Quan l’àcid úric agafa valors per sobre de 7 mg/dl en dones i 7’5mg/dl en homes i la sang està sobresaturada d’urats, aquests poden precipitar i dipositar-se a les articulacions donant lloc a una crisi gotosa.
Molts pacients amb hiperuricèmia no arriben a desenvolupar símptomes i només 1 de cada 5 pateixen alguna vegada una crisi gotosa.
La lesió fonamental d’aquesta malaltia és una acumulació d’urats que es localitza a l’articulació metatarso-falàngica del dit gros del peu, o causa un petit bony del tamany d’un gra d’arròs o un pèsol
L’atac de gota es produeix quan aquesta lesió causa un dolor que es presenta de forma aguda i intensa.
Pot localitzar-se a altres articulacions com : el turmell, colze, espatlla i inclòs a la vorera del pavelló auricular
Recomanacions generals per evitar la hiperuricèmia
• Aconseguir una dieta pobra en purines (les purines són substàncies que hi ha en alguns aliments i que després de la degradació metabòlica, deixen com a residu final l’àcid úric.
• Excloure vísceres, anxoves, sardines, productes de casa , marisc i extractes de carn per contenir moltes purines
• Evitar el dejuni perllongat així com els àpats molt copiosos
• Eliminar el consum de beguda alcohòliques perquè augmenta la producció d’àcid úric i triglicèrids en sang
• Fer activitat física de forma regular i d’intensitat moderada
• És molt important beure aigua abundant (2 o més litres al dia)
• Aconseguir normopes i mantenir-ho
• És aconsellable el consum de làctics descremats
• Prendre molt líquids (entre 2-3l/dia) per prevenir la aparició de pedres al ronyó
• En cas d’atac de gota s’hauran de prendre aliments exempts de purines
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada