaraciones, consulte con su médico o farmacéutico.

Dieta sin gluten

No debe iniciarse una dieta sin gluten sin haber realizado previamente una biopsia intestinal que demuestre la intolerancia al mismo, por la alteración de la mucosa. La prescripción de esta dieta, sólo porque hay sospecha de intolerancia a esta proteína o por resultado positivo en la prueba de anticuerpos específicos, sin haberse realizado una biopsia intestinal que lo confirme es un error que se comete con frecuencia y lo único que se consigue es retrasar o enmascarar el diagnóstico de una posible enfermedad celíaca.

La dieta debe seguirse estrictamente durante toda la vida. La ingestión de pequeñas cantidades de gluten puede producir lesión de las vellosidades intestinales, aunque no siempre estas lesiones tienen por qué ir acompañadas de síntomas clínicos.

Se eliminará de la dieta cualquier producto que lleve como ingrediente trigo, avena, cebada, centeno, triticale y/o productos derivados: almidón, harina, panes, pastas alimenticias, etc.

El celíaco puede tomar todo tipo de alimentos que no contienen gluten en su origen: carnes, pescados, huevos, leche, cereales sin gluten (arroz y maíz), legumbres, tubérculos, frutas, verduras, hortalizas, grasas comestibles y azúcar.

El consumo de productos manufacturados conlleva asumir riesgos potenciales. Hoy en día, la lectura de la etiqueta del producto, en el momento de la compra, no es una medida del todo segura, porque la Legislación vigente no obliga a especificar el orígen botánico de las harinas, almidones, féculas, sémolas y cualquier otro derivado de los cereales trigo, avena, centeno y triticale utilizados. No obstante, es conveniente leer siempre la etiqueta del producto que se compra, aunque siempre sea el mismo.

Al adquirir productos elaborados y/o envasados, debe comprobarse siempre la relación de ingredientes que figura en la etiqueta. Si en dicha relación aparece cualquier término de los que se citan a continuación, sin indicar la planta de procedencia, debe rechazarse el producto, salvo que figure como permitido en la última edición de la lista de alimentos sin gluten, que periódicamente actualiza la Federación de Asociaciones de Celíacos.

La relación de ingredientes que suele aparecer en el etiquetado de productos alimenticios, que contienen o pueden contener gluten son:

Gluten, cereales, harina, almidones modificados (E-1404, E-1410, E-1412, E-1413, E-1414, E-1420, E-1422, E1440, E-1442, E-1450), amiláceos, fécula, fibra, espesantes, sémola, proteína, proteína vegetal, hidrolizado de proteína, proteína vegetal, malta, extracto de malta, levadura, extracto de levadura, especias y aromas.

Como norma general, deben eliminarse de la dieta todos los productos a granel, los elaborados artesanalmente y los que no estén etiquetados, donde no se pueda comprobar el listado de ingredientes.

Se ha de tener precaución con la manipulación de alimentos, en bares y restaurantes (tortillas de patata que puede llevar levadura, patatas fritas hechas en freidoras que se utilizan también para freír croquetas o empanadillas, salsas ligadas con harina, rebozados, purés o cremas de verdura naturales a los que se añaden "picatostes" de pan de trigo, etc.), e igualmente en comedores escolares (ej.: si un primer plato consiste en cocido de alubias con embutido, no vale retirar el embutido y servir la alubia al celíaco, porque si el embutido lleva gluten, quedará en la salsa). Consúltese la forma de elaboración e ingredientes en cada plato, antes de consumirlos.

Se evitará freír alimentos sin gluten en aceites donde previamente se hayan frito productos con gluten.

Precaución con las harinas de maíz, arroz, etc. de venta en panaderías o supermercados sin certifcar la ausencia de gluten. Pueden estar contaminadas si su molienda se ha realizado en molinos que también muelen otros cereales como trigo o avena.

No encargue ni adquiera panes de maíz fuera de las panaderías o tahonas que recomiendan las asociaciones de celíacos. La elaboración de un pan sin gluten en una panadería que trabaja con harinas de trigo conlleva un alto riesgo de contaminación y el hecho de utilizar ingredientes sin gluten no garantiza la ausencia de gluten en el produto final, si no se han tomado las medidas adecuadas.

En aquellas casas en las que hay un celíaco, se recomienda eliminar las harinas de trigo y el pan rallado normal y utilizar en su lugar harinas y pan rallado sin gluten o copos de puré de patata para rebozar, albardar, empanar o espesar salsas. De esta forma, muchos de los alimentos que se preparen los puede tomar toda la familia, incluído el celíaco. Precaución con los alimentos importados. Un mismo fabricante puede emplear según las distintas normativas de los países, distintos ingredientes para un producto que se comercializa bajo la misma marca comercial.

Ante la duda de si un producto contiene gluten, no lo consuma.

Osteoporosi

És una malaltia que es caracteritza per una disminució de la massa òssia que augmenta la fragilitat de l’os.

Freqüentment s’associa amb el sexe femení i edat post - menopàusica, on la pèrdua de la massa òssia estrogen - depenent pot estar agreujada per la falta de calci i /o vitamina D sobre tot els 5 primers anys de menopausa.

Factors de risc:

- Edat i sexe:

Les dones presenten 100% de massa òssia entre els 15 i els 20 anys.

Els homes continuen augmentant el seu contingut mineral ossi fins els 25-29 anys.

A la 3ª i 4ª dècada disminueix 0,5% de massa òssia anual especialment a les dones, a l’arribar a la menopausa s’accentua més aquesta pèrdua.

- Factors hormonals:

Quan es deixen de fabricar estrògens , ja sigui per la menopausa natural o quirúrgica, s’accentua la pèrdua de massa òssia .

Així també qualsevol causa que origini una interrupció de la menstruació origina pèrdua de massa òssia, per exemple: Anorèxia nerviosa.

- Baix pes:

Les persones que tinguin baix pes i quan el greix corporal estigui disminuït, tenen més risc de patir osteoporosi.

A les dones amb major contingut gras s’augmenta la síntesi d’estrògens, factor que ajuda a protegir la massa òssia.

- Inactivitat física:

La inactivitat física afavoreix la mobilització de calci i la pèrdua per orina.

Es recomana activitat física regular.

A la 3ª edat es recomana: passeig de 30’-40’ , 3 o 4 cops per setmana, golf, ball...

L’activitat física extrema, l’estrès físic i psicològic augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Factors dietètics: Els minerals més importants per a l’os són el calci i el fòsfor, representant un 90% del contingut mineral ossi. Existeix una relació entre la ingesta de calci a la dieta (làctics) i la quantitat de massa òssia.

Repercussio pel consum d'alimnets: tabac, alcohol i cafè:

Els làctics aporten el 80% de calci a la dieta, aquest calci és de fàcil assimilació i està acompanyat de promotors per a la seva absorció com la lactosa.

A les persones amb intolerància a la lactosa a qui s’aconsella suprimir el consum de làctics, s’ha demostrat que tenen un major risc de patir osteoporosi.

Aquestes persones no és aconsellable que suprimeixin de forma radical els làctics, sinó que prenguin iogurts o llets fermentades amb microorganismes vius perquè solen ser millor tolerades per aquests individus.

-Tabac: Hi ha treballs que descriuen que el tabac accelera l’excreció urinària de calci i produeix una absorció menys eficient d’aquest mineral. El consum de tabac s’associa també a menor pes corporal, major sedentarisme, pitjors hàbits alimentaris (amb un menor consum de làctics) i factors que per sí mateixos representen un risc per patir osteoporosi.

- Alcohol: Interfereix en el metabolisme del calci. A les persones amb alt consum d’alcohol s’observa un augment de la velocitat de pèrdua de massa òssia.

- Consum excessiu de sal: Augmenta l’eliminació de calci per orina. Per tant, abusar de la sal pot ser negatiu per a mantenir un nivell de massa òssia correcta.

- Consum excessiu de cafeïna: El cafè i els productes de contenen cafeïna (refrescos de cola) augmenten l’excreció de calci a nivell fecal i urinari.

- Consum de greix: El consum excessiu de greix saturat (greix d’origen animal: llard, embotits, carns greixoses) es relaciona amb una disminució de l’absorció de calci. La combinació d’aquest greix saturat i calci contribueix a la formació de compostos insolubles eliminats per femta.

- Hidrats de carboni i fibra: La lactosa (sucre que conte la llet i els productes làctics) afavoreix l’absorció del calci. L’augment del consum de sucres augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Vitamines: La vitamina D té un paper molt important a l’absorció de calci i potassi.

La vitamina D es sintetitza a nivell cutani quan existeix una exposició adequada al sol, per aquest motiu és necessària l’exposició solar diària.

En lactants i nens prematurs es recomana un suplement de vitamina D per a augmentar l’absorció de calci de la llet materna.

Ingestes insuficients en vitamina K s’ha relacionat amb el desenvolupament d’osteoporosi.

La ingesta de vitamina C es relaciona amb una densitat òssia correcta i les deficiències de vitamina C s’associen amb osteoporosi.

Recomanacions per aquestes festes de Nadal

Com sabeu, el Nadal ja es aquí! I com cada any, el vostre equip de salut us recomana seguir uns bons hàbits per tal de poder-ho disfrutar ara i durant molts anys, seguint una dieta sana i lleugera, sense oblidar moure una mica el cos.

Com a terme general, durant aquests dies acostumem a deixar de banda l'enciam i la fruita. Ja que no podem canviar el menú de cases de familiars i amics ni de restaurants, aquí van una serie de recomanacions per tal de fer aquestes festes una mica més lleugeres:

- Procurar fer aperitius mes lleugers, menys calòrics.

- Intentar que a taula sempre hi hagi algun plat verd: amanides variades, verdures a la brasa, cremes de verdures amb pernil, “montaditos” de verdures amb tomàquet o formatge fresc,…

- Una bona opció sempre són les sopes.

- Si el segon plat és molt pesat o fregit, no atipar-se del tot, intentar menjar menys quantitat i quedar-se amb una mica de gana, per tal de poder afrontar amb dignitat les postres i la sobretaula.
- Si ens agrada el vi o el cava, anar alternant una copa amb un got d'aigua.

- Per què no? Entre neules i torrons, podem oferir una mica de fruita trossejada, per anar picant distretament, o en broixetes (resulten molt decoratives).

- Procurar tornar a casa fent un passeig, o baixar alguna parada abans per tal de poder caminar i "cremar els excesos", si tornem en transport públic.

- Si la celebració ha estat al migdia, intentar fer un sopar lleuger, una sopa, o una peça de fruita i un iogurt o un got de llet.

- Reciclar les restes de menjar.

- Els dies posteriors continuar amb una dieta més lleugera de l'habitual, i, si pot ser, procurar caminar una mica més o anar algun dia més al gimnàs; d'aquesta manera no notarem que aquests dies hem menjat més del compte.

- Si es pateix diabetis o hipercolesterolèmia, aliar-se amb productes sense sucre o baixos en greixos, però sense abusar-ne.

- Si hem de tenir especial cura del nostre cor, anar amb compte amb els dinars i la sal, i compte amb l’excés de líquids. Recordeu respectar les quantitats d’alcohol permeses pel vostre cardiòleg.

- No deixar de prendre la medicació habitual.

També hauríem de pensar que hi ha molta gent que passa sola aquestes festes; si està a les nostres mans, fer una visita o portar un detall, segur que ens ho agrairan.

Ara ja només ens queda reunir-nos amb la gent que estimem i disfrutar d’aquests dies que passarem junts al voltant d’una bona taula! Disfruteu del Nadal!

Que és l’anisakis?

