Recomanacions per aquestes festes de Nadal

Com sabeu, el Nadal ja es aquí! I com cada any, el vostre equip de salut us recomana seguir uns bons hàbits per tal de poder-ho disfrutar ara i durant molts anys, seguint una dieta sana i lleugera, sense oblidar moure una mica el cos.

Com a terme general, durant aquests dies acostumem a deixar de banda l'enciam i la fruita. Ja que no podem canviar el menú de cases de familiars i amics ni de restaurants, aquí van una serie de recomanacions per tal de fer aquestes festes una mica més lleugeres:

- Procurar fer aperitius mes lleugers, menys calòrics.

- Intentar que a taula sempre hi hagi algun plat verd: amanides variades, verdures a la brasa, cremes de verdures amb pernil, “montaditos” de verdures amb tomàquet o formatge fresc,…

- Una bona opció sempre són les sopes.

- Si el segon plat és molt pesat o fregit, no atipar-se del tot, intentar menjar menys quantitat i quedar-se amb una mica de gana, per tal de poder afrontar amb dignitat les postres i la sobretaula.
- Si ens agrada el vi o el cava, anar alternant una copa amb un got d'aigua.

- Per què no? Entre neules i torrons, podem oferir una mica de fruita trossejada, per anar picant distretament, o en broixetes (resulten molt decoratives).

- Procurar tornar a casa fent un passeig, o baixar alguna parada abans per tal de poder caminar i "cremar els excesos", si tornem en transport públic.

- Si la celebració ha estat al migdia, intentar fer un sopar lleuger, una sopa, o una peça de fruita i un iogurt o un got de llet.

- Reciclar les restes de menjar.

- Els dies posteriors continuar amb una dieta més lleugera de l'habitual, i, si pot ser, procurar caminar una mica més o anar algun dia més al gimnàs; d'aquesta manera no notarem que aquests dies hem menjat més del compte.

- Si es pateix diabetis o hipercolesterolèmia, aliar-se amb productes sense sucre o baixos en greixos, però sense abusar-ne.

- Si hem de tenir especial cura del nostre cor, anar amb compte amb els dinars i la sal, i compte amb l’excés de líquids. Recordeu respectar les quantitats d’alcohol permeses pel vostre cardiòleg.

- No deixar de prendre la medicació habitual.

També hauríem de pensar que hi ha molta gent que passa sola aquestes festes; si està a les nostres mans, fer una visita o portar un detall, segur que ens ho agrairan.

Ara ja només ens queda reunir-nos amb la gent que estimem i disfrutar d’aquests dies que passarem junts al voltant d’una bona taula! Disfruteu del Nadal!

10 Falses creences sobre la lactància materna

1. Les dones amb poc pit tenen poca llet: el tamany del pit no té res a veure amb la capacitat per lactar.

2. Donar el pit fa mal: no apareixerà dolor si la posició és correcta i el pit es buida bé.

3. La lactància deforma el pit: la possible flacciditat dels pits és més a conseqüència de la gestació. És recomanable realitzar exercicis pectorals i utilitzar un sostenidor adequat.

4. Hi ha dones que tenen llet de mala qualitat: cada mare té la llet ideal pel seu fill i satisfà totes les seves necessitats d’alimentació i afecte.

5. Mentre dones el pit no pots quedar-te embarassada: si bé és cert que les dones que lacten solen tenir la primera menstruació més tard, és un error considerar el temps de lactància com un període anovulatori segur. Es recomana utilitzar anticonceptius de barrera com el preservatiu o bé un progestagen (que serà indicat pel ginecòleg).

6. Les dones que no beuen llet no tindran llet: l’estat nutricional de la mare té importància ja des d’abans i durant l’embaràs; la dieta ha de ser variada i equilibrada, rica en calci i vitamines. Aliments rics en calci a part de la llet i els seus derivats són els fruits secs (sobretot les ametlles) i les verdures. El seu ginecòleg prescriurà si ho creu oportú algun complement de calci i/o vitamínic.

7. És una tonteria donar el pit el primer dia perquè el calostre és aigua i no alimenta: el calostre té un elevat valor nutritiu, aporta al nadó tot el què necessita als seus primers dies de vida, i a més és ric en defenses naturals.

8. Les discussions fan que la llet es torni dolenta: l’ansietat pot frenar l’alliberament d’oxitocina i reduir la sortida de la llet. Cal intentar mantenir un entorn de tranquil•litat.

9. S’ha d’acostumar al bebè a descansar tota la nit: és recomanable que durant el primer mes el nadó no passi més de unes 5 hores sense prendre; a més, la majoria de bebès que prenen pit no aguanten tota la nit, especialment el primer trimestre. El fet de donar el pit durant la nit preveu la hipogalàctia, doncs s’estimula la producció de llet de forma notable. També ajuda a retardar l’ovulació.

10. La lactància materna frena la recuperació de la mare: al contrari, afavoreix la involució uterina i preveu les hemorràgies postpart, gràcies a l’alliberament d’oxitocina estimulada per la lactància. També afavoreix la recuperació del pes normal, doncs comporta un consum de calories.

Lactància materna

La lactància materna és l’aliment òptim pel nadó. Posseeix múltiples avantatges tant per la mare com pel nadó.

L’Organització Mundial de la Salut recomana la lactància materna exclusiva fins als 6 mesos d’edat, moment a partir del qual ha d’iniciar-se l’alimentació complementària.

Alguns avantatges pel nadó:

• Transmet anticossos i factors antiinfecciosos, protegint-lo de malalties infeccioses i reforçant el seu sistema de defenses.

• Disminueix el risc de patir atòpia i al·lèrgies.

• Protegeix de la Síndrome de Mort Sobtada del Lactant i de malalties com l’obesitat, Hipertensió arterial...

• És un mètode natural i ecològic; cobreix de forma òptima les necessitats nutricionals del nadó en cada moment.

• Vincle mare-fill.

Alguns avantatges per la mare:

• Afavoreix la recuperació del pes previ a l’embaràs així com la involució uterina.

• Protegeix del Càncer de Mama.

• És el mètode més econòmic.

• Vincle mare-fill.

Alimentació recomanada per la mare que lacta:

La dieta de la mare lactant ha de ser variada i equilibrada, assegurant un aport adequat de líquids i de calci.

Hi ha aliments que poden modificar el gust de la llet (com ceba, carxofa, espàrrec, all…); si el nadó accepta bé la llet després de la ingesta d’aquests aliments per part de la mare, no hi ha motiu per retirar-los de la dieta.

S’ha d’evitar el consum de begudes estimulants (com cafè, te, cola) i alcohòliques. Així mateix haurà de consultar amb el seu metge la presa de medicació quan sigui necessària.

El descans de la mare

Per l’èxit de la lactància materna és fonamental el descans de la mare. És una bona pràctica adaptar-se als horaris del nadó i aprofitar per descansar quan ell dormi.

Tècnica de lactància

És important iniciar la lactància materna tan aviat com sigui possible; idealment en les dues primeres hores de vida del nadó, aprofitant aquest moment d’alerta i activitat que després deixarà pas a un període de descans degut a l’enorme estrès del part.

Tenir en compte que tot i oferir-vos una orientació general, cada nadó i cada relació mare-fill són diferents, i serà la vostra pediatra/infermera qui millor us assessori en cada cas i aclareixi els vostres dubtes.

L’horari ha de ser a demanda, amb molta flexibilitat, sobretot durant les primeres setmanes; el nadó pot prendre fins cada hora i mitja a dues hores inicialment (cosa que a més afavorirà la producció de llet) regulant-se de forma progressiva a cada 3-4 hores més endavant.

La duració d’una presa és molt variable, des de 5 minuts fins uns 30.

Generalment s’ofereixen ambdós pits, començant per l’últim que es va donar a la presa anterior per buidar-lo bé (la llet del principi és més aquosa i dolça, la del final és més densa i rica en greixos). Però això també és variable, pot ser suficient amb un sol pit.

És molt important una correcta posició, així disminuirem el risc d’irritacions i clivelles del mugró (aquestes solen produir-se per una posició incorrecta):

Acostar el cap del nadó al pit (no el pit al nadó).

Tocar amb el mugró lleument la boca del nadó i quan l’obri, introduir-hi mugró i gran part de l’arèola.

La postura pot ser asseguda, amb el nadó panxa contra panxa, o estirada. Una altra possibilitat és la postura en baló de rugby. El més important és que la mare es senti còmoda i relaxada.

Al final de la presa i si és possible, també a meitat, es facilitarà el rot incorporant al nadó i donant-li unes suaus palmadetes a l’esquena.

És aconsellable no oferir xumet (ni altres tetines) fins que la lactància materna estigui ben instaurada (aproximadament sobre els 15 dies de vida).

Deslleti

Consisteix en la interrupció de la lactància, que es farà de forma gradual:

- Si el deslleti és precoç, abans dels 4-6 mesos, es recomana substituir una presa de pit per un biberó de fórmula adaptada durant la primera setmana; a la setmana següent es substitueix una altra presa, i així successivament. També hi ha la possibilitat d’extreure’s la llet amb un tirallets.

- Si el deslleti és a partir dels 4-6 mesos, moment en què s’inicia l’alimentació complementària, es poden substituir les preses de pit progressivament per les diferents farinetes que s’aniran introduint. Als períodes d’adaptació es recomana oferir el pit com a postres.

10 consells abans d’anar a la consulta del metge o infermera

Si té hora per a una propera visita amb el seu metge o infermera, ha pensat en repassar tots els detalls importants que li vol comentar? I és que sovint no som conscients de la importància d’una preparació adequada abans d’anar a una consulta al Centre d’Atenció Primària. Ens podem oblidar la medicació que estem prenent, si hem utilitzat alguna planta medicinal o si hem anat a la consulta d’un altre metge i el que aquest ens ha explicat, per posar alguns exemples. Amb les presses o simplement per un oblit se’ns poden passar desapercebuts detalls importants que poden comportar futures conseqüències negatives.

Per això, al CAP Sagrada Família, volem donar-li una atenció més segura i li recomanem els 10 consells bàsics a seguir cada vegada que acudeixi a la consulta als nostres centres.

1. Abans d’anar al metge o a la infermera faci una llista amb els temes que vol consultar.

2. Si pensa que pot no recordar alguna cosa vagi a la consulta acompanyat d’algú de la seva confiança.

3. Pregunti sempre que tingui dubtes. Aprengui sobre la seva malaltia i el seu tractament fent totes les preguntes que li calgui al professional que l’està atenent.

4. Porti sempre el llistat dels medicaments que està prenent incloent vitamines o plantes medicinals. Apunti el nom els medicaments, la dosi i la manera de pendre’l i durant quan de temps. Porti aquesta llista a totes les consultes médiques on vagi.

5. Si en algun moment un altre especialista li canvia la medicació informi al seu metge de família.

6. No prengui medicaments d’altres persones sense consultar abans amb al seu metge.

7. Quan sigui visitat per un altre metge demani un informe de la seva visita i guardi’l per quan vagi al seu metge de família. Pot fer-se una fotocòpia i axí no perdrà l’original.

8. Si l’han hagut d’hospitalitzar informi al seu metge o infermera i porti-li l’informe d’alta. Així actualitzarà el llistat de medicaments que ha de pendre.

9. No acumuli fàrmacs si li cambien la medicació així reduirà el risc d’errors.

10. Si és vostè al.lèrgic a algun medicament informi sempre a totes les persones que l’atenguin.

Que és l’anisakis?

