11 de gener, 2010

El restrenyiment

El restrenyiment es defineix com una freqüència defecatòria de menys de tres cops per setmana. El fet que existeixin molèsties subjectives al defecar com un esforç exagerat, femtes dures o sensació de buidament incomplet també es pot considerar com a estrenyiment.
L’estrenyiment és un símptoma molt freqüent i s’estima que un 18 % de la població el pateix, sent més habitual a les dones i a la gent gran.
Les causes més comuns que poden ocasionar restrenyiment són:
  • Falta d’aliments rics en fibra a la dieta com les verdures, fruites, cereals integrals, fruita i fruits secs. Aquesta circumstància afegida a una baixa ingesta de líquids fa que les femtes siguin de petit volum i molt dures.
  • Debilitat dels músculs de la paret abdominal i del sòl de la pelvis que intervenen a la defecació.
  • Certs medicaments ( codeïna, alguns analgèsics, sedants, ferro oral i antidepressius, entre d’altres) provoquen una disminució de la mobilitat dels intestins. El mateix passa amb malalties com la diabetis, l'hipotiroïdisme, la malaltia de Parkinson i estats naturals com l’embaràs.
  • Predisposició genètica que presenten certes persones al restrenyiment.
  • L’edat. El restrenyiment és molt comú a les persones més grans de 65 anys a causa d’alteracions al trànsit intestinal circumstància agreujada per la polifarmàcia i la immobilitat.
  • Malalties ano-rectals: com les fissures i les hemorroides que ocasionen defecacions doloroses.
  • Colon irritable, diverticles i altres causes com l’absència d’entrenament intestinal a les persones que han patit un AVC (Accident Vascular Cerebral), malalties musculars i neurològiques, la presència d’un tumor, disminuïts psíquics, els viatges, l'estrès o les depressions.

Consell dietètic i recomanacions per evitar el restrenyiment
  • Procurar fer una dieta variada i equilibrada. Menjar de forma ordenada, procurar un ambient tranquil i respectar els horaris.
  • Incloure a la dieta diària hortalisses, productes integrals i altres aliments rics en fibra soluble: llegums, avena, verdures i fruita.
  • Preparar les verdures i hortalisses ben trossejades crues o “al dente”.
  • No colar purés de verdures o llegums, ni sucs (si es colen s’elimina gran part de la fibra alimentària que contenen).
  • Restringir els condiments picants forts.
  • Utilitzar herbes aromàtiques amb potencial carminatiu (milloren la flatulència) com el fonoll, comins, anís verd...
  • S’aconsella prendre almenys tres cops per setmana llegums.
  • És preferible menjar fruita fresca i sense pelar.
  • A l’esmorzar es recomana : cereals integrals, muesli, iogurts, prunes seques, dàtils, sucs de fruita sense colar, kiwis...
  • Beure entre hores, almenys prendre 2 litres al dia.
  • No beure alcohol.
  • Afegir a la dieta habitual algun suplement dietètic ric en fibra com el segó de blat, d’avena...
  • Reeducar el reflex defecatori, acudint al bany a hores fixes, per a establir uns hàbits.
  • Realitzar taules de gimnàstica abdominal que es poden practicar a primera hora del matí i abans de sopar, durant 10 minuts. Aquests exercicis estimulen i tonifiquen la musculatura abdominal implicada al procés defecatori.
  • En certes ocasions el metge podrà prescriure, de forma transitòria, algun laxant, que serveixi d’ajuda inicial i sigui un complement de la dieta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada