Consells per afavorir la comunicació amb un malalt amb demència

- A l’hora d’apropar-se és important que els moviments utilitzats siguin lents, suaus i mirant al malalt als ulls.
- Intentar apropar-se amb un somriure, essent molt amigable.
- Utilitzar paraules curtes i oracions simples, senzilles, parlar a poc a poc i sempre en positiu, ex. Fes això, no, no facis això.
- Si cal repetir una frase, fer-ho amb les mateixes paraules.
- Per no perdre la seva atenció convé repetir el seu nom i no desviar la mirada.
- La escolta ha de ser activa, mostrant interès, assentint amb el cap.
- Escoltar amb atenció i tractar de comprendre el que el malalt vol dir.
- Per respondre és necessari clarificar el missatge, repetint les paraules claus.
- Conservar la calma i la paciència.
- És millor fer preguntes on les respostes siguin Si o No.
- Utilitzar llenguatge no verbal, gestos, mímica i tacte.
- No discutir amb el malalt, no fer-lo raonar.
Per les visites:
- Les visites són molt importants, s'ha de demanar a qui els estimen que els visitin de tant en tant.
- Les visites han de ser breus i sempre han d’aportar alegria, mai tristor.
Per la organització del dia:
- La vida quotidiana ha de ser molt ordenada.
- L’ordre serveix per ajudar-los, aixecar-los, portar-los al lavabo, el dinar,... tot si és possible en el mateix moment del dia.
- Mai se’ls ha de forçar per aconseguir una disciplina.
- Retirar els objectes de valor, així si els trenca o els perd no s’amoïnarà.
- Sempre que es pugui sortir de compres, fer algun exercici, veure la televisió, escoltar la música que els agrada, passejar o rebre visites.
Per la vergonya:
- De vegades els malalts fan coses que posen en un compromís a les persones que en tenen cura, a llurs familiars, criden en llocs inoportuns, es resisteixen a fer coses concretes, se’ls cau la bava, es volen despullar,... és convenient que els veïns o persones de grups socials propers sàpiguen que el malalt pateix la malaltia, d’aquesta manera serà fàcil comprendre-ho.
- Si es té oportunitat de poder compartir aquestes situacions amb la família o amb altres familiars de malalts fins i tot pot resultar divertit pensar en les situacions que provoquen i les sortides que tenen.
- Per la irritabilitat , la tristor, la preocupació i la solitud.
- Procurar descansar cada dia suficientment.
- Eviteu l’alcohol per animar-vos.
- No us aïlleu.
- Procureu fer les coses que sempre us han agradat, anar al cinema, passejar, pintar, sortir amb amics, fer exercici...
- Procureu tenir un temps de descans setmanal. Si convé demaneu ajut als amics , a la família...
- I sempre que sigui possible intenteu fer unes vacances anualment, després d’haver descansat tot es veu amb més serenitat.