És un paràsit amb un cicle de vida que afecta als peixos i mamífers marins produint lesions en el seu sistema digestiu. Són perjudicials pels éssers humans causant un risc per la salut humana en dos sentits: produint anisakiasis (malaltia ocasionada per la infecció d’anisakis) per la ingesta de peix no el.laborat i mitjançant reaccions al•lèrgiques a les substàncies químiques que els paràsits deixen en el peix.
En el primer cas, les larves afecten al tracte gastrointestinal i sobreviuen a les diferents secrecions digestives. La forma gàstrica cursa amb dolor abdominal, acompanyat o no de nàusees, vòmits i diarrea. Les tècniques endoscòpiques permeten veure les larves així com extreure-les.
D’altra banda, les persones que presenten al.lèrgia a aquest paràsit mostren diversos símptomes després d’ingerir el peix infectat. Aquests símptomes varien des d’una simple urticaria (erupció cutània) al angioedema, que es caracteritza per l’aparició de grans faves a la superfície de la pell, en especial al voltant dels ulls, llavis, i que pot afectar a mans, peus i gola. Els quadres més greus s’associen a xoc anafilàctic que requereixen ingrés hospitalari. El diagnòstic es basa en la detecció d’anticossos (inmunoglobulina E), així com en proves específiques de sensibilitat cutània.
Entre les especies de peix que poden contenir aquest paràsit es troben: sardina, bacallà, seitó, areng, salmó, lluç, llucet, varat, tonyina o rap. L’anisakiasis apareix amb freqüència en països en els que es menja peix cru o lleugerament salat o condimentat com Japó o Escandinàvia. Per tant, és fonamental evitar la ingesta de peix cru o poc cuinat, incloent-hi les preparacions casolanes en vinagre, fumats, salats, marinats, peixos a la planxa o al microones insuficientment cuinats, etc.
Degut a que l’anisakis sobreviu 50 dies en el peix guardat a 2 ºC, dues hores a -20 ºC, dos minuts a -60 ºC i dos mesos en vinagre, és imprescindible assegurar l’ eliminació. Per això, existeixen diversos processos que inactiven el paràsit del peix cru, una de les possibilitats per eliminar-lo és congelar el peix cru a una temperatura inferior a -20 ºC, durant les 24 o 72 hores prèvies al seu consum. Altra manera d’acabar amb el paràsit és sotmetre’l al calor, cuinar el peix que es vagi a consumir a una temperatura entre els 55 i els 70 ºC. Per tant, es poden consumir productes fumats en calent i els pasteuritzats ja que produeixen la inactivació del paràsit.

Introducció de l'alimentació complementària

L'equip de pediatria pot modificar l'alimentació segons les característiques, necessitats i al.lèrgies que pugui presentar el lactant. La introducció ha de ser lenta per valorar la tolerància als aliments.

La recomanació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) és mantenir la lactància materna exclusiva fins als sis mesos.

Entre els 4 i 5 mesos s'introduiran a la dieta les farinetes de fruites per berenar. Es faran amb poma, pera, plàtan i suc de taronja, s'introdueix la fruita d'una en una. No s'ha d'afegir sucre ni mel ni galetes. També s'introduiran les farinetes de cereals sense gluten si no es pot seguir la lactància materna i s'introdueix l'artificial (llet d'inici tipus 1).

Als sis mesos es canviarà la llet d'inici per la de continuació o tipus 2. També s'introduirà al dinar el puré de verdures amb mongeta verda, patata, carbassó, pastanaga i porro, sempre s'afegirà d'una en una. No posar sal, es posarà una cullereta d'oli d'oliva. Un cop introduïdes les verdures es pot començar amb el pollastre (50 grams).

A partir dels 7 mesos s'alternaran el pollastre amb la vedella. També es pot introduir el iogurt de llet adaptada.

Als 8 mesos s'introdueixen els cereals amb gluten per esmorzar i per sopar. A més, es poden afegir noves fruites a excepció de maduixes, préssecs , kiwis...per ser potencialment al.lergèniques. També es poden afegir noves verdures, evitant les flatoses (col i coliflor).

Als 9 mesos s'introduirà el peix blanc (50 grams) que es donarà amb puré de verdures.

Als 10 mesos s'introduirà el rovell de l'ou de manera esglaonada i com a ou dur per poder separar el rovell. S'alternarà amb el peix.

A l'any s'introduirà l'ou sencer i els llegums (llenties i cigrons).

Als 18 mesos s'introduirà el peix blau.

L'infant ha de menjar en un ambient tranquil, relaxat i agradable.

L'insomni

És un desordre de la son que impedeix dormir durant períodes perllongats de temps, i fins i tot pot impedir que la persona s’adormi per complet.

Encara que generalment es concep l’insomni únicament com la dificultat per iniciar el son, la veritat és que la dificultat per dormir pot tenir diverses formes: dificultat per agafar el son al ficar-se al llit, despertar-se freqüentment durant la nit o despertar-se molt d’hora al matí.

Tot això és normal, si succeeix de tant en tant. Si passa a ser habitual o diari i es repeteix més de 15 dies, caldrà consultar el metge perquè trobi la causa de l’insomni, pugui fer un diagnòstic i donar un tractament.

Conseqüències

L’insomni impedeix la recuperació que el cos necessita durant el descans nocturn i pot ocasionar somnolència diürna, baixa concentració i incapacitat per a sentir-se actiu durant el dia.

Factors com l’estrès, l’elevada activació de l’organisme o la depressió són alguns dels determinants de l’insomni. En l’actualitat és freqüent la prescripció de fàrmacs pel tractament de l’insomni, però aquests s’haurien de fer servir quan s’hagi comprovat que tot i haver fet una adequació d’hàbits, l’insomni persisteix. Així, en un primer moment cal donar a l’usuari una sèrie de consells pràctics i pautes que l’ajudin a dormir bé.

Algunes recomanacions són:

- Procurar ficar-se al llit i aixecar-se sempre a la mateixa hora.

- No dormir durant el dia.

- Fer exercici diàriament a primera hora del dia. No fer exercici intens les tres o quatre hores abans de ficar-se al llit.

- Evitar menjars copiosos a l’hora d’anar al llit, però tampoc anar al llit amb gana. Un got de llet tèbia o infusió pot ajudar a agafar el son.

- Deixar de fumar, tot i que al principi el son empitjora, després millorarà. La nicotina del cigarret és estimulant i s’ha d’evitar prop de l’hora d’anar al llit.

- Prendre nomès cafeïna (cafè, cola, etc.) al matí i en quantitats limitades (evitar en les 4- hores abans d’anar al llit).

- No beure alcohol almenys quatre hores abans d’anar a dormir. Beure molta quantitat fa venir son, però també fa que la persona es desperti moltes vegades.

- Mantenir l’habitació de dormir amb poca llum, soroll i sense temperatures extremes (mitjançant taps a l’orella, persianes, mantes, ventiladors, etc. ).

