Hiperactividad infantil

¿Que significa que un niño sea hiperactivo?

Son niños que presentan un exceso de actividad motora y un escaso control de los impulsos. También se conoce a este trastorno como disminución de la atención.

¿Cuales son las características de estos niños?

En estos niños destaca:

• Hiperactividad: exceso de movimiento en un tiempo determinado, dificultades para mantener la atención sobre lo que realizan, dificultades para centrarse en tareas difíciles y se distraen con facilidad. Además tienen cierta torpeza motora, lo que da una imagen de inhabilidad general. Aunque estos niños suelen tener un coeficiente intelectual normal, suelen tener fracaso escolar ya que se distraen continuamente en clase, pasan de una tarea a otra, o de un juego a otro, cometen múltiples errores en sus tareas( el cálculo suele ser uno de sus puntos flacos), olvidan y extravían el material escolar...

• Impulsividad: se manifiesta a través de dos hechos, por un lado son niños que no tienen en cuenta las consecuencias de sus actos y no toleran que las cosas no salgan como ellos quieran. Son niños que sufren más accidentes, no guardan turno, responden agresivamente si algo no sale como quieren y no son capaces de planificar, por lo que no pueden realizar tareas que requieran una estrategia.

• Estas características hacen que sean considerados niños maleducados o gamberros, lo que les somete a un continuo rechazo que a su vez les hace ser más agresivos y les lleva a un mayor aislamiento social. El niño hiperactivo suele arrastrar una historia de fracaso escolar, familiar, social e incluso físico deportivo.

• El problema de estos niños se agrava cuando llegan a la adolescencia.

¿Dónde es más frecuente este trastorno?

Es más frecuente en los niños que en las niñas. Aunque suele ser más evidente con el inicio de la escolaridad (6-7años), se acepta que a partir de los 3 años pueda establecerse el diagnóstico.

Además no es infrecuente que las madres de estos niños hayan notado un exceso de movimiento durante el embarazo.

¿Qué causas pueden contribuir a que aparezca este trastorno?

Existen algunos factores que se consideran predisponentes.

• Biológicos: enfermedades de la madre durante el embarazo, enfermedades del niño durante la primera infancia, desnutrición, consumo de alcohol y/o tabaco durante el embarazo...

• Genéticos: padres con alcoholismo y conducta antisocial. Madres con trastornos psicológicos

• Corporales: alteraciones en el funcionamiento cerebral.

¿Cuándo debe consultar con su médico o pediatra?

Siempre que su hijo presente movimientos frecuentes de manos y pies, dificultades para permanecer sentado, dificultad para obedecer, cambie de una actividad a otra dejando varias incompletas, no juegue con tranquilidad, hable incansablemente, no escuche a los demás, practique actividades peligrosas sin evaluar los riesgos y/o algunos comportamientos de los nombrados anteriormente.

¿Cómo llegamos hasta el diagnóstico?

Es importante mantener una entrevista con el niño al igual que con el resto de los miembros de la familia. Además se realizará una exploración física para descartar que alguna enfermedad corporal pueda justificar el comportamiento del niño.

¿Cómo se trata?

Debe enfocarse desde distintos aspectos.

• Medicamentos: aunque resulte paradójico los que dan mejores resultados son los estimulantes. Siempre debe respetar las pautas que le dicte su médico para administrarlos.

• Ambiental: organizar el hogar y el marco escolar del niño para reducir los estímulos y las distracciones. En casa hay que disponer de espacios tranquilos, decorados con colores suaves, evitar ir con el niño al hipermercado, fiestas y estimular las manualidades que requieran un trabajo fino de manos (puzzles). En clase es beneficioso actividades en grupos pequeños, relación estrecha profesor alumno, estructura rutinaria y predecible, enseñanza individualizada.

• Psicológicos: los tratamientos ambientales y medicamentosos pueden ser suficientes en el caso en los que los problemas de conducta no sean predominantes y en los que existe una buena función adaptativa. Pero cuando ambos tratamientos no producen una mejoría del comportamiento, del rendimiento académico o de la adaptación social, habrá que acudir al tratamiento psicológico. Es importante tratar a estos niños ya que una parte considerable se curará.

Clasificación de alimentos según su contenido en gluten

Alimentos que con seguridad contienen gluten:

• Pan y harinas de trigo, cebada, centeno, avena o triticale.

• Bollos, pasteles, tartas y demás productos de pastelería.

• Galletas, bizcochos y productos de reposteria.

• Pastas italianas (fideos, macarrones, tallarines, etc.) y sémola de trigo.

• Leches y bebidas malteadas.

• Bebidas destiladas o fermentadas a partir de cereales: cerveza, whisky, agua de cebada, algunos licores...

• Productos manufacturados en los que entre en su composición cualquiera de las harinas citadas y en cualquiera de sus formas: almidones, almidones modificados, féculas, harinas y proteínas.

Alimentos que pueden contener gluten, solamente permitidos previo informe del fabricante que no contienen gluten:

• Embutidos: choped, mortadela, chorizo, morcilla, etc.

• Quesos fundidos de sabores.

• Patés diversos.

• Conservas de carnes.

• Conservas de pescados con distintas salsas.

• Caramelos y gominolas.

• Sucedáneos de café y otras bebidas de máquina.

• Frutos secos tostados con sal.

• Helados.

• Sucedáneos de chocolate.

• Colorante alimentario.

Alimentos que no contienen gluten:

• Leche y derivados: quesos, requesón, nata, yogures naturales y de sabores y cuajada.

• Todo tipo de carnes y vísceras frescas, congeladas y en conserva al natural, cecina, jamón serrano y cocido de calidad extra.

• Pescados frescos y congelados sin rebozar, mariscos frescos y pescados y mariscos en conserva al natural o en aceite.

• Huevos.

• Verduras, hortalizas y tubérculos.

• Frutas.

• Arroz, maíz y tapioca así como sus derivados.

• Todo tipo de legumbres.

• Azucar y miel.

• Aceites, mantequillas.

• Café en grano o molido, infusiones y refrescos.

• Toda clase de vinos y bebidas espumosas.

• Frutos secos naturales y fritos (con o sin sal).

• Sal, vinagre de vino, especias en rama y grano y todas las naturales.

Productos farmacéuticos – Medicamentos:

Los productos farmacéuticos pueden utilizar gluten, harinas, almidones u otros derivados para la preparación de sus excipientes.

Con fecha 12 de Julio de 1989, de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios (BOE núm. 179) existe una Resolución por la que se dan normas para la declaración obligatoria de gluten presente como excipiente, en el material de acondicionamiento de las especialidades farmacéuticas:

• Las especialidades farmacéuticas de uso humano en las que figure como excipiente gluten, harinas, almidones u otros derivados de los anteriores, que procedan de trigo, triticale, avena, cebada o centeno, deberán indicar en su material de acondicionamiento y en el epígrafe “composición” su presencia cuantitativamente.

• Los prospectos de las especialidades afectadas deberán incluir la siguiente advertencia, además de las correspondientes a los principios activos que figuren en su composición:

“Advertencia”, este preparado contiene (en cada especialidad se indicará el excipiente correspondiente según el punto 1º). Los enfermos celíacos deben consultar con su médico antes de utilizarlo.

Esta resolución entró en vigor en el año 1991, de modo que los medicamentos fabricados en el año 1992 ya se ajustan a esta norma y mediante la lectura del prospecto puede saberse con certeza si contiene gluten o no. No obstante, en caso de duda o para más aclaraciones, consulte con su médico o farmacéutico.

Dieta sin gluten

No debe iniciarse una dieta sin gluten sin haber realizado previamente una biopsia intestinal que demuestre la intolerancia al mismo, por la alteración de la mucosa. La prescripción de esta dieta, sólo porque hay sospecha de intolerancia a esta proteína o por resultado positivo en la prueba de anticuerpos específicos, sin haberse realizado una biopsia intestinal que lo confirme es un error que se comete con frecuencia y lo único que se consigue es retrasar o enmascarar el diagnóstico de una posible enfermedad celíaca.

La dieta debe seguirse estrictamente durante toda la vida. La ingestión de pequeñas cantidades de gluten puede producir lesión de las vellosidades intestinales, aunque no siempre estas lesiones tienen por qué ir acompañadas de síntomas clínicos.

Se eliminará de la dieta cualquier producto que lleve como ingrediente trigo, avena, cebada, centeno, triticale y/o productos derivados: almidón, harina, panes, pastas alimenticias, etc.

El celíaco puede tomar todo tipo de alimentos que no contienen gluten en su origen: carnes, pescados, huevos, leche, cereales sin gluten (arroz y maíz), legumbres, tubérculos, frutas, verduras, hortalizas, grasas comestibles y azúcar.

El consumo de productos manufacturados conlleva asumir riesgos potenciales. Hoy en día, la lectura de la etiqueta del producto, en el momento de la compra, no es una medida del todo segura, porque la Legislación vigente no obliga a especificar el orígen botánico de las harinas, almidones, féculas, sémolas y cualquier otro derivado de los cereales trigo, avena, centeno y triticale utilizados. No obstante, es conveniente leer siempre la etiqueta del producto que se compra, aunque siempre sea el mismo.

Al adquirir productos elaborados y/o envasados, debe comprobarse siempre la relación de ingredientes que figura en la etiqueta. Si en dicha relación aparece cualquier término de los que se citan a continuación, sin indicar la planta de procedencia, debe rechazarse el producto, salvo que figure como permitido en la última edición de la lista de alimentos sin gluten, que periódicamente actualiza la Federación de Asociaciones de Celíacos.

La relación de ingredientes que suele aparecer en el etiquetado de productos alimenticios, que contienen o pueden contener gluten son:

Gluten, cereales, harina, almidones modificados (E-1404, E-1410, E-1412, E-1413, E-1414, E-1420, E-1422, E1440, E-1442, E-1450), amiláceos, fécula, fibra, espesantes, sémola, proteína, proteína vegetal, hidrolizado de proteína, proteína vegetal, malta, extracto de malta, levadura, extracto de levadura, especias y aromas.

Como norma general, deben eliminarse de la dieta todos los productos a granel, los elaborados artesanalmente y los que no estén etiquetados, donde no se pueda comprobar el listado de ingredientes.

Se ha de tener precaución con la manipulación de alimentos, en bares y restaurantes (tortillas de patata que puede llevar levadura, patatas fritas hechas en freidoras que se utilizan también para freír croquetas o empanadillas, salsas ligadas con harina, rebozados, purés o cremas de verdura naturales a los que se añaden "picatostes" de pan de trigo, etc.), e igualmente en comedores escolares (ej.: si un primer plato consiste en cocido de alubias con embutido, no vale retirar el embutido y servir la alubia al celíaco, porque si el embutido lleva gluten, quedará en la salsa). Consúltese la forma de elaboración e ingredientes en cada plato, antes de consumirlos.

Se evitará freír alimentos sin gluten en aceites donde previamente se hayan frito productos con gluten.

Precaución con las harinas de maíz, arroz, etc. de venta en panaderías o supermercados sin certifcar la ausencia de gluten. Pueden estar contaminadas si su molienda se ha realizado en molinos que también muelen otros cereales como trigo o avena.

No encargue ni adquiera panes de maíz fuera de las panaderías o tahonas que recomiendan las asociaciones de celíacos. La elaboración de un pan sin gluten en una panadería que trabaja con harinas de trigo conlleva un alto riesgo de contaminación y el hecho de utilizar ingredientes sin gluten no garantiza la ausencia de gluten en el produto final, si no se han tomado las medidas adecuadas.

En aquellas casas en las que hay un celíaco, se recomienda eliminar las harinas de trigo y el pan rallado normal y utilizar en su lugar harinas y pan rallado sin gluten o copos de puré de patata para rebozar, albardar, empanar o espesar salsas. De esta forma, muchos de los alimentos que se preparen los puede tomar toda la familia, incluído el celíaco. Precaución con los alimentos importados. Un mismo fabricante puede emplear según las distintas normativas de los países, distintos ingredientes para un producto que se comercializa bajo la misma marca comercial.

Ante la duda de si un producto contiene gluten, no lo consuma.

Lactància artificial

Quan no és possible la lactància materna, les fòrmules adaptades garanteixen una correcta alimentació del nadó.

Tipus de llet: hi ha 3 tipus bàsics de fòrmules adaptades. Poden presentar-se en pols (per preparar amb aigua) o ja preparades :

* Llet d’ Inici o Tipus 1 : des del naixement fins als 6 mesos d’edat.

* Llet de Continuació o Tipus 2: es recomana introduir-la als 6 mesos d’edat, mantenint-se fins l’any- 2 anys d’edat segons li recomani la seva pediatra.

* Llet de Creixement o Tipus 3: intermitja entre la Tipus 2 i la llet de vaca. Pot utilitzar- se des de l’any-2 anys fins als 3 anys d’edat.

Tipus d'aigua: tipus d’aigua que es poden utilitzar:

* Aigua de l’aixeta: bullir no més de 2 minuts (més temps es concentren els soluts, sent perillòs pel bebé).

* Aigües embotellades: no necessiten bullir-se. Ha de constar en el seu etiquetat que sigui apta per consum infantil i de mineralització dèbil.

En el mercat també existeixen aigües preparades específicament per bebés, cumpleixen tots els requisits.

Preparació del biberó:

• Rentar-se les mans.

• Rentar i eixugar bé el biberó, rosca i tetina (donar-li la volta a la tetina), utilitzant un raspall o escobilló especial, amb aigua calenta i sabó, cuidant que no quedin restes de llet d’una presa anterior.

• No és imprescindible l’esterilització dels biberons i les tetines, com a molt durant el primer mes de vida, aproximadament cada 24-48h.

Existeixen diversos mètodes:

- Mètode tradicional: ficar les peces en un recipient amb aigua bullint durant 10-15 minuts.

- Esterilització en fred: s’afegeix una solució química a l’aigua,triga de 1/2h a 1h i mitja.

Si s’aclara, fer-ho amb aigua embotellada.L’aigua amb sol.quím.s’ha de renovar cada 24h.

- Esterilització elèctrica.

- Microones: introduir les peces en un recipient no metàl.lic amb aigua i posar a màxima potència 10 minuts.

• Posar l’aigua, tèbia o natural, al biberó. Las mesures seran fixes: per cada 30ml d’aigua, un cacet RAS de llet en pols (per 60ml, 2 cacets; per 90ml, 3 cacets; per 120ml, 4; i així successivament).

• Un cop posada l’aigua, afegirem el número de cacets que correspongui. Tancarem bé el biberó i l’agitarem fins que quedi la llet ben disolta i homogènia.

• Després de la presa, és recomanable rentar i eixugar bé cada una de les peces.

Consells:

1- Un cop preparat el biberó, comprobar que la llet surti fàcilment i estigui a temperatura adequada (deixar caure unes gotes al dors de la mà). Intentar preparar-lo just abans de donar-lo al bebé.

2- A l’hora de donar el biberó, intentar mantenir un ambient íntim i relaxat.

3- Cal assegurar-se que el caputxó de la tetina està sempre ple de llet, i així reduir el risc de que empassi aire.

4- Al final de la presa, i si és possible també a meitat, ajudar al nadó a treure els gasos (rotet) amb suavitat, incorporant-lo i donant-li unes suaus palmadetes a l’esquena.

5- La llet sobrant de la presa s’ha de llençar, no aprofitar-la.

10 Falses creences sobre la lactància materna

1. Les dones amb poc pit tenen poca llet: el tamany del pit no té res a veure amb la capacitat per lactar.

2. Donar el pit fa mal: no apareixerà dolor si la posició és correcta i el pit es buida bé.

3. La lactància deforma el pit: la possible flacciditat dels pits és més a conseqüència de la gestació. És recomanable realitzar exercicis pectorals i utilitzar un sostenidor adequat.

4. Hi ha dones que tenen llet de mala qualitat: cada mare té la llet ideal pel seu fill i satisfà totes les seves necessitats d’alimentació i afecte.

5. Mentre dones el pit no pots quedar-te embarassada: si bé és cert que les dones que lacten solen tenir la primera menstruació més tard, és un error considerar el temps de lactància com un període anovulatori segur. Es recomana utilitzar anticonceptius de barrera com el preservatiu o bé un progestagen (que serà indicat pel ginecòleg).

6. Les dones que no beuen llet no tindran llet: l’estat nutricional de la mare té importància ja des d’abans i durant l’embaràs; la dieta ha de ser variada i equilibrada, rica en calci i vitamines. Aliments rics en calci a part de la llet i els seus derivats són els fruits secs (sobretot les ametlles) i les verdures. El seu ginecòleg prescriurà si ho creu oportú algun complement de calci i/o vitamínic.

7. És una tonteria donar el pit el primer dia perquè el calostre és aigua i no alimenta: el calostre té un elevat valor nutritiu, aporta al nadó tot el què necessita als seus primers dies de vida, i a més és ric en defenses naturals.

8. Les discussions fan que la llet es torni dolenta: l’ansietat pot frenar l’alliberament d’oxitocina i reduir la sortida de la llet. Cal intentar mantenir un entorn de tranquil•litat.

9. S’ha d’acostumar al bebè a descansar tota la nit: és recomanable que durant el primer mes el nadó no passi més de unes 5 hores sense prendre; a més, la majoria de bebès que prenen pit no aguanten tota la nit, especialment el primer trimestre. El fet de donar el pit durant la nit preveu la hipogalàctia, doncs s’estimula la producció de llet de forma notable. També ajuda a retardar l’ovulació.

10. La lactància materna frena la recuperació de la mare: al contrari, afavoreix la involució uterina i preveu les hemorràgies postpart, gràcies a l’alliberament d’oxitocina estimulada per la lactància. També afavoreix la recuperació del pes normal, doncs comporta un consum de calories.

Lactància materna

La lactància materna és l’aliment òptim pel nadó. Posseeix múltiples avantatges tant per la mare com pel nadó.

L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos d’edat, moment a partir del qual ha d’iniciar-se l’alimentació complementària.

Alguns avantatges pel nadó:

• Transmet anticossos i factors antiinfecciosos, protegint-lo de malalties infeccioses i reforçant el seu sistema de defenses.

• Disminueix el risc de patir atòpia i al·lèrgies.

• Protegeix de la Síndrome de Mort Sobtada del Lactant i de malalties com l’obesitat, Hipertensió arterial...

• És un mètode natural i ecològic; cobreix de forma òptima les necessitats nutricionals del nadó en cada moment.

• Vincle mare-fill.

Alguns avantatges per la mare:

• Afavoreix la recuperació del pes previ a l’embaràs així com la involució uterina.

• Protegeix del Càncer de Mama.

• És el mètode més econòmic.

• Vincle mare-fill.

Alimentació recomanada per la mare que lacta:

La dieta de la mare lactant ha de ser variada i equilibrada, assegurant un aport adequat de líquids i de calci.

Hi ha aliments que poden modificar el gust de la llet (com ceba, carxofa, espàrrec, all…); si el nadó accepta bé la llet després de la ingesta d’aquests aliments per part de la mare, no hi ha motiu per retirar-los de la dieta.

S’ha d’evitar el consum de begudes estimulants (com cafè, te, cola) i alcohòliques. Així mateix haurà de consultar amb el seu metge la presa de medicació quan sigui necessària.

El descans de la mare

Per l’èxit de la lactància materna és fonamental el descans de la mare. És una bona pràctica adaptar-se als horaris del nadó i aprofitar per descansar quan ell dormi.

Tècnica de lactància

És important iniciar la lactància materna tan aviat com sigui possible; idealment en les dues primeres hores de vida del nadó, aprofitant aquest moment d’alerta i activitat que després deixarà pas a un període de descans degut a l’enorme estrès del part.

Tenir en compte que tot i oferir-vos una orientació general, cada nadó i cada relació mare-fill són diferents, i serà la vostra pediatra/infermera qui millor us assessori en cada cas i aclareixi els vostres dubtes.

L’horari ha de ser a demanda, amb molta flexibilitat, sobretot durant les primeres setmanes; el nadó pot prendre fins cada hora i mitja a dues hores inicialment (cosa que a més afavorirà la producció de llet) regulant-se de forma progressiva a cada 3-4 hores més endavant.

La duració d’una presa és molt variable, des de 5 minuts fins uns 30.

Generalment s’ofereixen ambdós pits, començant per l’últim que es va donar a la presa anterior per buidar-lo bé (la llet del principi és més aquosa i dolça, la del final és més densa i rica en greixos). Però això també és variable, pot ser suficient amb un sol pit.

És molt important una correcta posició, així disminuirem el risc d’irritacions i clivelles del mugró (aquestes solen produir-se per una posició incorrecta):

Acostar el cap del nadó al pit (no el pit al nadó).

Tocar amb el mugró lleument la boca del nadó i quan l’obri, introduir-hi mugró i gran part de l’arèola.

La postura pot ser asseguda, amb el nadó panxa contra panxa, o estirada. Una altra possibilitat és la postura en baló de rugby. El més important és que la mare es senti còmoda i relaxada.

Al final de la presa i si és possible, també a meitat, es facilitarà el rot incorporant al nadó i donant-li unes suaus palmadetes a l’esquena.

És aconsellable no oferir xumet (ni altres tetines) fins que la lactància materna estigui ben instaurada (aproximadament sobre els 15 dies de vida).

Deslleti

Consisteix en la interrupció de la lactància, que es farà de forma gradual:

- Si el deslleti és precoç, abans dels 4-6 mesos, es recomana substituir una presa de pit per un biberó de fórmula adaptada durant la primera setmana; a la setmana següent es substitueix una altra presa, i així successivament. També hi ha la possibilitat d’extreure’s la llet amb un tirallets.

- Si el deslleti és a partir dels 4-6 mesos, moment en què s’inicia l’alimentació complementària, es poden substituir les preses de pit progressivament per les diferents farinetes que s’aniran introduint. Als períodes d’adaptació es recomana oferir el pit com a postres.

Introducció de l'alimentació complementària

L'equip de pediatria pot modificar l'alimentació segons les característiques, necessitats i al.lèrgies que pugui presentar el lactant. La introducció ha de ser lenta per valorar la tolerància als aliments.

La recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és mantenir la lactància materna exclusiva fins als sis mesos.

Entre els 4 i 5 mesos s'introduiran a la dieta les farinetes de fruites per berenar. Es faran amb poma, pera, plàtan i suc de taronja, s'introdueix la fruita d'una en una. No s'ha d'afegir sucre ni mel ni galetes. També s'introduiran les farinetes de cereals sense gluten si no es pot seguir la lactància materna i s'introdueix l'artificial (llet d'inici tipus 1).

Als sis mesos es canviarà la llet d'inici per la de continuació o tipus 2. També s'introduirà al dinar el puré de verdures amb mongeta verda, patata, carbassó, pastanaga i porro, sempre s'afegirà d'una en una. No posar sal, es posarà una cullereta d'oli d'oliva. Un cop introduïdes les verdures es pot començar amb el pollastre (50 grams).

A partir dels 7 mesos s'alternaran el pollastre amb la vedella. També es pot introduir el iogurt de llet adaptada.

Als 8 mesos s'introdueixen els cereals amb gluten per esmorzar i per sopar. A més, es poden afegir noves fruites a excepció de maduixes, préssecs , kiwis...per ser potencialment al.lergèniques. També es poden afegir noves verdures, evitant les flatoses (col i coliflor).

Als 9 mesos s'introduirà el peix blanc (50 grams) que es donarà amb puré de verdures.

Als 10 mesos s'introduirà el rovell de l'ou de manera esglaonada i com a ou dur per poder separar el rovell. S'alternarà amb el peix.

A l'any s'introduirà l'ou sencer i els llegums (llenties i cigrons).

Als 18 mesos s'introduirà el peix blau.

L'infant ha de menjar en un ambient tranquil, relaxat i agradable.

93 551 00 10, nou telèfon de cita prèvia

A partir del 2 de novembre, els usuaris de les àrees bàsiques de salut de  Gaudí i Sagrada Família (Barcelona), Collblanc i la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat), disposaran d’un únic número per demanar hora cita prèvia amb el seu equip de professionals sanitaris. Es tracta del número de telèfon 93 551 00 10.
En marcar aquest número contactaran amb una central de trucades o Call Center, que atendrà la seva petició.

Aquesta central està certificada des del 2004 d'acord als requisits de qualitat de la norma ISO 9001: 2000. Des de la central de trucades es facilitarà hora per al personal mèdic, d'infermeria, de pediatra, d'odontologia o de treball social i també es facilitarà informació general o de tràmits. Per a la resta de gestions, la central derivarà la trucada al centre d'atenció primària de l’usuari, que acabarà de completar l'atenció telefònica que requereixi.

L'horari d'atenció de la central de trucades és de 8.30 a 20.30 hores. L'usuari també pot demanar cita en l'adreça electrònica cita_web en qualsevol moment.

Amb aquesta mesura, els centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral milloren l'accessibilitat telefònica que ofereixen a l'usuari, ja que es redueix notablement el temps d'espera de l'atenció de la trucada. Amb aquest sistema es gestionaran de manera més eficient prop de 900.000 trucades anuals.

Als centres d’atenció primària, els professionals facilitaran a l’usuari targetes informatives amb el nou número de telèfon, recomanacions així com qualsevol altra informació que precisi.

Les següents recomanacions i punts a tenir en compte tenen la finalitat d’ajudar l'usuari quan sol·liciti hora telefònicament:

- Cal identificar el centre per al qual se sol·licita visita, indicant si el seu metge o infermer pertany a  l'ABS Gaudí, l'ABS Sagrada Família, l'ABS Collblanc o l'ABS la Torrassa. Això facilitarà l'atenció de la trucada i la farà més àgil, ja que ajudarà l'operador a identificar l'equip sanitari de l'usuari.

- Si podeu esperar, eviteu trucar entre les 8 i les 12 hores i, sobretot, els dilluns, ja que és l'horari de major nombre de trucades. El 76% de trucades es concentren en aquest horari.

- Tingueu sempre a mà llapis i paper perquè no oblideu anotar el dia de la visita i així eviteu tornar a contactar per preguntar-ho de nou.

- Tingueu sempre a mà la targeta sanitària a l'hora de trucar, així com el número del document nacional d'identitat (DNI). En cas que necessiteu recordar la cita concertada, no es podrà facilitar per telèfon el dia i hora de la visita llevat que l'usuari faciliti el seu Codi d'Identificació Personal (CIP) que figura a la seva targeta sanitària, el seu DNI, la seva adreça i el seu telèfon. D'aquesta forma el centre preserva la confidencialitat de l'usuari segons les exigències de llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal.

CAP Sagrada Família

El nostre Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família està format per dos Equips d’Atenció Primària (EAP) integrats per metges, pediatres, diplomats en infermeria, administratius, treballadors socials, odontòlegs i auxiliars d’odontologia.

La població de referència del centre està formada per l’ABS (Àrea Bàsica de Salut) de Sagrada Família i l’ABS Gaudí que sumen prop de 50.000 habitants que poden visitar-se en el CAP o en el seu domicili si tenen limitacions per desplaçar-se.

El fet de atendre dues ABS permet compartir molts serveis com ara, Pediatria, Odontologia o Atenció a l’Usuari.

L’horari de funcionament del centre és de 8 del matí a 9 del vespre de dilluns a divendres, i els dissabtes de 9 del matí a 8 de la tarda.

Cartera de Serveis

Activitat comunitària, Atenció de medicina de família, Atenció domiciliària urgent i de pacients crònics, Activitats preventives de les malalties i de promoció de la salut, Circuit de diagnòstic precoç de càncer, Consulta de consell alimentari en adults, Consulta d’obesitat, Consulta d’obesitat infantil, Consulta i atenció d'infermeria per a malalts aguts i crònics, Consulta jove, Cures i tècniques d'infermeria, Deshabituació tabàquica, Grup de violència de gènere, Odontologia, Pediatria, Programa de Salut bucodental, Programa del nen sa, Programa específic d’Atenció Domiciliària, Psicologia, Psicologia infantil, Psiquiatria, Servei d’extraccions, Servei d'infiltracions, Taller de “cuidar el cuidador”, Taller d'educació diabetològica, Taller d'incontinència urinària, Taller de mares primípares, Taller de peu diabètic, Treball social.

Ubicació i Accés
CAP Sagrada Família
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
Metro: L5 Hospital Sant Pau y L2 Encants
Bus: 15-19-20-25-35-45-47-50-51 i 92