Demències

Sovint en la educació per a la salut dels pacients i les famílies serà necessari recórrer a materials de suport escrits o films per incidir en la comprensió de la malaltia i de les situacions que poden plantejar-se en cadascuna de les diferents fases.
Avui en dia Internet ofereix un ventall de recursos que no es poden menysprear, és més, diversos estudis mostren que no existeix evidència de que les comunitats virtuals liderades per iguals tinguin un efecte beneficiós per a la salut, però tampoc que siguin perjudicials. Convé saber, que existeixen comunitats virtuals promogudes per associacions, fundacions i altres proveïdors que en tenen cura dels continguts i que ofereixen un entorn segur. I no cal oblidar que malgrat els pacients crònics tinguin més dificultats d’accés a la xarxa per la bretxa digital, si poden beneficiar-se de les noves tecnologies ni que sigui a través de llurs familiars.
A continuació es detallen una sèrie de webs relacionades amb el tema que ens ocupa que contenen informació que pot resultar de gran utilitat tant als professionals com a les famílies.
Associació Alzheimer Catalunya

http://www.alzheimercatalunya.org/12
En aquesta web es troba informació de la entitat així com informació de Tallers, Jornades , publicacions i enllaços d’interès
Associació de familiars d’ Alzheimer de Barcelona (AFAB)
http://www.afab-bcn.org/
Informació de la entitat, serveis, activitats, formació, tallers, informació de Jornades i publicacions i vídeos.
Fundació ACE

http://www.fundacioace.com

A més d’informació general sobre la Fundació en l’apartat publicacions es troba informació exhaustiva de darreres novetats i recerques, alguns llibres en format PDF de lliure accés molt recomanables tant per professionals com per familiars.

Resulta útil imprimir per els familiars alguns capítols concrets.

http://www.familialzheimer.org

És una web que forma part de la pagina de Fundació ACE d’ interès per a familiars, resulten especialment interessants els tallers de memòria online (consells per a familiars), quaderns amb exercicis, activitats i consells i testimonis. Incorpora també informació sobre associacions i quaderns d’infermeria on es poden descarregar consells que poden ser de gran utilitat sobre comunicació, agressivitat, incontinència, higiene, nutrició,.... per a persones amb demència.

Consells per afavorir la comunicació amb un malalt amb demència

- A l’hora d’apropar-se és important que els moviments utilitzats siguin lents, suaus i mirant al malalt als ulls.
- Intentar apropar-se amb un somriure, essent molt amigable.
- Utilitzar paraules curtes i oracions simples, senzilles, parlar a poc a poc i sempre en positiu, ex. Fes això, no, no facis això.
- Si cal repetir una frase, fer-ho amb les mateixes paraules.
- Per no perdre la seva atenció convé repetir el seu nom i no desviar la mirada.
- La escolta ha de ser activa, mostrant interès, assentint amb el cap.
- Escoltar amb atenció i tractar de comprendre el que el malalt vol dir.
- Per respondre és necessari clarificar el missatge, repetint les paraules claus.
- Conservar la calma i la paciència.
- És millor fer preguntes on les respostes siguin Si o No.
- Utilitzar llenguatge no verbal, gestos, mímica i tacte.
- No discutir amb el malalt, no fer-lo raonar.
Per les visites:
- Les visites són molt importants, s'ha de demanar a qui els estimen que els visitin de tant en tant.
- Les visites han de ser breus i sempre han d’aportar alegria, mai tristor.
Per la organització del dia:
- La vida quotidiana ha de ser molt ordenada.
- L’ordre serveix per ajudar-los, aixecar-los, portar-los al lavabo, el dinar,... tot si és possible en el mateix moment del dia.
- Mai se’ls ha de forçar per aconseguir una disciplina.
- Retirar els objectes de valor, així si els trenca o els perd no s’amoïnarà.
- Sempre que es pugui sortir de compres, fer algun exercici, veure la televisió, escoltar la música que els agrada, passejar o rebre visites.
Per la vergonya:
- De vegades els malalts fan coses que posen en un compromís a les persones que en tenen cura, a llurs familiars, criden en llocs inoportuns, es resisteixen a fer coses concretes, se’ls cau la bava, es volen despullar,... és convenient que els veïns o persones de grups socials propers sàpiguen que el malalt pateix la malaltia, d’aquesta manera serà fàcil comprendre-ho.
- Si es té oportunitat de poder compartir aquestes situacions amb la família o amb altres familiars de malalts fins i tot pot resultar divertit pensar en les situacions que provoquen i les sortides que tenen.
- Per la irritabilitat , la tristor, la preocupació i la solitud.
- Procurar descansar cada dia suficientment.
- Eviteu l’alcohol per animar-vos.
- No us aïlleu.
- Procureu fer les coses que sempre us han agradat, anar al cinema, passejar, pintar, sortir amb amics, fer exercici...
- Procureu tenir un temps de descans setmanal. Si convé demaneu ajut als amics , a la família...
- I sempre que sigui possible intenteu fer unes vacances anualment, després d’haver descansat tot es veu amb més serenitat.

Hiperactividad infantil

¿Que significa que un niño sea hiperactivo?

Son niños que presentan un exceso de actividad motora y un escaso control de los impulsos. También se conoce a este trastorno como disminución de la atención.

¿Cuales son las características de estos niños?

En estos niños destaca:

• Hiperactividad: exceso de movimiento en un tiempo determinado, dificultades para mantener la atención sobre lo que realizan, dificultades para centrarse en tareas difíciles y se distraen con facilidad. Además tienen cierta torpeza motora, lo que da una imagen de inhabilidad general. Aunque estos niños suelen tener un coeficiente intelectual normal, suelen tener fracaso escolar ya que se distraen continuamente en clase, pasan de una tarea a otra, o de un juego a otro, cometen múltiples errores en sus tareas( el cálculo suele ser uno de sus puntos flacos), olvidan y extravían el material escolar...

• Impulsividad: se manifiesta a través de dos hechos, por un lado son niños que no tienen en cuenta las consecuencias de sus actos y no toleran que las cosas no salgan como ellos quieran. Son niños que sufren más accidentes, no guardan turno, responden agresivamente si algo no sale como quieren y no son capaces de planificar, por lo que no pueden realizar tareas que requieran una estrategia.

• Estas características hacen que sean considerados niños maleducados o gamberros, lo que les somete a un continuo rechazo que a su vez les hace ser más agresivos y les lleva a un mayor aislamiento social. El niño hiperactivo suele arrastrar una historia de fracaso escolar, familiar, social e incluso físico deportivo.

• El problema de estos niños se agrava cuando llegan a la adolescencia.

¿Dónde es más frecuente este trastorno?

Es más frecuente en los niños que en las niñas. Aunque suele ser más evidente con el inicio de la escolaridad (6-7años), se acepta que a partir de los 3 años pueda establecerse el diagnóstico.

Además no es infrecuente que las madres de estos niños hayan notado un exceso de movimiento durante el embarazo.

¿Qué causas pueden contribuir a que aparezca este trastorno?

Existen algunos factores que se consideran predisponentes.

• Biológicos: enfermedades de la madre durante el embarazo, enfermedades del niño durante la primera infancia, desnutrición, consumo de alcohol y/o tabaco durante el embarazo...

• Genéticos: padres con alcoholismo y conducta antisocial. Madres con trastornos psicológicos

• Corporales: alteraciones en el funcionamiento cerebral.

¿Cuándo debe consultar con su médico o pediatra?

Siempre que su hijo presente movimientos frecuentes de manos y pies, dificultades para permanecer sentado, dificultad para obedecer, cambie de una actividad a otra dejando varias incompletas, no juegue con tranquilidad, hable incansablemente, no escuche a los demás, practique actividades peligrosas sin evaluar los riesgos y/o algunos comportamientos de los nombrados anteriormente.

¿Cómo llegamos hasta el diagnóstico?

Es importante mantener una entrevista con el niño al igual que con el resto de los miembros de la familia. Además se realizará una exploración física para descartar que alguna enfermedad corporal pueda justificar el comportamiento del niño.

¿Cómo se trata?

Debe enfocarse desde distintos aspectos.

• Medicamentos: aunque resulte paradójico los que dan mejores resultados son los estimulantes. Siempre debe respetar las pautas que le dicte su médico para administrarlos.

• Ambiental: organizar el hogar y el marco escolar del niño para reducir los estímulos y las distracciones. En casa hay que disponer de espacios tranquilos, decorados con colores suaves, evitar ir con el niño al hipermercado, fiestas y estimular las manualidades que requieran un trabajo fino de manos (puzzles). En clase es beneficioso actividades en grupos pequeños, relación estrecha profesor alumno, estructura rutinaria y predecible, enseñanza individualizada.

• Psicológicos: los tratamientos ambientales y medicamentosos pueden ser suficientes en el caso en los que los problemas de conducta no sean predominantes y en los que existe una buena función adaptativa. Pero cuando ambos tratamientos no producen una mejoría del comportamiento, del rendimiento académico o de la adaptación social, habrá que acudir al tratamiento psicológico. Es importante tratar a estos niños ya que una parte considerable se curará.

Mindfulness, eina d´autoconeixement per restablir l´equilibri emocional

Segons la Declaració de Salut de Hèlsinki 2006, totes les persones en algun moment de la nostra vida degut els canvis vitals inherents a la mateixa existència - ruptures sentimentals, canvis de feina, problemes laborals, pèrdua de persones estimades i d´altres- estem exposades a patir símptomes d´ansietat i/o crisis d´angoixa que si no es resolen poden derivar en problemes greus de salut mental.

A l´any 1979 el metge Jon Kabat-Zin va començar a treballar i difondre una tècnica basada en el budisme i centrada en el “aquí i ara” per ajudar a controlar l'estrès, l´ansietat i també el dolor crònic. El “ mindfulness” o també anomenat “ mètode d’Atenció Plena” és una eina d'aprenentatge i de descobriment dels recursos personals, per la capacitat de millora i resolució dels aspectes relacionats amb el patiment i el dolor. Es té en compte que les sensacions del moment provenen del món físic extern a través dels sentits - vista, oïda, olfacte, tacte i gust -, del món intern - la mateixa ment i el pensament-, i de les relacions interpersonals. El mindfulness consisteix en observar “expressament” el cos i la ment, permetre que les nostres experiències es vagin desenvolupant, moment a moment, i acceptar-les tal com són.

Com podem aconseguir-ho?

Els principis bàsics de l’actitud en la pràctica de mindfulness són:

- No jutjar, assumir la postura que nosaltres som testimonis imparcials de la nostre experiència.

- Paciència, acceptar el fet que les coses han de succeir quan toca.

- Ment de principiant, les creences sobre el que “sabem” ens impedeixen veure les coses com són. Cal tenir una mirada innocent.

- Confiança en nosaltres mateixos i en els nostres sentiments.

- Acceptació, veure les coses con són en el “present” i acceptar-les com són. Cal treballar l´empatia amb un mateix.

- Cedir, amb una actitud de deixar anar els pensaments i els sentiments.

Com podem trebalar aquests principis?

- Respiració conscient, procés que connecta diferents àrees cerebrals per tal d’aconseguir treballar els principis del mindfulness. Pot conduir a estar més relaxat però no és relaxació.

- Tranquilitzar la ment, ensenyant a despendre’s de prejudicis com a recurs terapèutic.

- Constància en la pràctica de respiració conscient i la meditació.

El mindfulness inicialment es treballa en grup però un cop assolida la tècnica la practica es pot realitzar de manera individual i a qualsevol lloc.

Per ampliar el vostre coneixement de mindfulnnes podeu consultar:

“Mindfulness en la vida cotidiana: como descubrir las claves de la atención plena” Jon Rabat- Zin. Edit. Paidos

Les drogues de síntesi: un perill per la salut

Des de fa uns anys s'ha produït un canvi en el patró del consum de drogues en els adolescents i els joves i ha aparegut un consum associat al temps d'oci.

El nou consum de drogues que s'està registrant últimament es caracteritza per ser un consum de més d'una substància i que es fa principalment durant la nit i en espais de festa. Habitualment es tracta d'un policonsum, és a dir, alcohol i tabac amb altres substàncies il.legals com la cocaïna i les drogues de síntesi. Aquestes són les amfetamines, l'èxtasi i el LSD.
La majoria de drogues de síntesi tenen una estructura semblant, però les modificacions químiques de cadascuna d'elles donen múltiples efectes, els purament estimulants als al.lucinatoris. També poden provocar una falsa sensació d'eufòria i una distorsió de la realitat que pot portar a una pràctica de conductes de risc. Els seus efectes comencen als 30 minuts de la ingesta i duren unes quatre hores.

La il.legalitat d'aquestes drogues fa que el consumidor desconegui que està consumint, en què concentració i quines possibles substàncies adulterants contenen. Aquestes  substàncies causen efectes nocius en el moment que es consumeixen i a llarg plaç. Psicològicament poden provocar crisis d'angoixa, atacs de pànic, psicosis, somnolència, astènia i depressió. També poden provocar arítmies, hipertensió arterial, hepatitis tòxiques, hemorràgies cerebrals i cop de calor, que és l'efecte més temut. El cop de calor és l'augment brusc de la temperatura del cos que pot provocar una fallada dels òrgans i pot arribar a causar la mort.
N'hi han signes i símptomes que poden indicar el consum d'aquestes substàncies i , en el cas dels adolescents, poden ajudar a alertar als pares o tutors. Són els següents:

- Canvis en l'aspecte físic (pèrdua de pes, pal.lidesa o envermelliment cutani, cansament permanent, augment o disminució de la gana).

- Pèrdua d'hàbits bàsics d'higiene i d'alimentació.

- Augment del temps que passa fora de casa, absències injustificades de casa, de l'escola o de la feina.

- Desmotivació per fer les activitats habituals. Desconnexió de la realitat.

- Empobriment de la comunicació familiar.

- Augment de les necessitats econòmiques.

- Canvis d'humor.

- Canvis d'amics.

93 551 00 10, nou telèfon de cita prèvia

A partir del 2 de novembre, els usuaris de les àrees bàsiques de salut de  Gaudí i Sagrada Família (Barcelona), Collblanc i la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat), disposaran d’un únic número per demanar hora cita prèvia amb el seu equip de professionals sanitaris. Es tracta del número de telèfon 93 551 00 10.
En marcar aquest número contactaran amb una central de trucades o Call Center, que atendrà la seva petició.

Aquesta central està certificada des del 2004 d'acord als requisits de qualitat de la norma ISO 9001: 2000. Des de la central de trucades es facilitarà hora per al personal mèdic, d'infermeria, de pediatra, d'odontologia o de treball social i també es facilitarà informació general o de tràmits. Per a la resta de gestions, la central derivarà la trucada al centre d'atenció primària de l’usuari, que acabarà de completar l'atenció telefònica que requereixi.

L'horari d'atenció de la central de trucades és de 8.30 a 20.30 hores. L'usuari també pot demanar cita en l'adreça electrònica cita_web en qualsevol moment.

Amb aquesta mesura, els centres d’atenció primària del Consorci Sanitari Integral milloren l'accessibilitat telefònica que ofereixen a l'usuari, ja que es redueix notablement el temps d'espera de l'atenció de la trucada. Amb aquest sistema es gestionaran de manera més eficient prop de 900.000 trucades anuals.

Als centres d’atenció primària, els professionals facilitaran a l’usuari targetes informatives amb el nou número de telèfon, recomanacions així com qualsevol altra informació que precisi.

Les següents recomanacions i punts a tenir en compte tenen la finalitat d’ajudar l'usuari quan sol·liciti hora telefònicament:

- Cal identificar el centre per al qual se sol·licita visita, indicant si el seu metge o infermer pertany a  l'ABS Gaudí, l'ABS Sagrada Família, l'ABS Collblanc o l'ABS la Torrassa. Això facilitarà l'atenció de la trucada i la farà més àgil, ja que ajudarà l'operador a identificar l'equip sanitari de l'usuari.

- Si podeu esperar, eviteu trucar entre les 8 i les 12 hores i, sobretot, els dilluns, ja que és l'horari de major nombre de trucades. El 76% de trucades es concentren en aquest horari.

- Tingueu sempre a mà llapis i paper perquè no oblideu anotar el dia de la visita i així eviteu tornar a contactar per preguntar-ho de nou.

- Tingueu sempre a mà la targeta sanitària a l'hora de trucar, així com el número del document nacional d'identitat (DNI). En cas que necessiteu recordar la cita concertada, no es podrà facilitar per telèfon el dia i hora de la visita llevat que l'usuari faciliti el seu Codi d'Identificació Personal (CIP) que figura a la seva targeta sanitària, el seu DNI, la seva adreça i el seu telèfon. D'aquesta forma el centre preserva la confidencialitat de l'usuari segons les exigències de llei orgànica 15/1999 de 13 de desembre de protecció de dades de caràcter personal.

CAP Sagrada Família

El nostre Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família està format per dos Equips d’Atenció Primària (EAP) integrats per metges, pediatres, diplomats en infermeria, administratius, treballadors socials, odontòlegs i auxiliars d’odontologia.

La població de referència del centre està formada per l’ABS (Àrea Bàsica de Salut) de Sagrada Família i l’ABS Gaudí que sumen prop de 50.000 habitants que poden visitar-se en el CAP o en el seu domicili si tenen limitacions per desplaçar-se.

El fet de atendre dues ABS permet compartir molts serveis com ara, Pediatria, Odontologia o Atenció a l’Usuari.

L’horari de funcionament del centre és de 8 del matí a 9 del vespre de dilluns a divendres, i els dissabtes de 9 del matí a 8 de la tarda.

Cartera de Serveis

Activitat comunitària, Atenció de medicina de família, Atenció domiciliària urgent i de pacients crònics, Activitats preventives de les malalties i de promoció de la salut, Circuit de diagnòstic precoç de càncer, Consulta de consell alimentari en adults, Consulta d’obesitat, Consulta d’obesitat infantil, Consulta i atenció d'infermeria per a malalts aguts i crònics, Consulta jove, Cures i tècniques d'infermeria, Deshabituació tabàquica, Grup de violència de gènere, Odontologia, Pediatria, Programa de Salut bucodental, Programa del nen sa, Programa específic d’Atenció Domiciliària, Psicologia, Psicologia infantil, Psiquiatria, Servei d’extraccions, Servei d'infiltracions, Taller de “cuidar el cuidador”, Taller d'educació diabetològica, Taller d'incontinència urinària, Taller de mares primípares, Taller de peu diabètic, Treball social.

Ubicació i Accés
CAP Sagrada Família
c/ Còrsega, 643
08025 Barcelona
Metro: L5 Hospital Sant Pau y L2 Encants
Bus: 15-19-20-25-35-45-47-50-51 i 92