- Establir alguns costums o hàbits abans de ficar-se al llit (raspallar-se les dents, orinar, etc.). Un bany d’aigua calenta ajuda a relaxar-se.

- Intentar distreure’s de les preocupacions del dia mitjançant la manera que es consideri oportuna almenys dues hores abans de ficar-se al llit.

- Dormir amb roba còmoda, que no molesti ni estrenyi.

- Si s’utilitzen ulleres, audiòfons, caminadors, etc. cal tenir-los prop del llit a l’anar a dormir.

- Preguntar al metge si algun dels medicaments que pugueu prendre pot causar insomni per substituir-lo per un altre.

- Si alguna vegada feu servir medicaments per dormir, s’ha d’intentar que sigui només durant uns dies. Si és necessari prendre’ls més dies, descanseu-ne algun dia a la setmana.

Si aquests consells es duen a la pràctica i no s’aconsegueix dormir i l’insomni afecta de forma negativa la vida diària és recomanable anar al metge per aclarir-ne les causes i rebre el tractament adequat.

Informació i prevenció de la diabetis al CAP Sagrada Família

Relacionat amb el dia de la diabetis, que es va celebrar el passat diumenge dia 14, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sagrada Família i el Centre d’Atenció Integral Hospital Dos de Maig van posar a disposició dels usuaris una taula informativa per promocionar la dieta saludable i l’exercici físic com a elements clau per a la prevenció de la diabetis.

La taula es va posar a la planta baixa del centre el dilluns 18 de Novembre (C. Còrsega, 643) i va comptar amb l’atenció d’una professional sanitària de 10.30 a 13.30 i de 16 a 19 hores.

D’altra banda, les pantalles informatives dels centres, ubicades a les sales d’espera, van projectar durant tota la jornada informació sobre el paper de l’exercici físic en la prevenció i el tractament de la diabetis.

Ja t'has vacunat de la grip estacional?

Si encara no ho has fet i pertanys a algun grup de risc, demana cita!

Grups de risc a vacunar

Malgrat que la grip pot afectar tota la població, la disponibilitat de vacunes és encara limitada, fonamentalment a causa dels procediments utilitzats per produir-les. Per aquest motiu és necessari racionalitzar l’ús de les vacunes disponibles i donar prioritat a la vacunació de les persones en què la grip pot produir les complicacions més greus i causar més mortalitat, d’aquelles que poden propagar la grip a les primeres i de les que presten serveis essencials a la comunitat. En aquest sentit, per tal d’aconseguir la major efectivitat i eficiència, es pot considerar que hi ha tres tipus de grups de risc tributaris de vacunació:

1. Individus amb alt risc de complicacions
• Persones de 60 o més anys d’edat.

• Persones internades en institucions tancades: residències geriàtriques, centres de malalts crònics, malalts mentals, etc.

• Adults i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, (inclosa la displàsia broncopulmonar, fibrosi quística i asma) .

• Adults i infants amb malalties cròniques metabòliques (inclosa la diabetis mellitus), insuficiència renal, pacients en diàlisi, hepatopaties cròniques (hepatitis crònica, cirrosi hepàtica), hemoglobinopaties i anèmies, asplènia, malalties neuromusculars greus o immunosupressió (incloses les causades per medicació o pel VIH o en els receptors de transplantaments) i malalties que comporten disfunció cognitiva (síndrome de Down, demències i altres).

• Obesitat mòrbida (índex de massa corporal igual o superior a 40)

• Infants i adolescents (6 mesos-18 anys) que reben tractament continuat amb àcid acetilsalicílic, per la possibilitat de desenvolupar una síndrome de Reye.

• Persones embarassades.

2. Individus o grups que poden transmetre la grip a persones d’alt risc

• Treballadors de la salut, incloent-hi els professionals sanitaris i parasanitaris tant de l’atenció primària com l’hospitalària.

• Treballadors d’institucions d’acollida de persones d’alt risc: residències geriàtriques o centres de malalts crònics, que tinguin contacte amb pacients o residents.

• Personal que presta assistència domiciliària a individus d’alt risc (infermeria, treballadors voluntaris, etc.).

3. Altres grups als quals es recomana la vacunació

• Persones que realitzen serveis públics essencials per a la comunitat, per tal de minimitzar la interrupció de la seva activitat durant els brots gripals: policies, bombers, personal de protecció civil, personal que treballa en emergències sanitàries, personal d’institucions penitenciàries i d’altres centres d’internament per resolució judicial, etc.

• Viatgers internacionals: persones que es dirigeixin a zones tropicals en qualsevol època de l’any o a l’hemisferi sud entre els mesos d’abril a setembre.

• Persones que, per la seva ocupació, poden estar en contacte amb aus sospitoses o conegudes d’estar infectades per virus de grip aviària altament patogènics, especialment les persones encarregades del control i eradicació dels brots i els treballadors de les granges on es notifiquin brots o se’n sospiti l’existència.

La unitat d’esquinç a l'ABS Gaudí

L'esquinç o torçada del turmell és una de les patologies més freqüents del sistema musculesquelètic. La incidència diària és, aproximadament, d’un esquinç per cada 10.000 habitants al dia. És aquella típica lesió que quasi tots hem patit amb més o menys intensitat algun cop a la vida. Per poca cosa que sigui, acostuma a generar dolor, i depenent del grau d’esquinç pot ocasionar tumefacció i hematoma. La gravetat pot anar des d'una petita torçada fins a un trencament de les bandes fibroses i molt resistents que connecten els ossos en una articulació: els lligaments. Tot i que en alguns casos la lesió és molt espectacular a nivell visual, són patologies que, en la majoria d’ocasions, es poden tractar des de l’atenció primària.

Per fer-ho, a l'ABS Gaudí s’ha iniciat la unitat d’esquinç, generada amb un objectiu clar: realitzar un seguiment acurat del procés de curació així com afegir un complement de qualitat al tractament convencional en forma d’exercicis molt senzills i de cost zero per al pacient. Es poden realitzar a domicili amb l’objectiu de potenciar tota la musculatura que envolta al turmell i fer d’aquest una estructura sòlida per intentar evitar una recaiguda en el temps.