És un paràsit amb un cicle de vida que afecta als peixos i mamífers marins produint lesions en el seu sistema digestiu. Són perjudicials pels éssers humans causant un risc per la salut humana en dos sentits: produint anisakiasis (malaltia ocasionada per la infecció d’anisakis) per la ingesta de peix no el.laborat i mitjançant reaccions al•lèrgiques a les substàncies químiques que els paràsits deixen en el peix.
En el primer cas, les larves afecten al tracte gastrointestinal i sobreviuen a les diferents secrecions digestives. La forma gàstrica cursa amb dolor abdominal, acompanyat o no de nàusees, vòmits i diarrea. Les tècniques endoscòpiques permeten veure les larves així com extreure-les.
D’altra banda, les persones que presenten al.lèrgia a aquest paràsit mostren diversos símptomes després d’ingerir el peix infectat. Aquests símptomes varien des d’una simple urticaria (erupció cutània) al angioedema, que es caracteritza per l’aparició de grans faves a la superfície de la pell, en especial al voltant dels ulls, llavis, i que pot afectar a mans, peus i gola. Els quadres més greus s’associen a xoc anafilàctic que requereixen ingrés hospitalari. El diagnòstic es basa en la detecció d’anticossos (inmunoglobulina E), així com en proves específiques de sensibilitat cutània.
Entre les especies de peix que poden contenir aquest paràsit es troben: sardina, bacallà, seitó, areng, salmó, lluç, llucet, varat, tonyina o rap. L’anisakiasis apareix amb freqüència en països en els que es menja peix cru o lleugerament salat o condimentat com Japó o Escandinàvia. Per tant, és fonamental evitar la ingesta de peix cru o poc cuinat, incloent-hi les preparacions casolanes en vinagre, fumats, salats, marinats, peixos a la planxa o al microones insuficientment cuinats, etc.
Degut a que l’anisakis sobreviu 50 dies en el peix guardat a 2 ºC, dues hores a -20 ºC, dos minuts a -60 ºC i dos mesos en vinagre, és imprescindible assegurar l’ eliminació. Per això, existeixen diversos processos que inactiven el paràsit del peix cru, una de les possibilitats per eliminar-lo és congelar el peix cru a una temperatura inferior a -20 ºC, durant les 24 o 72 hores prèvies al seu consum. Altra manera d’acabar amb el paràsit és sotmetre’l al calor, cuinar el peix que es vagi a consumir a una temperatura entre els 55 i els 70 ºC. Per tant, es poden consumir productes fumats en calent i els pasteuritzats ja que produeixen la inactivació del paràsit.

Informació i prevenció de la diabetis al CAP Sagrada Família

Relacionat amb el dia de la diabetis, que es va celebrar el passat diumenge dia 14, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família i el Centre d’Atenció Integral Hospital Dos de Maig van posar a disposició dels usuaris una taula informativa per promocionar la dieta saludable i l’exercici físic com a elements clau per a la prevenció de la diabetis.

La taula es va posar a la planta baixa del centre el dilluns 18 de Novembre (C. Còrsega, 643) i va comptar amb l’atenció d’una professional sanitària de 10.30 a 13.30 i de 16 a 19 hores.

D’altra banda, les pantalles informatives dels centres, ubicades a les sales d’espera, van projectar durant tota la jornada informació sobre el paper de l’exercici físic en la prevenció i el tractament de la diabetis.

Anèmia ferropènica

Es caracteritza per la disminució dels dipòsits de ferro orgànic provocant probablement una baixada del nombre d’hematies.
El ferro és imprescindible per la formació de l’hemoglobina.
Diàriament una persona adulta perd un mil·ligram de ferro a través de la pell i mucoses, femta i orina.
La dona fèrtil té una major pèrdua a causa de la menstruació.
La causa més freqüent d’anèmia als adults sol ser una pèrdua crònica de sang o disminució d’absorció de ferro per malalties que afecten als budells.

Símptomes d’anèmia :

• Cansament
• Pal·lidesa cutània
• Debilitat

Recomanacions dietètiques per l'anèmia ferropènica

- El tractament principal de l’anèmia ferropènica és l’administració oral de ferro, i aquest tractament s’ha de mantenir durant uns mesos amb la finalitat d’assolir el nivell adequat de les reserves corporals.

- Per tant el tractament dietètic és complementari al tractament mèdic; està orientat a incloure a l’alimentació diària aliments rics en ferro de fàcil absorció i altres aliments que per la seva composició nutricional afavoreixen l’absorció del ferro. Exemple: Si es pren ferro oral, s’ha d’acompanyar d’una fruita rica en vitamina C o el seu suc.

- Millorar la selecció d’aliments escollir aquells que continguin major proporció de ferro (carns vermelles, peixos i ous).

- Incloure aliments rics en vitamina C als menjars perquè incrementen l’absorció del ferro. Exemple: a l’esmorzar cereals enriquits amb ferro i un suc de taronja.

- Evitar prendre grans quantitats de fibra alimentària amb la ingesta d’aliments rics en ferro.

- Quan es prenguin llegums s’han d’incloure amb ingredients d’aliments rics en vitamina C (pebrot, tomàquet) o proteïnes (carn, peix, ous).

- Recomanable utilitzar germinats (blat, soja...) quan es preparin amanides.

- Suprimir el consum de grans quantitats de te, cafè o vinagre als menjars.

Hiperuricèmia o gota

Quan l’àcid úric agafa valors per sobre de 7 mg/dl en dones i 7’5mg/dl en homes i la sang està sobresaturada d’urats, aquests poden precipitar i dipositar-se a les articulacions donant lloc a una crisi gotosa.
Molts pacients amb hiperuricèmia no arriben a desenvolupar símptomes i només 1 de cada 5 pateixen alguna vegada una crisi gotosa.

