Consejos para protegernos del sol

Estar moreno está de moda, pero tomar el sol también envejece la piel y puede causar cáncer de piel.

Para protegernos del sol debemos:

- Tomarlo en las horas en las que el sol es más suave (antes de las 12 del mediodia y después de las 5 de la tarde).

- Utilizar cremas adecuadas, resistentes al agua, aplicando una capa generosa de crema en todo el cuerpo.

- Ponernos la crema en casa, una media hora antes de tomar el sol y volvernos a poner después de cada baño y cada dos horas.

- Protegernos mediante gorras, ropa, gafas y sombrilla. Pero debemos saber que el sol se refleja en la arena, el agua del mar, la nieve o la hierba y que también podemos quemarnos bajo la sombrilla.

- También debemos beber abundante agua mientras tomamos el sol, y también después.

- Después de tomar el sol, debemos ducharnos y ponernos crema hidratante.

- A los niños hay que protegerles más del sol, porque su piel no está preparada y el sol les hace más daño el día que lo toman. Los niños menores de 3 años no están preparados para tomar el sol.

- Las embarazadas deben protegerse bien del sol para evitar que les aparezcan manchas faciales oscuras.

- Las personas de piel más blanca, a las que normalmente les cuesta ponerse más morenas, son las que más deben protegerse del sol, y la crema que tienen que usar debería tener un factor de protección de 30 o más. A los niños se les debe aplicar factor de protección más alto.

.Si usted tiene alguna enfermedad de la piel, pregunte a su profesional sanitario si debe tomar el sol.

Recuerde:

- Las colonias o perfumes pueden causar manchas cuando se toma el sol.

- No use las cremas del año anterior.

- Las lámparas UVA también envejecen y pueden causar cáncer de piel.

- También hay que protegerse del sol en invierno.

Voluntats anticipades

El document de voluntats anticipades (DVA) és un escrit dirigit al metge responsable, on el pacient (major d'edat i amb capacitat suficient per entendre el què està fent), dóna una sèrie d'instruccions o orientacions sobre el tractament mèdic que li pot ser aplicat, o que no accepta, quan ell ja no estigui en condicions d'expressar la seva voluntat. S'ha de veure doncs com una expressió autònoma a tenir en compte en les decisions clíniques. El DVA ha de formar part de la història clínica del pacient que el formula, i de la seva existència se n'ha de deixar constància de forma visible en el full de dades personals de la història clínica.

Si el pacient aporta un DVA ja validat ha de presentar-lo, ell o un dels seus representants, al metge responsable del seu tractament o al centre en què es tractat a la instància que hi hagi a l'efecte. Els centres i els seus professionals hauran:
• D'acceptar-lo
• D'incorporar-lo a la història clínica del pacient, de la qual en formarà part des d'aquell moment
• De fer que a la història clínica del pacient consti en lloc visible que conté un DVA
• D'informar que mentre un registre general de documents de voluntats anticipades no permeti una generalització més fàcil dels documents que voluntàriament s'hi vulguin inscriure, el DVA únicament produirà efectes en el centre o centres en els què hagi estat presentat i als metges als quals s'hagi lliurat
• De consultar al comitè d'ètica assistencial, o la instància que correspongui en cada centre, en cas de dubtes sobre la seva validació o en cas de conflicte
• D'informar al pacient de la possibilitat de renovar-lo o de revocar-lo, en qualsevol moment, amb la presentació d'un escrit en el que manifesti la seva nova decisió
• De retornar-lo al pacient, conservant una còpia a la història clínica

Demències

Sovint en la educació per a la salut dels pacients i les famílies serà necessari recórrer a materials de suport escrits o films per incidir en la comprensió de la malaltia i de les situacions que poden plantejar-se en cadascuna de les diferents fases.
Avui en dia Internet ofereix un ventall de recursos que no es poden menysprear, és més, diversos estudis mostren que no existeix evidència de que les comunitats virtuals liderades per iguals tinguin un efecte beneficiós per a la salut, però tampoc que siguin perjudicials. Convé saber, que existeixen comunitats virtuals promogudes per associacions, fundacions i altres proveïdors que en tenen cura dels continguts i que ofereixen un entorn segur. I no cal oblidar que malgrat els pacients crònics tinguin més dificultats d’accés a la xarxa per la bretxa digital, si poden beneficiar-se de les noves tecnologies ni que sigui a través de llurs familiars.
A continuació es detallen una sèrie de webs relacionades amb el tema que ens ocupa que contenen informació que pot resultar de gran utilitat tant als professionals com a les famílies.
Associació Alzheimer Catalunya

http://www.alzheimercatalunya.org/12
En aquesta web es troba informació de la entitat així com informació de Tallers, Jornades , publicacions i enllaços d’interès
Associació de familiars d’ Alzheimer de Barcelona (AFAB)
http://www.afab-bcn.org/
Informació de la entitat, serveis, activitats, formació, tallers, informació de Jornades i publicacions i vídeos.
Fundació ACE

http://www.fundacioace.com

A més d’informació general sobre la Fundació en l’apartat publicacions es troba informació exhaustiva de darreres novetats i recerques, alguns llibres en format PDF de lliure accés molt recomanables tant per professionals com per familiars.

Resulta útil imprimir per els familiars alguns capítols concrets.

http://www.familialzheimer.org

És una web que forma part de la pagina de Fundació ACE d’ interès per a familiars, resulten especialment interessants els tallers de memòria online (consells per a familiars), quaderns amb exercicis, activitats i consells i testimonis. Incorpora també informació sobre associacions i quaderns d’infermeria on es poden descarregar consells que poden ser de gran utilitat sobre comunicació, agressivitat, incontinència, higiene, nutrició,.... per a persones amb demència.

Consells per afavorir la comunicació amb un malalt amb demència

- A l’hora d’apropar-se és important que els moviments utilitzats siguin lents, suaus i mirant al malalt als ulls.
- Intentar apropar-se amb un somriure, essent molt amigable.
- Utilitzar paraules curtes i oracions simples, senzilles, parlar a poc a poc i sempre en positiu, ex. Fes això, no, no facis això.
- Si cal repetir una frase, fer-ho amb les mateixes paraules.
- Per no perdre la seva atenció convé repetir el seu nom i no desviar la mirada.
- La escolta ha de ser activa, mostrant interès, assentint amb el cap.
- Escoltar amb atenció i tractar de comprendre el que el malalt vol dir.
- Per respondre és necessari clarificar el missatge, repetint les paraules claus.
- Conservar la calma i la paciència.
- És millor fer preguntes on les respostes siguin Si o No.
- Utilitzar llenguatge no verbal, gestos, mímica i tacte.
- No discutir amb el malalt, no fer-lo raonar.
Per les visites:
- Les visites són molt importants, s'ha de demanar a qui els estimen que els visitin de tant en tant.
- Les visites han de ser breus i sempre han d’aportar alegria, mai tristor.
Per la organització del dia:
- La vida quotidiana ha de ser molt ordenada.
- L’ordre serveix per ajudar-los, aixecar-los, portar-los al lavabo, el dinar,... tot si és possible en el mateix moment del dia.
- Mai se’ls ha de forçar per aconseguir una disciplina.
- Retirar els objectes de valor, així si els trenca o els perd no s’amoïnarà.
- Sempre que es pugui sortir de compres, fer algun exercici, veure la televisió, escoltar la música que els agrada, passejar o rebre visites.
Per la vergonya:
- De vegades els malalts fan coses que posen en un compromís a les persones que en tenen cura, a llurs familiars, criden en llocs inoportuns, es resisteixen a fer coses concretes, se’ls cau la bava, es volen despullar,... és convenient que els veïns o persones de grups socials propers sàpiguen que el malalt pateix la malaltia, d’aquesta manera serà fàcil comprendre-ho.
- Si es té oportunitat de poder compartir aquestes situacions amb la família o amb altres familiars de malalts fins i tot pot resultar divertit pensar en les situacions que provoquen i les sortides que tenen.
- Per la irritabilitat , la tristor, la preocupació i la solitud.
- Procurar descansar cada dia suficientment.
- Eviteu l’alcohol per animar-vos.
- No us aïlleu.
- Procureu fer les coses que sempre us han agradat, anar al cinema, passejar, pintar, sortir amb amics, fer exercici...
- Procureu tenir un temps de descans setmanal. Si convé demaneu ajut als amics , a la família...
- I sempre que sigui possible intenteu fer unes vacances anualment, després d’haver descansat tot es veu amb més serenitat.

Consell dietètic del pacient amb cefalea

A continuació s’exposen una sèrie d’aliments que s’han d’evitar durant alguns mesos per poder determinar, si és algun d’ells el que causa la cefalea. Si amb la restricció dietètica disminueixen les cefalees es tornen a reintroduir a la dieta, si al tornar administrar el producte reapareix la cefalea, s’ha de retirar definitivament de la dieta.

Begudes:

Qualsevol tipus de beguda alcohòlica

Begudes que continguin cafeïna (cafè, te, refrescs que continguin cafeïna compostos de cola). El cafè descafeïnat pot ser un bon succedani. Si no és possible evitar el cafè pot limitar-se la seva ingesta a un màxim de dues tasses diàries.

Begudes que continguin xocolata, com batuts o cacau per dissoldre a la llet.

Derivats làctics:

Llets fermentades com iogurt i productes semblants.

Formatges curats del tipus manxego, Idiazábal, Cabrales, Roquefort o similars, formatge tipus Camenbert o Brie, Swiss, Gouda, Emmental, Chedar, formatge de bola o semblants, Mozarella, Provolone, Parmesà, formatges de llet de cabra.

Es pot prendre formatge fresc tipus Burgos o Villalón.

Vegetals i llegums:

Llegums com llenties, cigrons, mongetes blanques i pintes faves, etc., en especial si són enllaunades; ceba, olives, col-i-flor..

Preparats picants.

Sopes, pastes i salses:

Sopes deshidratades o enllaunades, plats pre-cuinats, enllaunats, o congelats; salses preparades com la salsa de tomàquet (tomàquet fregit), encara que es puguin fer servir alternativament les llaunes de tomàquet natural triturat; la salsa de soja; salses que continguin formatge o fermentats làctics; saboritzadors per a carns; sal amb saboritzants com el glutamat monosòdic.

L’arròs i la pasta fresca o dura poden prendre’s sense problema sempre i que no s’acompanyin de les salses anomenades anteriorment.

Limitar la ingesta d’ous a tres per setmana.

Carns, aus i peixos:

Qualsevol carn que no sigui fresca, especialment carns enllaunades, preparades (que moltes vegades contenen petites quantitats de nitrats monosòdics) com el pernil serrà, salsitxes i semblants. Les salsitxes de Frankfurt o hamburgueses preparades tampoc. Els fetges de pollastre, els peixos com el bacallà o les sardines en vinagre.

Fruites i fruits secs:

Plàtans, figues, raïm, cireres vermelles, pinya tropical. Tots els fruits secs en especial les avellanes, nous, ametlles, pipes de girasol o carbassa, cacauets. Limitar la ingesta de cítrics com taronges, llimones, pomes, mandarines a una peça el dia.

Dolços:

Qualsevol dolç o gelat, que contingui xocolata o fruits secs. Pastissos que en la seva elaboració s’hagi precisat l’ús de les llevats.

Altres:

Aperitius processats com les patates fregides i productes semblants. Qualsevol altre aperitiu picant o marinat.

La cefalea

La cefalea és el símptoma dolorós més freqüent. La cefalea tipus migranya , sol localitzar-se a un costat del cap i pot durar hores i inclús dies manifestant-se periòdicament.

Es sol acompanyar de disminució de la gana, nàusees, vòmits, fotofòbia (quan molesta la llum) sonofòbia (quan molesten els sons) i alteracions de l’humor.

Afecta al 10% de la població aproximadament i és més freqüent en dones.

La cefalea pot ser desencadenada per factors farmacològics, ambientals o dietètics.

Relació entre dieta i cefalea:

Sembla que alguns components de la dieta poden desencadenar la cefalea.

S’ha demostrat que aliments com la xocolata i el formatge curat poden desencadenar migranya a persones susceptibles ja que aquests aliments contenen tiramina i feniletilamina.
Les begudes alcohòliques són capaces de produir episodis migranyosos ja que l’alcohol etílic que conté actua com a vasdilatador de les artèries cerebrals.

Altres substàncies que tenen algun vincle amb l’aparició de la migranya són nitrits (s’afegeixen a la carn per preservar el seu color) i el glutamat monosòdic, afegit com a saboritzant.

En algunes persones susceptibles s’ha indicat que l’Aspartan (edulcorant artificial), pot desencadenar una crisi migranyosa.

Sembla que a banda dels factors dietètics influeixen altres factors com:

La son: En pacients migranyosos un augment en el nombre d’ hores de son pot precipitar un episodi de migranya.

També s’ha descrit la denominada “jaqueca del cap de setmana” ja que durant el cap de setmana s’augmenten les hores de son de forma significativa.

És important dormir un nombre d’hores determinat (entre 6 i 8 h) ja sigui dies laborables o Cap de setmana, per a evitar la cefalea.

L’Estrès: S’ha demostrat que l’estrès causa cefalea. Existeix un perfil psicològic que és característic dels migranyosos: perfeccionistes, meticulosos, ordenats i preocupats per l’èxit professional i social.

La gana pot desencadenar cefalees. De fet, no és gaire freqüent que en pacients migranyosos que fan algun dels àpats principals del dia pugui desencadenar una cefalea.

Les cefalees relacionades amb el dejuni són més freqüents en persones que han patit anteriorment episodis de cefalea. En l’origen d’aquestes s’han implicat la disminució dels nivells de glucosa a la sang. La hipoglucèmia (disminució de la quantitat normal de sucre que conté la sang), freqüent en diabètics.

Les hormones: Les migranyes es presenten amb freqüència durant el període pre-menstrual, quan els nivells hormonals de determinades hormones, com l’estradiol i la progesterona baixen.

L’ús d’anticonceptius hormonals és un conegut factor desencadenant de cefalees migranyoses. En aquests casos en que la ingestió d’anticonceptius orals ha desencadenat l’aparició de migranyes, la retirada de l’anticonceptiu oral i l’ús d’un anticonceptiu diferent pot resoldre el problema.

Clasificación de alimentos según su contenido en gluten

Alimentos que con seguridad contienen gluten:

• Pan y harinas de trigo, cebada, centeno, avena o triticale.

• Bollos, pasteles, tartas y demás productos de pastelería.

• Galletas, bizcochos y productos de reposteria.

• Pastas italianas (fideos, macarrones, tallarines, etc.) y sémola de trigo.

• Leches y bebidas malteadas.

• Bebidas destiladas o fermentadas a partir de cereales: cerveza, whisky, agua de cebada, algunos licores...

• Productos manufacturados en los que entre en su composición cualquiera de las harinas citadas y en cualquiera de sus formas: almidones, almidones modificados, féculas, harinas y proteínas.

Alimentos que pueden contener gluten, solamente permitidos previo informe del fabricante que no contienen gluten:

• Embutidos: choped, mortadela, chorizo, morcilla, etc.

• Quesos fundidos de sabores.

• Patés diversos.

• Conservas de carnes.

• Conservas de pescados con distintas salsas.

• Caramelos y gominolas.

• Sucedáneos de café y otras bebidas de máquina.

• Frutos secos tostados con sal.

• Helados.

• Sucedáneos de chocolate.

• Colorante alimentario.

Alimentos que no contienen gluten:

• Leche y derivados: quesos, requesón, nata, yogures naturales y de sabores y cuajada.

• Todo tipo de carnes y vísceras frescas, congeladas y en conserva al natural, cecina, jamón serrano y cocido de calidad extra.

• Pescados frescos y congelados sin rebozar, mariscos frescos y pescados y mariscos en conserva al natural o en aceite.

• Huevos.

• Verduras, hortalizas y tubérculos.

• Frutas.

• Arroz, maíz y tapioca así como sus derivados.

• Todo tipo de legumbres.

• Azucar y miel.

• Aceites, mantequillas.

• Café en grano o molido, infusiones y refrescos.

• Toda clase de vinos y bebidas espumosas.

• Frutos secos naturales y fritos (con o sin sal).

• Sal, vinagre de vino, especias en rama y grano y todas las naturales.

Productos farmacéuticos – Medicamentos:

Los productos farmacéuticos pueden utilizar gluten, harinas, almidones u otros derivados para la preparación de sus excipientes.

Con fecha 12 de Julio de 1989, de la Dirección General de Farmacia y Productos Sanitarios (BOE núm. 179) existe una Resolución por la que se dan normas para la declaración obligatoria de gluten presente como excipiente, en el material de acondicionamiento de las especialidades farmacéuticas:

• Las especialidades farmacéuticas de uso humano en las que figure como excipiente gluten, harinas, almidones u otros derivados de los anteriores, que procedan de trigo, triticale, avena, cebada o centeno, deberán indicar en su material de acondicionamiento y en el epígrafe “composición” su presencia cuantitativamente.

• Los prospectos de las especialidades afectadas deberán incluir la siguiente advertencia, además de las correspondientes a los principios activos que figuren en su composición:

“Advertencia”, este preparado contiene (en cada especialidad se indicará el excipiente correspondiente según el punto 1º). Los enfermos celíacos deben consultar con su médico antes de utilizarlo.

Esta resolución entró en vigor en el año 1991, de modo que los medicamentos fabricados en el año 1992 ya se ajustan a esta norma y mediante la lectura del prospecto puede saberse con certeza si contiene gluten o no. No obstante, en caso de duda o para más aclaraciones, consulte con su médico o farmacéutico.

Dieta sin gluten

No debe iniciarse una dieta sin gluten sin haber realizado previamente una biopsia intestinal que demuestre la intolerancia al mismo, por la alteración de la mucosa. La prescripción de esta dieta, sólo porque hay sospecha de intolerancia a esta proteína o por resultado positivo en la prueba de anticuerpos específicos, sin haberse realizado una biopsia intestinal que lo confirme es un error que se comete con frecuencia y lo único que se consigue es retrasar o enmascarar el diagnóstico de una posible enfermedad celíaca.

La dieta debe seguirse estrictamente durante toda la vida. La ingestión de pequeñas cantidades de gluten puede producir lesión de las vellosidades intestinales, aunque no siempre estas lesiones tienen por qué ir acompañadas de síntomas clínicos.

Se eliminará de la dieta cualquier producto que lleve como ingrediente trigo, avena, cebada, centeno, triticale y/o productos derivados: almidón, harina, panes, pastas alimenticias, etc.

El celíaco puede tomar todo tipo de alimentos que no contienen gluten en su origen: carnes, pescados, huevos, leche, cereales sin gluten (arroz y maíz), legumbres, tubérculos, frutas, verduras, hortalizas, grasas comestibles y azúcar.

El consumo de productos manufacturados conlleva asumir riesgos potenciales. Hoy en día, la lectura de la etiqueta del producto, en el momento de la compra, no es una medida del todo segura, porque la Legislación vigente no obliga a especificar el orígen botánico de las harinas, almidones, féculas, sémolas y cualquier otro derivado de los cereales trigo, avena, centeno y triticale utilizados. No obstante, es conveniente leer siempre la etiqueta del producto que se compra, aunque siempre sea el mismo.

Al adquirir productos elaborados y/o envasados, debe comprobarse siempre la relación de ingredientes que figura en la etiqueta. Si en dicha relación aparece cualquier término de los que se citan a continuación, sin indicar la planta de procedencia, debe rechazarse el producto, salvo que figure como permitido en la última edición de la lista de alimentos sin gluten, que periódicamente actualiza la Federación de Asociaciones de Celíacos.

La relación de ingredientes que suele aparecer en el etiquetado de productos alimenticios, que contienen o pueden contener gluten son:

Gluten, cereales, harina, almidones modificados (E-1404, E-1410, E-1412, E-1413, E-1414, E-1420, E-1422, E1440, E-1442, E-1450), amiláceos, fécula, fibra, espesantes, sémola, proteína, proteína vegetal, hidrolizado de proteína, proteína vegetal, malta, extracto de malta, levadura, extracto de levadura, especias y aromas.

Como norma general, deben eliminarse de la dieta todos los productos a granel, los elaborados artesanalmente y los que no estén etiquetados, donde no se pueda comprobar el listado de ingredientes.

Se ha de tener precaución con la manipulación de alimentos, en bares y restaurantes (tortillas de patata que puede llevar levadura, patatas fritas hechas en freidoras que se utilizan también para freír croquetas o empanadillas, salsas ligadas con harina, rebozados, purés o cremas de verdura naturales a los que se añaden "picatostes" de pan de trigo, etc.), e igualmente en comedores escolares (ej.: si un primer plato consiste en cocido de alubias con embutido, no vale retirar el embutido y servir la alubia al celíaco, porque si el embutido lleva gluten, quedará en la salsa). Consúltese la forma de elaboración e ingredientes en cada plato, antes de consumirlos.

Se evitará freír alimentos sin gluten en aceites donde previamente se hayan frito productos con gluten.

Precaución con las harinas de maíz, arroz, etc. de venta en panaderías o supermercados sin certifcar la ausencia de gluten. Pueden estar contaminadas si su molienda se ha realizado en molinos que también muelen otros cereales como trigo o avena.

No encargue ni adquiera panes de maíz fuera de las panaderías o tahonas que recomiendan las asociaciones de celíacos. La elaboración de un pan sin gluten en una panadería que trabaja con harinas de trigo conlleva un alto riesgo de contaminación y el hecho de utilizar ingredientes sin gluten no garantiza la ausencia de gluten en el produto final, si no se han tomado las medidas adecuadas.

En aquellas casas en las que hay un celíaco, se recomienda eliminar las harinas de trigo y el pan rallado normal y utilizar en su lugar harinas y pan rallado sin gluten o copos de puré de patata para rebozar, albardar, empanar o espesar salsas. De esta forma, muchos de los alimentos que se preparen los puede tomar toda la familia, incluído el celíaco. Precaución con los alimentos importados. Un mismo fabricante puede emplear según las distintas normativas de los países, distintos ingredientes para un producto que se comercializa bajo la misma marca comercial.

Ante la duda de si un producto contiene gluten, no lo consuma.

Osteoporosi

És una malaltia que es caracteritza per una disminució de la massa òssia que augmenta la fragilitat de l’os.

Freqüentment s’associa amb el sexe femení i edat post - menopàusica, on la pèrdua de la massa òssia estrogen - depenent pot estar agreujada per la falta de calci i /o vitamina D sobre tot els 5 primers anys de menopausa.

Factors de risc:

- Edat i sexe:

Les dones presenten 100% de massa òssia entre els 15 i els 20 anys.

Els homes continuen augmentant el seu contingut mineral ossi fins els 25-29 anys.

A la 3ª i 4ª dècada disminueix 0,5% de massa òssia anual especialment a les dones, a l’arribar a la menopausa s’accentua més aquesta pèrdua.

- Factors hormonals:

Quan es deixen de fabricar estrògens , ja sigui per la menopausa natural o quirúrgica, s’accentua la pèrdua de massa òssia .

Així també qualsevol causa que origini una interrupció de la menstruació origina pèrdua de massa òssia, per exemple: Anorèxia nerviosa.

- Baix pes:

Les persones que tinguin baix pes i quan el greix corporal estigui disminuït, tenen més risc de patir osteoporosi.

A les dones amb major contingut gras s’augmenta la síntesi d’estrògens, factor que ajuda a protegir la massa òssia.

- Inactivitat física:

La inactivitat física afavoreix la mobilització de calci i la pèrdua per orina.

Es recomana activitat física regular.

A la 3ª edat es recomana: passeig de 30’-40’ , 3 o 4 cops per setmana, golf, ball...

L’activitat física extrema, l’estrès físic i psicològic augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Factors dietètics: Els minerals més importants per a l’os són el calci i el fòsfor, representant un 90% del contingut mineral ossi. Existeix una relació entre la ingesta de calci a la dieta (làctics) i la quantitat de massa òssia.

Repercussio pel consum d'alimnets: tabac, alcohol i cafè:

Els làctics aporten el 80% de calci a la dieta, aquest calci és de fàcil assimilació i està acompanyat de promotors per a la seva absorció com la lactosa.

A les persones amb intolerància a la lactosa a qui s’aconsella suprimir el consum de làctics, s’ha demostrat que tenen un major risc de patir osteoporosi.

Aquestes persones no és aconsellable que suprimeixin de forma radical els làctics, sinó que prenguin iogurts o llets fermentades amb microorganismes vius perquè solen ser millor tolerades per aquests individus.

-Tabac: Hi ha treballs que descriuen que el tabac accelera l’excreció urinària de calci i produeix una absorció menys eficient d’aquest mineral. El consum de tabac s’associa també a menor pes corporal, major sedentarisme, pitjors hàbits alimentaris (amb un menor consum de làctics) i factors que per sí mateixos representen un risc per patir osteoporosi.

- Alcohol: Interfereix en el metabolisme del calci. A les persones amb alt consum d’alcohol s’observa un augment de la velocitat de pèrdua de massa òssia.

- Consum excessiu de sal: Augmenta l’eliminació de calci per orina. Per tant, abusar de la sal pot ser negatiu per a mantenir un nivell de massa òssia correcta.

- Consum excessiu de cafeïna: El cafè i els productes de contenen cafeïna (refrescos de cola) augmenten l’excreció de calci a nivell fecal i urinari.

- Consum de greix: El consum excessiu de greix saturat (greix d’origen animal: llard, embotits, carns greixoses) es relaciona amb una disminució de l’absorció de calci. La combinació d’aquest greix saturat i calci contribueix a la formació de compostos insolubles eliminats per femta.

- Hidrats de carboni i fibra: La lactosa (sucre que conte la llet i els productes làctics) afavoreix l’absorció del calci. L’augment del consum de sucres augmenta l’eliminació de calci per orina.

- Vitamines: La vitamina D té un paper molt important a l’absorció de calci i potassi.

La vitamina D es sintetitza a nivell cutani quan existeix una exposició adequada al sol, per aquest motiu és necessària l’exposició solar diària.

En lactants i nens prematurs es recomana un suplement de vitamina D per a augmentar l’absorció de calci de la llet materna.

Ingestes insuficients en vitamina K s’ha relacionat amb el desenvolupament d’osteoporosi.

La ingesta de vitamina C es relaciona amb una densitat òssia correcta i les deficiències de vitamina C s’associen amb osteoporosi.

Guia pràctica sobre la incontinència d’orina

La incontinència d’orina és la pèrdua d’orina per la uretra involuntàriament. És un fet objectivable. Pot aparèixer de forma temporal, o bé, permanent (més de 4 setmanes).

Com orinem normalment?

Podem contenir la orina perquè hi ha un equilibri entre les parts del tracte urinari baix: la bufeta amb el seu múscul o detrusor, que és el magatzem de la orina i es contrau per buidar la orina; la uretra que és el conducte de sortida de l’orina i que es pot tancar per no deixar passar l’ orina quan no és el moment; i apart, tota zona de la musculatura del sòl pelvic importantíssima per mantenir el to i fer sujecció de tot el tracte urinari i genital. Al dibuix es mostra les diferències entre l’home i la dona.

Quan hi ha una alteració d’ aquestes parts musculars amb la innervació que reben a nivell local o central, es produeix un mal control de l’acte de la micció i s’escapa la orina quan no toca.

Tot plegat, comporta un problema social i higiènic que la fa una patologia de primera línea en l’abordatge a l’ atenció primària.

La incontinència és un problema freqüent, que afecta principalment i en una proporció superior a les dones i que augmenta amb l'edat, encara que no deuria considerar-se part del procés habitual d'envelliment.

Per sota dels 65 anys la freqüència de IU és molt variable segons els estudis, patint-la fins un 10-15 % de la població major de 65 anys i arribant fins a la meitat dels ingressats en residències geriàtriques.

Quins són els símptomes?

Normalment es produeix una pèrdua d’orina al fer un esforç com tossir, riure o córrer (és la incontinència d’esforç) o bé, hi ha una sensació urgent de ganes d’orinar (incontinència d’urgència). Quan es barregen tots aquests símptomes s’ anomena incontinència mixta. Moltes vegades, la incontinència obliga a aixecar-se a orinar per la nit, augmenta la freqüència d’orinar (més de vuit cops al dia) o, no es pot controlar el moment d’orinar.

Els factors que poden causar incontinència són principalment: els antecedents de parts vaginals (4 o més), malalties neurològiques (malaltia de Parkinson), diabetis, intervencions abdominals, l’ús d’alguns fàrmacs, i en els homes problemes de la pròstata.

Com es diagnostica?

La major part de vegades amb unes senzilles preguntes es pot saber si hi ha o no incontinència i de quin tipus.

Sempre és necessari fer una exploració del to del sol pelvic, comprovar en la dona la posició de la matriu -si està despenjada- i el mateix per la bufeta de l’orina i el recte; i si hi ha pèrdues d’orina al tossir amb la bufeta plena i en diferents posicions. En el home es mira el tamany de la pròstata mitjançant el tacte rectal.

A més a més, es pot completar el diagnòstic amb altres proves: anàlisi de sang i d’orina, una ecografia i una fluxometria que consisteix en orinar en un recipient especial i es mesura la quantitat d’orina i el temps que es triga en orinar.

Com la podem tractar?

1. La rehabilitació. Els beneficis d’ una bona rehabilitació del sol pelvic superen en molt els costos i són l’únic mètode de prevenció eficaç i, el primer graó del tractament de la incontinència d’esforç i mixta.

La rehabilitació es pot fer mitjançant els exercicis del sol pelvic (contraccions dels músculs vaginals i la musculatura pelviana. Abans de fer els exercicis, és convenient descarregar el sol pelvic durant 5 minuts, que ho farem invertint la pressió existent a la zona pelviana, per això, ens posarem en decúbit supí, amb els genolls doblegats a 90ª, sobre un tamboret i amb un coixí sota la pelvis,

Per realitzar un correcte entrenament s’ hauria de fer cada dia 30 repeticions de cada exercici, es poden fer seguits o amb descans de 2 ó 3 minuts entre cadascun.

Si existeixen dificultats per la comprensió dels exercicis es poden utilitzar tècniques de bio-feedback (reinstaurar mecanismes d’aprenentatge) o conus vaginals. Les tècniques de bio-feedback serveixen tant per la IU d’esforç, com la d’urgència.

Reeducació miccional: Patró miccional actual i a partir d’ell reinstaurar tècniques d’aprenentatge.

Estimulació elèctrica: A traves d’ elèctrodes intravaginals

2. Els fàrmacs anticolinèrgics: estan contraindicats en glaucoma, bronquitis crònica greu i uropaties obstructives.

Bloquejadors alfa-adrenèrgics: són útils en IU per sobreeiximent secundària a patologia prostàtica.

Es pot prevenir la incontinència urinària?

La prevenció és el millor tractament.

Cal iniciar-la des de la pubertat i treballar-la en cada etapa de la vida. Les mesures de prevenció són aplicables a tota la població

Actuen sobre el símptoma objectiu (la pèrdua d’orina) així com millora la qualitat de vida i l’autoestima personal del que ja la pateix.

Es fonamenten principalment en:

- Detecció de situacions de risc (begudes estimulants, roba ajustada, herbes medicinals, esports amb risc de lesió a sol pèlvic).

- Valoració de malalties cròniques (MPOC, tos crònica, obesitat, diabetis, restrenyiment, neuropaties, malformacions, fàrmacs, infeccions urinàries de repetició).

- Valorar antecedents ginecològics (parts, via del part, intervencions).

- Edat (envelliment, alteració marxa i coordinació).

- Vigilar les barreres arquitectòniques.

Consells generals

- Higiene diària i després de les miccions.

- Orinar cada 3 hores com a màxim durant el dia.

- Educació des de l’etapa de la infància en els hàbits de micció i higiènics.

- A l’ embaràs potenciar los exercicis de Kegel i evitar el restrenyiment.

- Durant el puerperi fer una reeducació muscular de sol pelvic i abdominal.

10 consells abans d’anar a la consulta del metge o infermera

Si té hora per a una propera visita amb el seu metge o infermera, ha pensat en repassar tots els detalls importants que li vol comentar? I és que sovint no som conscients de la importància d’una preparació adequada abans d’anar a una consulta al Centre d’Atenció Primària. Ens podem oblidar la medicació que estem prenent, si hem utilitzat alguna planta medicinal o si hem anat a la consulta d’un altre metge i el que aquest ens ha explicat, per posar alguns exemples. Amb les presses o simplement per un oblit se’ns poden passar desapercebuts detalls importants que poden comportar futures conseqüències negatives.

Per això, al CAP Sagrada Família, volem donar-li una atenció més segura i li recomanem els 10 consells bàsics a seguir cada vegada que acudeixi a la consulta als nostres centres.

1. Abans d’anar al metge o a la infermera faci una llista amb els temes que vol consultar.

2. Si pensa que pot no recordar alguna cosa vagi a la consulta acompanyat d’algú de la seva confiança.

3. Pregunti sempre que tingui dubtes. Aprengui sobre la seva malaltia i el seu tractament fent totes les preguntes que li calgui al professional que l’està atenent.

4. Porti sempre el llistat dels medicaments que està prenent incloent vitamines o plantes medicinals. Apunti el nom els medicaments, la dosi i la manera de pendre’l i durant quan de temps. Porti aquesta llista a totes les consultes médiques on vagi.

5. Si en algun moment un altre especialista li canvia la medicació informi al seu metge de família.

6. No prengui medicaments d’altres persones sense consultar abans amb al seu metge.

7. Quan sigui visitat per un altre metge demani un informe de la seva visita i guardi’l per quan vagi al seu metge de família. Pot fer-se una fotocòpia i axí no perdrà l’original.

8. Si l’han hagut d’hospitalitzar informi al seu metge o infermera i porti-li l’informe d’alta. Així actualitzarà el llistat de medicaments que ha de pendre.

9. No acumuli fàrmacs si li cambien la medicació així reduirà el risc d’errors.

10. Si és vostè al.lèrgic a algun medicament informi sempre a totes les persones que l’atenguin.

L'insomni

És un desordre de la son que impedeix dormir durant períodes perllongats de temps, i fins i tot pot impedir que la persona s’adormi per complet.

Encara que generalment es concep l’insomni únicament com la dificultat per iniciar el son, la veritat és que la dificultat per dormir pot tenir diverses formes: dificultat per agafar el son al ficar-se al llit, despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí.

Tot això és normal, si succeeix de tant en tant. Si passa a ser habitual o diari i es repeteix més de 15 dies, caldrà consultar el metge perquè trobi la causa de l’insomni, pugui fer un diagnòstic i donar un tractament.

Conseqüències

L’insomni impedeix la recuperació que el cos necessita durant el descans nocturn i pot ocasionar somnolència diürna, baixa concentració i incapacitat per a sentir-se actiu durant el dia.

Factors com l’estrès, l’elevada activació de l’organisme o la depressió són alguns dels determinants de l’insomni. En l’actualitat és freqüent la prescripció de fàrmacs pel tractament de l’insomni, però aquests s’haurien de fer servir quan s’hagi comprovat que tot i haver fet una adequació d’hàbits, l’insomni persisteix. Així, en un primer moment cal donar a l’usuari una sèrie de consells pràctics i pautes que l’ajudin a dormir bé.

Algunes recomanacions són:

- Procurar ficar-se al llit i aixecar-se sempre a la mateixa hora.

- No dormir durant el dia.

- Fer exercici diàriament a primera hora del dia. No fer exercici intens les tres o quatre hores abans de ficar-se al llit.

- Evitar menjars copiosos a l’hora d’anar al llit, però tampoc anar al llit amb gana. Un got de llet tèbia o infusió pot ajudar a agafar el son.

- Deixar de fumar, tot i que al principi el son empitjora, després millorarà. La nicotina del cigarret és estimulant i s’ha d’evitar prop de l’hora d’anar al llit.

- Prendre nomès cafeïna (cafè, cola, etc.) al matí i en quantitats limitades (evitar en les 4- hores abans d’anar al llit).

- No beure alcohol almenys quatre hores abans d’anar a dormir. Beure molta quantitat fa venir son, però també fa que la persona es desperti moltes vegades.

- Mantenir l’habitació de dormir amb poca llum, soroll i sense temperatures extremes (mitjançant taps a l’orella, persianes, mantes, ventiladors, etc. ).

- Establir alguns costums o hàbits abans de ficar-se al llit (raspallar-se les dents, orinar, etc.). Un bany d’aigua calenta ajuda a relaxar-se.

- Intentar distreure’s de les preocupacions del dia mitjançant la manera que es consideri oportuna almenys dues hores abans de ficar-se al llit.

- Dormir amb roba còmoda, que no molesti ni estrenyi.

- Si s’utilitzen ulleres, audiòfons, caminadors, etc. cal tenir-los prop del llit a l’anar a dormir.

- Preguntar al metge si algun dels medicaments que pugueu prendre pot causar insomni per substituir-lo per un altre.

- Si alguna vegada feu servir medicaments per dormir, s’ha d’intentar que sigui només durant uns dies. Si és necessari prendre’ls més dies, descanseu-ne algun dia a la setmana.

Si aquests consells es duen a la pràctica i no s’aconsegueix dormir i l’insomni afecta de forma negativa la vida diària és recomanable anar al metge per aclarir-ne les causes i rebre el tractament adequat.

La unitat d’esquinç a l'ABS Gaudí

L'esquinç o torçada del turmell és una de les patologies més freqüents del sistema musculesquelètic. La incidència diària és, aproximadament, d’un esquinç per cada 10.000 habitants al dia. És aquella típica lesió que quasi tots hem patit amb més o menys intensitat algun cop a la vida. Per poca cosa que sigui, acostuma a generar dolor, i depenent del grau d’esquinç pot ocasionar tumefacció i hematoma. La gravetat pot anar des d'una petita torçada fins a un trencament de les bandes fibroses i molt resistents que connecten els ossos en una articulació: els lligaments. Tot i que en alguns casos la lesió és molt espectacular a nivell visual, són patologies que, en la majoria d’ocasions, es poden tractar des de l’atenció primària.

Per fer-ho, a l'ABS Gaudí s’ha iniciat la unitat d’esquinç, generada amb un objectiu clar: realitzar un seguiment acurat del procés de curació així com afegir un complement de qualitat al tractament convencional en forma d’exercicis molt senzills i de cost zero per al pacient. Es poden realitzar a domicili amb l’objectiu de potenciar tota la musculatura que envolta al turmell i fer d’aquest una estructura sòlida per intentar evitar una recaiguda en el temps.

El diagnòstic i tractament inicial serà realitzat pel metge de família i la DUI de referència, qui ens explicarà, amb la finalitat de tenir una bona evolució de la patologia, unes recomanacions generals, com ara:

• Mantenir repòs relatiu segons tolerància. Si tenim dificultat per caminar, ens hem d’ajudar d’una crossa i col·locar-la al costat contrari de la lesió.

• Cuidar l’embenat que s’ha aplicat. Si es deteriorés o deixés de fer la seva funcionalitat, reconsultar. Si notem que l’embenat comprimeix molt, s’adormen els dits del peu embenat i/o es tornen d’un color blavós, retirar ràpidament l’embenat i reconsultar.

• Mantenir l’extremitat afectada en elevació per afavorir el retorn venós i evitar l’edema de l’extremitat inferior.

• Aplicar mesures de crioteràpia (fred) durant 15-20 minuts entre 3 i 4 cops al dia. Mai aplicar el gel de forma directa: sempre fer-ho protegint la zona.

• En aquesta fase inicial és important evitar les fonts de calor a la zona afectada. Utilitzar un calçat tancat que reforci al màxim possible el turmell. Evitar calçats poc confortables (xancles, tacons, etc.)

Un cop abordada la primera fase del tractament (fase inflamatòria), el pacient serà derivat a la unitat d’esquinç amb un període de 48 a 72h des d’on se li farà un seguiment de la lesió i on se li explicaran tot un seguit d’exercicis d’exigència musculo-lligamentosa progressiva com a pilar fonamental del tractament de la fase reparadora i rehabilitadora de l’esquinç. Si millorà es procedirà a donar l’alta, tenint en compte que, si no fos així, es valoraria derivar al pacient al servei de rehabilitació del CAIDM.

Asma i complicacions

L’asma és una malaltia respiratòria freqüent tant en infants com en adults. Els bronquis s’inflamen per dintre i no deixen sortir bé l’aire dels pulmons. Aleshores apareixen els símptomes de l’asma: sensació d’ofec, tos, xiulets al respirar i opressió al pit.

Mesures generals:

Si teniu asma, cal que:

- No fumeu i eviteu l’exposició al fum.

- Eviteu l’exposició a la pols domèstica i altres irritants: insecticides, pintures, colònies, aire fred...
- Procureu no tenir animals domèstics amb pèl o plomes (gossos, gats, conills, hàmsters, ocells...)

- No us automediqueu. Hi ha fàrmacs que poden empitjorar l’asma.

Mesures específiques:

Si teniu al·lèrgia als àcars:

- Empreu matalassos i coixins sintètics, mai de llana o plomes. Folreu-los amb fundes antiàcars impermeables.

- Renteu la roba del llit a 60º C i esteneu-la al sol.

- Eviteu catifes, moquetes, cortines i joguines de drap que acumulin pols.

- Feu ús de l’aspirador (amb filtre d’alta eficiència), enlloc de les escombres.

- Feu servir draps humits o vapor a 100º C per netejar la pols.

- Feu servir mascareta per netejar.

- Mantingueu l’ambient sec i ventileu el dormitori.

Si teniu al·lèrgia als pòl·lens:

- Eviteu sortir els dies ventosos i de màxima pol·linització.

- Consulteu els nivells de pol·linització (Internet...).

- Tanqueu les finestres quan dormiu i al viatjar en cotxe.

- Si viatgeu en moto, feu servir un casc integral.

- Feu servir ulleres de sol amb protecció lateral.

- Poseu un filtre antipol·len a l’aire condicionat.

Si teniu al·lèrgia als fongs:

- Elimineu les taques d’humitat (parets, cortines i sanitaris de bany...)

- Eviteu ambients humits i tancats com cellers, soterranis, graners, cases tancades...

- Netegeu periòdicament els filtres d’aire condicionat.
- Eviteu els humidificadors.

- Netegeu regularment el frigorífic.

Si teniu al·lèrgia als animals:

- En cas de tenir mascota, cal que estigui fora de casa o només en una habitació que no sigui la de l’asmàtic.

- Disposeu d’una cistella o llit per a l’animal i renteu-la setmanalment.

- Netegeu i raspalleu la mascota setmanalment

Tot el que vols saber sobre la Vacunació de la Grip A

D’acord amb les directrius de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, la campanya de vacunació de la grip A començarà el proper dilluns 16 de novembre al CAP Sagrada Familia.

La vacunació és la mesura més efectiva per protegir les persones de la grip A pandèmica i de les complicacions que hi puguin haver

La grip A pandèmica és produïda per un virus:

• nou, per la qual cosa les persones no tenim protecció natural o immunitat,

• i molt contagiós.

Això significa que, encara que normalment és una malaltia lleu que es cura en pocs dies:

• moltes persones tenen el risc de contraure aquesta grip, i

• algunes persones, poques, poden patir una grip greu i hauran de ser hospitalitzades.

La vacuna ajuda a protegir-vos contra la grip A pandèmica, ajuda a protegir la vostra família i les altres persones properes i pot protegir-vos en cas de futures onades d'infecció causades pel mateix virus.

Els grups de persones que s'han de vacunar són:

• Persones majors de 6 mesos que pateixin determinades malalties que fan que tinguin un risc alt de complicacions derivades de la infecció:

• Malalties cròniques pulmonars, cardiovasculars, hepàtiques, malalties renals, asplènia (falta de melsa), diabetis, immunosupressió, anèmia o hemoglobinopatia moderada o greu o malalties neuromusculars greus (esclerosi múltiple o altres).
• Persones amb obesitat mòrbida.
• Menors de 18 anys que reben tractament de llarga durada amb àcid acetilsalicílic.

• Embarassades.

• Professionals de la salut i de centres sociosanitaris i de residències per a gent gran.

• Persones que treballen en serveis d'emergència i protecció civil (bombers, policia, etc.).

Per vacunar-se cal dirigir-se a la vostra ABS (Àrea Bàsica de Salut) Gaudí o ABS Sagrada Familia.

Teniu en compte que

• La vacuna s'administra gratuïtament.

• Les vacunes no són obligatòries a Catalunya ni a la resta d'Espanya.

• La vacuna contra la grip A pandèmica no pot provocar la malaltia.

• Recordeu que la vacuna contra la grip estacional no protegeix contra la grip A.

Preguntes freqüents

La Grip A

Què és la grip A?

La grip A és una malaltia infecciosa produïda per un nou virus que no havia circulat mai abans entre els humans. Fins ara la malaltia té un caràcter lleu i segueix un curs sense complicacions en la majoria dels casos (les complicacions, habitualment, es presenten en persones amb factors de risc).

Com ens pot afectar la pandèmia de grip?

És possible que en algun moment es produeixi un increment dels contagis i que la malaltia afecti moltes persones alhora. Això podria alterar determinats aspectes de la marxa normal d'algunes empreses, escoles i centres d'ensenyament, entre d'altres.

Cal tenir en compte que, en aquest cas, només un petit percentatge necessitaran els serveis mèdics o l'hospitalització. Per això, és molt important evitar saturacions innecessàries en els serveis de salut i aplicar les mesures bàsiques d'higiene per evitar-ne els contagis.

Utilitzeu, com sempre, els serveis de salut amb responsabilitat.

Quin són els símptomes de la grip?

Els símptomes habituals són: febre alta (igual o superior 38ºC), malestar general, manca de gana i tos. També pot haver-hi augment de la secreció nasal, mal de coll, nàusees, vòmits i diarrea.

Actuacions davant la malaltia

Què heu de fer si creieu que esteu malalts?

Cal que us quedeu a casa i truqueu al telèfon de Sanitat Respon 902 111 444, des del qual un grup expert d'especialistes en infermeria us explicaran el que és millor en cada cas.

Si patiu malalties cròniques greus, alguna malaltia immunosupressora (com ara, trasplantament, tractament amb quimioteràpia per un tumor, sida, i altres), esteu embarassada i teniu símptomes de grip, o el vostre fill menor de 6 mesos els té, heu de trucar, al més aviat possible, a Sanitat Respon o contactar amb el centre d'atenció primària per rebre orientació sobre el que heu de fer.

Teniu en compte que fins ara la malaltia té un caràcter lleu i segueix un curs sense complicacions en la majoria dels casos (les complicacions, habitualment, es presenten en persones amb factors de risc), si bé això podria canviar al llarg dels mesos.

Si us han diagnosticat grip A amb símptomes lleus:

• Quedeu-vos a casa.

• Preneu medicaments per fer baixar la febre (com ara paracetamol).

• Beveu molts líquids.

• Feu repòs.

• Eviteu el contacte proper amb altres i l'estància en llocs concorreguts.

• Si us puja molt la febre o porteu més de 7 dies malalts consulteu al vostre metge o metgessa.

La millor manera de protegir-vos i evitar la propagació de la grip A és seguir unes bones pràctiques d'higiene.

Tractament

Quin és el tractament habitual de la grip no complicada i de les persones que no pertanyen a cap grup de risc?

El tractament habitual de la grip no complicada i en la població general que no pertany a un grup de risc especial és sempre simptomàtic: es tracten els símptomes (la febre, els dolors, la tos), amb analgèsics o antiinflamatoris, amb una bona hidratació (beure força líquids) i repòs al llit un parell o tres de dies, com sempre hem fet en la grip estacional. Si el curs és l'habitual, estarem millors en dos o quatre dies.

Els antivirals es dispensen a les farmàcies?

Els medicaments antivirals Tamiflu® i Relenza® es venen a les farmàcies per atendre les receptes fetes en l'àmbit de l'assistència sanitària privada.

Per poder comprar aquests medicaments és imprescindible que la persona malalta presenti a la farmàcia la recepta mèdica i n'aboni l'import, ja que els medicaments antivirals disponibles a les farmàcies no estan finançats pel sistema sanitari públic.

Cal recordar que el mes d'abril de 2009 l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris va ordenar que temporalment les farmàcies deixessin de dispensar els medicaments antivirals Tamiflu® i Relenza®. Aquesta acció va estar motivada per l'alarma social que va crear la declaració de pandèmia de grip A de l'Organització Mundial de la Salut. Es volien evitar possibles situacions d'acaparament d'aquests medicaments i, en conseqüència, de desproveïment, i que se'n fes un ús irracional. La utilització massiva i irracional dels medicaments pot provocar l'aparició de soques del virus de la grip que hi són resistents, la qual cosa fa que deixin de ser eficaços per al tractament d'aquesta malaltia.

La situació epidemiològica actual i el fet que aquesta grip A sigui, en la major part dels casos, una malaltia lleu que es resol de manera favorable amb el tractament dels símptomes fa que ja no hi hagi una situació d'alarma social.

D'altra banda, amb la tornada dels medicaments antivirals a les farmàcies, es pretén que els ciutadans i ciutadanes que reben assistència sanitària en l'àmbit privat puguin disposar-ne fàcilment.

Els antivirals curen la grip A?

Els medicaments antivirals no curen, però:

• n’alleugeren alguns símptomes

• redueixen moderadament la durada de la malaltia

• redueixen les probabilitats de complicacions importants, com ara la pneumònia

Es poden prendre antivirals?

Els medicaments antivirals han de receptar-se sempre per un metge o una metgessa. L’ús indiscriminat és molt contraproduent i pot facilitar l’aparició de resistències, amb la qual cosa deixarien de ser útils.

Es recepten antivirals a les persones amb símptomes de la grip?

Els antivirals no es donen com a tractament a totes les persones que tinguin símptomes de la grip A. La gran majoria de la població amb grip no els necessita.

Només es recepta en aquelles persones que presentin complicacions o alguna condició clínica prèvia que el fet de patir la grip pot agreujar.

A qui s’administren antivirals?

Només un reduït nombre de persones necessita antivirals, a criteri sempre del seu metge o metgessa.
Aquestes persones són:

• dones embarassades

• persones amb malalties cardiovasculars cròniques (excloent la hipertensió)

• malalties respiratòries cròniques (incloent displàsia bronco-pulmonar, fibrosi quística i asma moderada-greu persistent).

• diabetis mellitus tipus I i tipus II amb tractament farmacològic.

• insuficiència renal moderada-greu.

• hemoglobinopaties i anèmies moderades-greus.

• asplènia (falta de melsa).

• malaltia hepàtica crònica avançada.

• malalties neuromusculars greus.

• pacients amb immunosupressió (inclosa l'originada per infecció pel VIH o per fàrmacs o en els receptors de trasplantaments).

• obesitat mòrbida (índex de massa corporal igual o superior a 40).

• Nens i nenes i adolescents, menors de 18 anys, que reben tractament prolongat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye.

En tots aquests grups de població els professionals sanitaris valoraran l'oportunitat de prescriure la medicació antiviral de manera individualitzada, segons el benefici potencial per la seva salut.

Què heu de fer si preneu un antiviral i té efectes secundaris?

Poseu-vos en contacte amb el vostre metge o metgessa, qui avaluarà la necessitat de continuar amb el medicament o suspendre’l i us recomanarà el tractament alternatiu corresponent, si és necessari.

Teniu en compte que els antivirals:

• No curen la grip: només n'alleugeren alguns símptomes, redueixen moderadament la durada de la malaltia i les probabilitats de complicacions importants, com ara la pneumònia.

• S'administren només a les persones que poden patir complicacions per la grip.

• Han de ser receptats sempre per un metge o una metgessa.

• L'ús indiscriminat és molt contraproduent.

• No estan exempts d'efectes secundaris (com qualsevol altre medicament).

• No s'han de comprar per Internet perquè suposen un risc per a la salut de les persones (no tenen cap garantia de qualitat i poden ser medicaments falsificats).

La millor manera de protegir-vos i evitar la propagació de la grip és seguir unes bones pràctiques d'higiene.