El diagnòstic i tractament inicial serà realitzat pel metge de família i la DUI de referència, qui ens explicarà, amb la finalitat de tenir una bona evolució de la patologia, unes recomanacions generals, com ara:

• Mantenir repòs relatiu segons tolerància. Si tenim dificultat per caminar, ens hem d’ajudar d’una crossa i col·locar-la al costat contrari de la lesió.

• Cuidar l’embenat que s’ha aplicat. Si es deteriorés o deixés de fer la seva funcionalitat, reconsultar. Si notem que l’embenat comprimeix molt, s’adormen els dits del peu embenat i/o es tornen d’un color blavós, retirar ràpidament l’embenat i reconsultar.

• Mantenir l’extremitat afectada en elevació per afavorir el retorn venós i evitar l’edema de l’extremitat inferior.

• Aplicar mesures de crioteràpia (fred) durant 15-20 minuts entre 3 i 4 cops al dia. Mai aplicar el gel de forma directa: sempre fer-ho protegint la zona.

• En aquesta fase inicial és important evitar les fonts de calor a la zona afectada. Utilitzar un calçat tancat que reforci al màxim possible el turmell. Evitar calçats poc confortables (xancles, tacons, etc.)

Un cop abordada la primera fase del tractament (fase inflamatòria), el pacient serà derivat a la unitat d’esquinç amb un període de 48 a 72h des d’on se li farà un seguiment de la lesió i on se li explicaran tot un seguit d’exercicis d’exigència musculo-lligamentosa progressiva com a pilar fonamental del tractament de la fase reparadora i rehabilitadora de l’esquinç. Si millorà es procedirà a donar l’alta, tenint en compte que, si no fos així, es valoraria derivar al pacient al servei de rehabilitació del CAIDM.

Fes exercici, fes vida!

L’activitat física regular ha demostrat sobradament els seus efectes beneficiosos sobre la salut. Està provat que l'exercici redueix el greix corporal així com el pes, també disminueix les xifres de pressió arterial i de colesterol i millora el control de la diabetis, fet que ajuda a prevenir l'aparició de malalties del cor. També és conegut que ajuda a les persones que decideixen deixar de fumar a aconseguir el seu objectiu.

Aquests són alguns dels beneficis de l'exercici moderat:

- Disminueix la desmineralització o pèrdua de calci dels ossos i, per tant, retarda la instauració de l'osteoporosi i en frena la progressió. 

- Dóna a les persones grans major agilitat i to muscular i, en conseqüència, ajudar a prevenir el risc de caigudes i les fractures que se'n poden derivar.

- Millora la qualitat de vida i el benestar físic i psíquic de les persones sanes i amb malalties cròniques.

- Redueix el risc de patir càncer.

Tenint en compte els efectes beneficiosos derivats de l'activitat física, sobren els motius per començar a moure el cos. Caminar ràpid és una bona opció pels que no es decideixen per cap esport en concret. Abans, però, de començar la pràctica d'exercici s'han de tenir presents una sèrie de recomanacions:

- Fer exercici de forma regular: 30-45 minuts, tres cops o més a la setmana (si és possible de forma continuada).

- Dur a terme l'activitat en les hores de menys sol, pel matí abans de les 12 hores o a la tarda després de les 17 hores. Cal evitar els horaris amb temperatures molt baixes.

- Evitar menjars copiosos previs i no iniciar l'activitat física immediatament després d'haver menjat.

- Si hi ha un parc o espai verd prop de casa es pot aprofitar per fer-hi exercici .

- La hidratació abans i després de fer exercici és fonamental. A més, cal beure aigua cada 15-20 minuts quan es practica exercici. Quan s'hagi acabat és convenient continuar ingerint líquid.

Després d'aquests consells només queda posar-se roba còmoda, lleugera i permeable a la suor; triar calçat adequat, còmode i flexible i començar fer esport.

Com mesurar-se la pressió arterial

La hipertensió és la elevació persistent de la pressió arterial per sobre dels valors recomanats. Si les xifres tensionals es mantenen altes durant el temps, l'afectat pot veure perjudicada la seva salut cardiovascular i patir problemes cardíacs, renals i cerebrals.

La hipertensió no dóna símptomes, però només el seu control i tractament redueixen el risc de patir malalties cardiovasculars.

L'automesura de la pressió arterial (AMPA) és el complement perfecte als controls que es realitzen a la consulta infermera. Però perquè de veritat, sigui eficaç ha de realitzar-se correctament.

La mesura de la pressió s'ha de fer abans de prendre els medicaments i abans dels àpats.

La freqüència de les mesures de pressió arterial les indicarà el professional sanitari.

L'ambient en què es mesura la pressió pot alterar el resultat de la mateixa, per això ha de ser un espai amb temperatura ambient sigui agradable, també és important escollir un lloc tranquil, sense sorolls.

Les condicions prèvies per mesurar correctament la pressió arterial són:

- La relaxació física és fonamental per no alterar les dades de la mesura.

- No s'ha de mirar la pressió arterial després de fer exercici físic intens.

- És necessari reposar assegut com a mínim cinc minuts abans de la mesura.

- És preferible tenir buida la bufeta trenta minuts abans de mesurar la pressió.

- S'ha d'evitar el consum de cafè, alcohol o tabac 30 minuts abans de la mesura.

- No s'ha de realitzar l'automesura després de menjar (mitja hora després).

Pel que fa a la postura cal tenir en compte:

- El braç ha de reposar immòbil sobre la taula.

- És necessari recolzar bé l'esquena sobre el respatller del seient.

- Cal posar-se roba que no estrenyi el braç.

- És important romandre quiet i sense parlar durant la mesura de la pressió.

- El maneguet ha de col.locar-se a l'alçada del cor i a un o dos centímetres per sobre del colze.

- No creuar les cames.

Pel que respecte a l'aparell cal saber que no tots els aparells són igual de vàlids.

- Cal utilitzar un aparell de braç automàtic validat, és a dir, que estigui recmanat per experts.

- No utilitzar aparells de canell ni de dit, a no ser que ho indiqui el seu professional sanitari.