La lesió fonamental d’aquesta malaltia és una acumulació d’urats que es localitza a l’articulació metatarso-falàngica del dit gros del peu, o causa un petit bony del tamany d’un gra d’arròs o un pèsol

L’atac de gota es produeix quan aquesta lesió causa un dolor que es presenta de forma aguda i intensa.

Pot localitzar-se a altres articulacions com : el turmell, colze, espatlla i inclòs a la vorera del pavelló auricular

Recomanacions generals per evitar la hiperuricèmia

• Aconseguir una dieta pobra en purines (les purines són substàncies que hi ha en alguns aliments i que després de la degradació metabòlica, deixen com a residu final l’àcid úric.

• Excloure vísceres, anxoves, sardines, productes de casa , marisc i extractes de carn per contenir moltes purines

• Evitar el dejuni perllongat així com els àpats molt copiosos

• Eliminar el consum de beguda alcohòliques perquè augmenta la producció d’àcid úric i triglicèrids en sang

• Fer activitat física de forma regular i d’intensitat moderada

• És molt important beure aigua abundant (2 o més litres al dia)

• Aconseguir normopes i mantenir-ho

• És aconsellable el consum de làctics descremats

• Prendre molt líquids (entre 2-3l/dia) per prevenir la aparició de pedres al ronyó

• En cas d’atac de gota s’hauran de prendre aliments exempts de purines

Alimentació i sal

- La hipertensió és l'elevació crònica de la pressió arterial per damunt de xifres considerades normals.

Recomanacions:

- Si vostè ha de controlar la seva ingesta de sal, tingui en compte que pot fer una alimentació normal i equilibrada, reduint:
. La sal a la cuina, i no utilitzant el saler a taula.
. Els embotits.
. Els menjars preparats i precuinats i les salses (croquetes, canelons, ketchup,...).
. Els menjars enllaunats.
. Els aperitius (olives, patates de xurreria,…).
. Les aigües amb gas.

Punts a tenir en compte:
- Són tolerables d´una a dues tasses de cafè o te al dia, i quantitats moderades de vi o cervesa (acompanyant els àpats principals).
- Caldria, també, substituir el pa normal per pa sense sal.
- El pernil dolç porta tanta sal com la resta dels embotits, i també el pernil país o serrà.
- Porten quantitats importants de sal les sopes de sobre i les pastilles de brou.
- Són tolerables els formatges blancs o tendres, ja que porten menys sal que els secs.
- Les galetes, les pastes i els pastissos són aliments rics en sal.

Tècniques culinàries:
- Les formes de cocció més adequades són: les planxes, els forns, els bullits i els vapors.
- Es poden utilitzar lliurement condiments i herbes aromatitzants.
- Per cuinar li recomanem oli d'oliva.

Condiments substitutius de la sal:
Primers plats:
- Verdura: Nou moscada, clavell, menta, fonoll, estragó.
- Sopa: Pebre vermell, farigola, llorer, comí.
- Tomàquet: Pebre negre.
- Patates: Pebre vermell, comí.
- Pizza: Orenga.
- Caldo: Pebre negre
Segons plats:
- Peix: Sàlvia, comí, estragó, fonoll, pebre blanc i negre, julivert, llorer, farigola, llavor d'all, nou moscada.
- Carn: Farigola, llorer, julivert, nou moscada, estragó, romaní, sàlvia, pebre verd.
- Estofats: Farigola, pebre vermell, llorer.
- Ous: Farigola, llavor d'all.
- Pollastre: Nou moscada, estragó, pebre verd, romaní.
- Plats amb formatge: Menta, pebre verd, llavor d'all.
Salses:
- Pebre vermell.
- Llavor d'all (salses cremoses).
- Fonoll (salses de verdura).
- Vainilla (salses dolces).
- Llorer.
- Menta.
- Orenga (salses per a postres).
- Estragó.
- Vinagre.
- Comí (curri, condiment del gaspatxo).
Postres:
- Casolans: Vainilla, canyella en branca i mòlta, romaní, nou moscada, llorer.
- Iogurt: Nou moscada, fonoll, menta.
Sabor dels condiments subtitutius de la sal:
- Llavor d'all: Gust amarg.
- Fonoll: Llavor més forta i picant que les fulles. Gust anisat.
- Vainilla: Gust dolç.
- Canyella: Gust dolç.
- Clavell: Realça plats insípids.
- Julivert: Gust fort i penetrant.
- Menta: Molt refrescant.
- Pebre blanc: Més picant, menys aromàtic.
- Pebre negre: Subtilment picant.
- Pebre verd: Picant suau.

Dieta per diabètics

- La diabetis és una malaltia crònica que es manifesta per un nivell de sucre en la sang per damunt del considerat normal.

- Una alimentació correcta i continuada és imprescindible per tractar aquesta malaltia.

Recomanacions:

- Per tenir una alimentació equilibrada, cal menjar de forma variada, introduint tot tipus d´aliments.

- Procurar respectar el nombre de menjades i els horaris que indiqui el professional sanitari.

- Cal evitar els sucres, la mel, els dolços i les llaminadures, i també les begudes ensucrades (coles, taronjades,...) i els gelats.

- Cal, també, evitar els greixos d´origen animal i els olis cremats, perquè poden afavorir l´arterioesclerosi. Per cuinar li recomanem oli d´oliva, i que utilitzi preferentment les formes de cocció següents: planxes, vapors, forns i bullits.

- És convenient introduir en els àpats principals acompanyaments de verdura crua (enciam, tomàquets,api...).

- Recordi que la fruita és un aliment ric en sucres.Per tant, respecti les quantitats recomanades.

- El consum de sal, espècies, café, infusions, pot fer-se amb moderació, si no s´indica el contrari.

- Els edulcorants artificials (sacarines,…) no suposen una aportació de sucres i tampoc de calories, i són tolerables sempre que es prenguin amb moderació per endolcir alguns aliments.

- En relació al posible consum de begudes alcohòliques, cal que ho consulti al seu equip sanitari.

- Encara que la beguda més recomanable és l´aigua, es poden utilitzar com a refrescants begudes sense sucres (begudes “light”).

- En el cas que vostè no pugui seguir la dieta habitual (a causa de trastorns digestius, febre, extraccions dentàries, falta de gana,etc...) no deixi de prendre els aliments següents: fècules, làctics i fruita.

Diarrea

És la excreció repetida de femtes líquides que s’acompanya de pèrdues importants d’aigua i electròlits.

Causes:

• La causa més comú sol ser les infeccions que afecten a la mucosa que recobreix el tub digestiu.
• L’existència d’una lesió a l’intestí prim i/o gruixut als quals es porta a terme l’absorció d’aigua i nutrients (síndrome de malabsorció).
• Per un augment de la motilitat intestinal.

Depenent de la seva duració la diarrea pot ser :

• Aguda : generalment causada per una infecció o intoxicació alimentària i que no dura més de dos setmanes.
• Crònica: es pot produir per un síndrome de malabsorció, algunes malalties o per una intolerància o al·lèrgia alimentària. Sol tenir una durada de més de dos setmanes.

Recomanacions dietètiques pel tractament simptomàtic de la diarrea en diferents fases:

• Dieta absoluta durant les primeres 6-24h, depenent dels símptomes.
• Reposició de líquids en funció de les pèrdues per evitar la deshidratació
• Instaurar una dieta líquida clara, durant 2 ó 3 dies.
• La dieta diària consisteix 2 litres de líquids, en funció de la pèrdua. Repartir petites preses al llarg de tot el dia, o bé administrar solucions de rehidratació oral (SRO), alternant-les amb aigua, sucs sense polpa i no ensucrats de fruites no àcides, brous sense greix, brou d’arròs i pastanaga, camamilla, i altres infusions suaus…
• Inici de la ingesta sòlida, dieta tova astringent, baixa en greixos i fibra i de baix contingut en lactosa.
• S’aconsella prendre aliments rics en pectina, per la seva utilitat al control del procés diarreic: poma rallada i una mica oxidada o puré de poma cada 2-4h segons la tolerància.
• Prendre aliments fàcils de digerir : Arròs, pastanaga cuita, peix blanc o pollastre bullit sense pell, pa torrat o del dia anterior, sèmola o tapioca, pasta fina per sopa a brous suaus i sense greix, patates bullides i en puré fil.
• Introduir progressivament major varietat d’aliments, segons la evolució simptomàtica i la tolerància individual, fins aconseguir una ingesta equilibrada i adequada: galetes Maria, pera, plàtan madur, codony, fruita cuita, nèctars de fruita, pernil cuit magre, carns magres i truites preparades amb poc oli, iogurt natural (conté poca lactosa) etc.
• No introduir nous aliments de forma ràpida.
• Abans de passar a una alimentació normal, comprovar la tolerància als lactis: iogurt, formatge fresc, beixamel i finalment la llet.
• Si la diarrea té un origen dietètic, reconèixer l’aliment responsable i corregir qualsevol tipus d’alteració nutricional.

El restrenyiment

El restrenyiment es defineix com una freqüència defecatòria de menys de tres cops per setmana. El fet que existeixin molèsties subjectives al defecar com un esforç exagerat, femtes dures o sensació de buidament incomplet també es pot considerar com a estrenyiment.

L’estrenyiment és un símptoma molt freqüent i s’estima que un 18 % de la població el pateix, sent més habitual a les dones i a la gent gran.

Les causes més comuns que poden ocasionar restrenyiment són:

• Falta d’aliments rics en fibra a la dieta com les verdures, fruites, cereals integrals, fruita i fruits secs. Aquesta circumstància afegida a una baixa ingesta de líquids fa que les femtes siguin de petit volum i molt dures.
• Debilitat dels músculs de la paret abdominal i del sòl de la pelvis que intervenen a la defecació.
• Certs medicaments ( codeïna, alguns analgèsics, sedants, ferro oral i antidepressius, entre d’altres) provoquen una disminució de la mobilitat dels intestins. El mateix passa amb malalties com la diabetis, l'hipotiroïdisme, la malaltia de Parkinson i estats naturals com l’embaràs.
• Predisposició genètica que presenten certes persones al restrenyiment.
• L’edat. El restrenyiment és molt comú a les persones més grans de 65 anys a causa d’alteracions al trànsit intestinal circumstància agreujada per la polifarmàcia i la immobilitat.
• Malalties ano-rectals: com les fissures i les hemorroides que ocasionen defecacions doloroses.
• Colon irritable, diverticles i altres causes com l’absència d’entrenament intestinal a les persones que han patit un AVC (Accident Vascular Cerebral), malalties musculars i neurològiques, la presència d’un tumor, disminuïts psíquics, els viatges, l'estrès o les depressions.

Consell dietètic i recomanacions per evitar el restrenyiment

• Procurar fer una dieta variada i equilibrada. Menjar de forma ordenada, procurar un ambient tranquil i respectar els horaris.
• Incloure a la dieta diària hortalisses, productes integrals i altres aliments rics en fibra soluble: llegums, avena, verdures i fruita.
• Preparar les verdures i hortalisses ben trossejades crues o “al dente”.
• No colar purés de verdures o llegums, ni sucs (si es colen s’elimina gran part de la fibra alimentària que contenen).
• Restringir els condiments picants forts.
• Utilitzar herbes aromàtiques amb potencial carminatiu (milloren la flatulència) com el fonoll, comins, anís verd...
• S’aconsella prendre almenys tres cops per setmana llegums.
• És preferible menjar fruita fresca i sense pelar.
• A l’esmorzar es recomana : cereals integrals, muesli, iogurts, prunes seques, dàtils, sucs de fruita sense colar, kiwis...
• Beure entre hores, almenys prendre 2 litres al dia.
• No beure alcohol.
• Afegir a la dieta habitual algun suplement dietètic ric en fibra com el segó de blat, d’avena...
• Reeducar el reflex defecatori, acudint al bany a hores fixes, per a establir uns hàbits.
• Realitzar taules de gimnàstica abdominal que es poden practicar a primera hora del matí i abans de sopar, durant 10 minuts. Aquests exercicis estimulen i tonifiquen la musculatura abdominal implicada al procés defecatori.
• En certes ocasions el metge podrà prescriure, de forma transitòria, algun laxant, que serveixi d’ajuda inicial i sigui un complement de la dieta.

93 551 00 10, nou telèfon de cita prèvia

A partir del 2 de novembre, els usuaris de les àrees bàsiques de salut de  Gaudí i Sagrada Família (Barcelona), Collblanc i la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat), disposaran d’un únic número per demanar hora cita prèvia amb el seu equip de professionals sanitaris. Es tracta del número de telèfon 93 551 00 10.
En marcar aquest número contactaran amb una central de trucades o Call Center, que atendrà la seva petició.

Aquesta central està certificada des del 2004 d'acord als requisits de qualitat de la norma ISO 9001: 2000. Des de la central de trucades es facilitarà hora per al personal mèdic, d'infermeria, de pediatra, d'odontologia o de treball social i també es facilitarà informació general o de tràmits. Per a la resta de gestions, la central derivarà la trucada al centre d'atenció primària de l’usuari, que acabarà de completar l'atenció telefònica que requereixi.

L'horari d'atenció de la central de trucades és de 8.30 a 20.30 hores. L'usuari també pot demanar cita en l'adreça electrònica cita_web en qualsevol moment.

Amb aquesta mesura, els centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral milloren l'accessibilitat telefònica que ofereixen a l'usuari, ja que es redueix notablement el temps d'espera de l'atenció de la trucada. Amb aquest sistema es gestionaran de manera més eficient prop de 900.000 trucades anuals.

Als centres d’atenció primària, els professionals facilitaran a l’usuari targetes informatives amb el nou número de telèfon, recomanacions així com qualsevol altra informació que precisi.

Les següents recomanacions i punts a tenir en compte tenen la finalitat d’ajudar l'usuari quan sol·liciti hora telefònicament:

- Cal identificar el centre per al qual se sol·licita visita, indicant si el seu metge o infermer pertany a  l'ABS Gaudí, l'ABS Sagrada Família, l'ABS Collblanc o l'ABS la Torrassa. Això facilitarà l'atenció de la trucada i la farà més àgil, ja que ajudarà l'operador a identificar l'equip sanitari de l'usuari.

- Si podeu esperar, eviteu trucar entre les 8 i les 12 hores i, sobretot, els dilluns, ja que és l'horari de major nombre de trucades. El 76% de trucades es concentren en aquest horari.

- Tingueu sempre a mà llapis i paper perquè no oblideu anotar el dia de la visita i així eviteu tornar a contactar per preguntar-ho de nou.

- Tingueu sempre a mà la targeta sanitària a l'hora de trucar, així com el número del document nacional d'identitat (DNI). En cas que necessiteu recordar la cita concertada, no es podrà facilitar per telèfon el dia i hora de la visita llevat que l'usuari faciliti el seu Codi d'Identificació Personal (CIP) que figura a la seva targeta sanitària, el seu DNI, la seva adreça i el seu telèfon. D'aquesta forma el centre preserva la confidencialitat de l'usuari segons les exigències de llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal.

CAP Sagrada Família

El nostre Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família està format per dos Equips d’Atenció Primària (EAP) integrats per metges, pediatres, diplomats en infermeria, administratius, treballadors socials, odontòlegs i auxiliars d’odontologia.

La població de referència del centre està formada per l’ABS (Àrea Bàsica de Salut) de Sagrada Família i l’ABS Gaudí que sumen prop de 50.000 habitants que poden visitar-se en el CAP o en el seu domicili si tenen limitacions per desplaçar-se.

El fet de atendre dues ABS permet compartir molts serveis com ara, Pediatria, Odontologia o Atenció a l’Usuari.

L’horari de funcionament del centre és de 8 del matí a 9 del vespre de dilluns a divendres, i els dissabtes de 9 del matí a 8 de la tarda.

Cartera de Serveis

Activitat comunitària, Atenció de medicina de família, Atenció domiciliària urgent i de pacients crònics, Activitats preventives de les malalties i de promoció de la salut, Circuit de diagnòstic precoç de càncer, Consulta de consell alimentari en adults, Consulta d’obesitat, Consulta d’obesitat infantil, Consulta i atenció d'infermeria per a malalts aguts i crònics, Consulta jove, Cures i tècniques d'infermeria, Deshabituació tabàquica, Grup de violència de gènere, Odontologia, Pediatria, Programa de Salut bucodental, Programa del nen sa, Programa específic d’Atenció Domiciliària, Psicologia, Psicologia infantil, Psiquiatria, Servei d’extraccions, Servei d'infiltracions, Taller de “cuidar el cuidador”, Taller d'educació diabetològica, Taller d'incontinència urinària, Taller de mares primípares, Taller de peu diabètic, Treball social.

Ubicació i Accés
CAP Sagrada Família
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
Metro: L5 Hospital Sant Pau y L2 Encants
Bus: 15-19-20-25-35-45-47-50-51 i 92