- Tots els aparells han de revisar-se al menys una vegada a l'any o com a mínim s'ha de comprovar que funcionen correctament utilitzant aparells fiables.

- Es recomana que el calibratge sigui efectuat per serveis tècnics.

Finalment, no oblidi registrar la data i l'hora dels valors de pressió arterial obtinguts així com les pulsacions per minut.

Estil de vida actiu

L’espècie humana, ara fa 10.000 anys, va deixar de ser nòmada per establir-se en els primers poblats al voltant d’una activitat sedentària: l’agricultura. A partir d'aquest moment ha anat evolucionant. Les seves capacitats i coneixements per entendre i després intentar controlar les lleis "amenaçadores" de la natura han fet que l’ésser humà creés eines i instruments fantàstics que fan la vida més còmoda.

Aquesta capacitat tècnica que s’ha assolit passa factura a bona part de la població, perquè l’aboca a un estil de vida sedentària. Això vol dir que bona part dels individus no fa activitat física regular.

A les societats més avançades que acaben exportant els seus costums, com Estats Units, el sedentarisme i les malalties associades,són la segona causa de mortalitat.

Aquestes malalties cròniques poden ser:

• Cardiovascular: especialment arteriosclerosi, malaltia coronària i hipertensió.

• Metabòlica: sobretot diabetis mellitus tipus II.

• Musculoesquelètica: que en les persones d'edat provoca artrosi i atròfia muscular.

També pot afavorir l'osteoporosi i les fractures.

• Oncològica: sobretot càncer de colon.

• Psicològica: sobretot depressió, ansietat i estrès.

• Endocrines: obesitat i sobreprès.

Una persona sedentària té un risc de mortalitat molt més elevat que una que tingui un estil de vida actiu.

Portar una vida activa, no sedentària, només vol dir, entre d'altres coses, per exemple:

Caminar 30 minuts a pas viu, un cop al dia.

Les drogues de síntesi: un perill per la salut

Des de fa uns anys s'ha produït un canvi en el patró del consum de drogues en els adolescents i els joves i ha aparegut un consum associat al temps d'oci.

El nou consum de drogues que s'està registrant últimament es caracteritza per ser un consum de més d'una substància i que es fa principalment durant la nit i en espais de festa. Habitualment es tracta d'un policonsum, és a dir, alcohol i tabac amb altres substàncies il.legals com la cocaïna i les drogues de síntesi. Aquestes són les amfetamines, l'èxtasi i el LSD.
La majoria de drogues de síntesi tenen una estructura semblant, però les modificacions químiques de cadascuna d'elles donen múltiples efectes, els purament estimulants als al.lucinatoris. També poden provocar una falsa sensació d'eufòria i una distorsió de la realitat que pot portar a una pràctica de conductes de risc. Els seus efectes comencen als 30 minuts de la ingesta i duren unes quatre hores.

La il.legalitat d'aquestes drogues fa que el consumidor desconegui que està consumint, en què concentració i quines possibles substàncies adulterants contenen. Aquestes  substàncies causen efectes nocius en el moment que es consumeixen i a llarg plaç. Psicològicament poden provocar crisis d'angoixa, atacs de pànic, psicosis, somnolència, astènia i depressió. També poden provocar arítmies, hipertensió arterial, hepatitis tòxiques, hemorràgies cerebrals i cop de calor, que és l'efecte més temut. El cop de calor és l'augment brusc de la temperatura del cos que pot provocar una fallada dels òrgans i pot arribar a causar la mort.
N'hi han signes i símptomes que poden indicar el consum d'aquestes substàncies i , en el cas dels adolescents, poden ajudar a alertar als pares o tutors. Són els següents:

- Canvis en l'aspecte físic (pèrdua de pes, pal.lidesa o envermelliment cutani, cansament permanent, augment o disminució de la gana).

- Pèrdua d'hàbits bàsics d'higiene i d'alimentació.

- Augment del temps que passa fora de casa, absències injustificades de casa, de l'escola o de la feina.

- Desmotivació per fer les activitats habituals. Desconnexió de la realitat.

- Empobriment de la comunicació familiar.

- Augment de les necessitats econòmiques.

- Canvis d'humor.

- Canvis d'amics.

Asma i complicacions

L’asma és una malaltia respiratòria freqüent tant en infants com en adults. Els bronquis s’inflamen per dintre i no deixen sortir bé l’aire dels pulmons. Aleshores apareixen els símptomes de l’asma: sensació d’ofec, tos, xiulets al respirar i opressió al pit.

Mesures generals:

Si teniu asma, cal que:

- No fumeu i eviteu l’exposició al fum.

- Eviteu l’exposició a la pols domèstica i altres irritants: insecticides, pintures, colònies, aire fred...
- Procureu no tenir animals domèstics amb pèl o plomes (gossos, gats, conills, hàmsters, ocells...)

- No us automediqueu. Hi ha fàrmacs que poden empitjorar l’asma.

Mesures específiques:

Si teniu al·lèrgia als àcars:

- Empreu matalassos i coixins sintètics, mai de llana o plomes. Folreu-los amb fundes antiàcars impermeables.

- Renteu la roba del llit a 60º C i esteneu-la al sol.

- Eviteu catifes, moquetes, cortines i joguines de drap que acumulin pols.

- Feu ús de l’aspirador (amb filtre d’alta eficiència), enlloc de les escombres.

- Feu servir draps humits o vapor a 100º C per netejar la pols.

- Feu servir mascareta per netejar.

- Mantingueu l’ambient sec i ventileu el dormitori.

Si teniu al·lèrgia als pòl·lens:

- Eviteu sortir els dies ventosos i de màxima pol·linització.

- Consulteu els nivells de pol·linització (Internet...).

- Tanqueu les finestres quan dormiu i al viatjar en cotxe.

- Si viatgeu en moto, feu servir un casc integral.

- Feu servir ulleres de sol amb protecció lateral.

- Poseu un filtre antipol·len a l’aire condicionat.

Si teniu al·lèrgia als fongs:

- Elimineu les taques d’humitat (parets, cortines i sanitaris de bany...)

- Eviteu ambients humits i tancats com cellers, soterranis, graners, cases tancades...

- Netegeu periòdicament els filtres d’aire condicionat.
- Eviteu els humidificadors.

- Netegeu regularment el frigorífic.

Si teniu al·lèrgia als animals:

- En cas de tenir mascota, cal que estigui fora de casa o només en una habitació que no sigui la de l’asmàtic.

- Disposeu d’una cistella o llit per a l’animal i renteu-la setmanalment.

- Netegeu i raspalleu la mascota setmanalment

Anèmia ferropènica

Es caracteritza per la disminució dels dipòsits de ferro orgànic provocant probablement una baixada del nombre d’hematies.
El ferro és imprescindible per la formació de l’hemoglobina.
Diàriament una persona adulta perd un mil·ligram de ferro a través de la pell i mucoses, femta i orina.
La dona fèrtil té una major pèrdua a causa de la menstruació.
La causa més freqüent d’anèmia als adults sol ser una pèrdua crònica de sang o disminució d’absorció de ferro per malalties que afecten als budells.

Símptomes d’anèmia :

• Cansament
• Pal·lidesa cutània
• Debilitat

Recomanacions dietètiques per l'anèmia ferropènica

- El tractament principal de l’anèmia ferropènica és l’administració oral de ferro, i aquest tractament s’ha de mantenir durant uns mesos amb la finalitat d’assolir el nivell adequat de les reserves corporals.

- Per tant el tractament dietètic és complementari al tractament mèdic; està orientat a incloure a l’alimentació diària aliments rics en ferro de fàcil absorció i altres aliments que per la seva composició nutricional afavoreixen l’absorció del ferro. Exemple: Si es pren ferro oral, s’ha d’acompanyar d’una fruita rica en vitamina C o el seu suc.

- Millorar la selecció d’aliments escollir aquells que continguin major proporció de ferro (carns vermelles, peixos i ous).

- Incloure aliments rics en vitamina C als menjars perquè incrementen l’absorció del ferro. Exemple: a l’esmorzar cereals enriquits amb ferro i un suc de taronja.

- Evitar prendre grans quantitats de fibra alimentària amb la ingesta d’aliments rics en ferro.

- Quan es prenguin llegums s’han d’incloure amb ingredients d’aliments rics en vitamina C (pebrot, tomàquet) o proteïnes (carn, peix, ous).

- Recomanable utilitzar germinats (blat, soja...) quan es preparin amanides.

- Suprimir el consum de grans quantitats de te, cafè o vinagre als menjars.

Consells per viatjar

Les vacances són un moment de tranquil·litat i plaer, per això s’ha d’intentar evitar preocupacions innecessàries i planificar amb antelació el viatge segons les necessitats personals.

Alguns consells o recomanacions per gaudir del viatge són:

• És important portar una farmaciola bàsica per a qualsevol imprevist. Si patiu alguna malaltia, és imprescindible portar la medicació necessària per a tot el viatge i un informe mèdic on constin els problemes de salut a l’equipatge de mà.

• Consultar si són necessàries vacunes o tractaments específics.

• Fer un llistat previ amb les coses imprescindibles pel viatge.

• Portar sempre la documentació d’identitat en vigor (DNI, passaport, visat, etc.).

• Per viatjar a Europa, és convenient aconseguir la targeta sanitària europea. S’ha de demanar de forma gratuïta a la Seguretat Social. Per viatjar a altres països és recomanable contractar un segur d’assistència al viatger amb assistència mèdica.

• Portar etiquetes d’identificació a l’equipatge i controlar-lo en tot moment per evitar robatoris.

• Escollir roba i calçat adequats, tenint en compte el lloc de destí i el clima.

• Portar un necesser amb recipients hermètics i irrompibles.

• Informar els familiars i amics del recorregut del viatge. Portar com a contacte el telèfon d’algun familiar.

• Si porteu aparells elèctrics, esbrinar els voltatge del sistema elèctric del país.

• Arribar amb temps a les estacions, ports o aeroports d’on surt el mitjà de transport. Alguns mitjans disposen de serveis adaptats en funció de les limitacions personals.

• Si feu trajectes de llarga durada és convenint fer exercicis de mobilització per evitar problemes circulatoris o respiratoris.

• Agafar una targeta de l'hotel on s’està allotjat per disposar de l’adreça exacta en cas de pèrdua.

• Segons el destí és important prendre precaucions especials, com per exemple, protegir-se del sol, del calor o dels mosquits.

Hiperuricèmia o gota

Quan l’àcid úric agafa valors per sobre de 7 mg/dl en dones i 7’5mg/dl en homes i la sang està sobresaturada d’urats, aquests poden precipitar i dipositar-se a les articulacions donant lloc a una crisi gotosa.
Molts pacients amb hiperuricèmia no arriben a desenvolupar símptomes i només 1 de cada 5 pateixen alguna vegada una crisi gotosa.

La lesió fonamental d’aquesta malaltia és una acumulació d’urats que es localitza a l’articulació metatarso-falàngica del dit gros del peu, o causa un petit bony del tamany d’un gra d’arròs o un pèsol

L’atac de gota es produeix quan aquesta lesió causa un dolor que es presenta de forma aguda i intensa.

Pot localitzar-se a altres articulacions com : el turmell, colze, espatlla i inclòs a la vorera del pavelló auricular

Recomanacions generals per evitar la hiperuricèmia

• Aconseguir una dieta pobra en purines (les purines són substàncies que hi ha en alguns aliments i que després de la degradació metabòlica, deixen com a residu final l’àcid úric.

• Excloure vísceres, anxoves, sardines, productes de casa , marisc i extractes de carn per contenir moltes purines

• Evitar el dejuni perllongat així com els àpats molt copiosos

• Eliminar el consum de beguda alcohòliques perquè augmenta la producció d’àcid úric i triglicèrids en sang

• Fer activitat física de forma regular i d’intensitat moderada

• És molt important beure aigua abundant (2 o més litres al dia)

• Aconseguir normopes i mantenir-ho

• És aconsellable el consum de làctics descremats

• Prendre molt líquids (entre 2-3l/dia) per prevenir la aparició de pedres al ronyó

• En cas d’atac de gota s’hauran de prendre aliments exempts de purines

Augmenta la programació de la deshabituació tabàquica del CAP Sagrada Familia

Ahir es va registrar un augment del nombre d'usuaris que han sol·licitat programar-se en la consulta de deshabituació tabàquica d'infermeria del Centre d'Atenció Primària (CAP) Sagrada Família per a una primera visita (16 primeres visites, quan l'habitual són quatre o cinc en una setmana), després de la jornada celebrada dilluns amb motiu del Dia Mundial sense Tabac.

Ahir el CAP Sagrada Família va posar a disposició d'usuaris taules informatives a l'entrada dels centres per lliurar informació sobre els efectes nocius del tabaquisme (tant actiu com passiu) els beneficis de deixar de fumar i els mètodes per aconseguir-ho.

El díptic informatiu de la consulta de deshabituació tabàquica del CAP, creat específicament per a aquesta jornada, va tenir molt bona acceptació per part dels usuaris.

Al CAP Sagrada Família també es van dur a terme cooximetries, per mesurar el nivell de monòxid de carboni en l’aire exhalat. D'altra banda, va tenir lloc una xerrada informativa al CAP amb les farmàcies de la zona per a la difusió de la consulta de deshabituació del centre i per crear vincles per a futures accions coordinades.

En total es van repartir més de 400 pomes i es van dur a terme 32 cooximetries. Es calcula que aproximadament uns 250 usuaris es van interessar pels programes de deshabituació tabàquica.

Participació al Diagnòstic de Salut al Barri Sagrada Familia

El CAP Sagrada Família i el Centre d’Atenció Integral Hospital Dos de Maig, juntament amb les entitats sanitàries del barri que participen en el Pla de Desenvolupament Comunitari del barri Sagrada Família, estan elaborant el Diagnòstic de Salut al Barri Sagrada Família.

Es tracta d'un estudi qualitatiu que té la finalitat de recollir dades per detectar els problemes de salut percebuda per franges d’edat (infància, adolescència, joves, adults i gent gran) i de la comunitat en general.

Per començar a treballar el tema s’han organitzat 10 grups de treball, integrats amb perfils professionals de diferents àmbits, associacions i entitats. Els grups són: Professionals sociosanitaris, Associacions, Entitats, Professionals de l’àmbit sociocultural i educatiu, Dones, Adolescents, Joves, Homes, Gent Gran Homes i Gent Gran Dones

La setmana passada va tenir lloc al CAP Sagrada Família la primera trobada del grup de treball Professionals sociosanitaris, en el que van participar professionals de Sagrada Família i el Centre d’Atenció Integral Hospital Dos de Maig i de la resta de proveïdors sanitaris del barri.

El proper 8 de juny tindrà lloc el grup de treball Gent Gran Homes, al Club Caixa Catalunya. El grup estarà moderat per Carlos Romero, responsable Acció Comunitària del CAP Sagrada Família.

31 de Maig: Dia Mundial Sense Tabac al teu CAP

Dilluns 31 de maig es celebrarà el Dia Mundial Sense Tabac, i amb aquest motiu el CAP Sagrada Família organitza jornades d’activitats dirigides a la prevenció

El CAP Sagrada Família organitza, com cada any, una taula informativa a l'entrada del centre per lliurar informació sobre els efectes nocius del tabac i els beneficis i possibilitats per deixar de fumar. La taula estarà a disposició dels usuaris que acudeixin al centre el proper 31 de Maig. Com a iniciativa per promoure els bons hàbits i la deshabituació tabàquica, es canviaran cigarretes per pomes, caramels, xiclets i algun altre obsequi com gorres. A més a més, amb les pomes es repartiran díptics informatius en relació a la deshabituació tabàquica que porta a terme l'equip d'infermeria del centre.També es faran cooximetries, per mesurar el nivell de diòxid de carboni en sang. Per altra banda es farà una xerrada informativa al CAP amb les farmàcies de la zona per fer difusió de la consulta de deshabituació del centre i crear vincles per a futures coordinacions.

Alimentació i sal

- La hipertensió és l'elevació crònica de la pressió arterial per damunt de xifres considerades normals.

Recomanacions:

- Si vostè ha de controlar la seva ingesta de sal, tingui en compte que pot fer una alimentació normal i equilibrada, reduint:
. La sal a la cuina, i no utilitzant el saler a taula.
. Els embotits.
. Els menjars preparats i precuinats i les salses (croquetes, canelons, ketchup,...).
. Els menjars enllaunats.
. Els aperitius (olives, patates de xurreria,…).
. Les aigües amb gas.

Punts a tenir en compte:
- Són tolerables d´una a dues tasses de cafè o te al dia, i quantitats moderades de vi o cervesa (acompanyant els àpats principals).
- Caldria, també, substituir el pa normal per pa sense sal.
- El pernil dolç porta tanta sal com la resta dels embotits, i també el pernil país o serrà.
- Porten quantitats importants de sal les sopes de sobre i les pastilles de brou.
- Són tolerables els formatges blancs o tendres, ja que porten menys sal que els secs.
- Les galetes, les pastes i els pastissos són aliments rics en sal.

Tècniques culinàries:
- Les formes de cocció més adequades són: les planxes, els forns, els bullits i els vapors.
- Es poden utilitzar lliurement condiments i herbes aromatitzants.
- Per cuinar li recomanem oli d'oliva.

Condiments substitutius de la sal:
Primers plats:
- Verdura: Nou moscada, clavell, menta, fonoll, estragó.
- Sopa: Pebre vermell, farigola, llorer, comí.
- Tomàquet: Pebre negre.
- Patates: Pebre vermell, comí.
- Pizza: Orenga.
- Caldo: Pebre negre
Segons plats:
- Peix: Sàlvia, comí, estragó, fonoll, pebre blanc i negre, julivert, llorer, farigola, llavor d'all, nou moscada.
- Carn: Farigola, llorer, julivert, nou moscada, estragó, romaní, sàlvia, pebre verd.
- Estofats: Farigola, pebre vermell, llorer.
- Ous: Farigola, llavor d'all.
- Pollastre: Nou moscada, estragó, pebre verd, romaní.
- Plats amb formatge: Menta, pebre verd, llavor d'all.
Salses:
- Pebre vermell.
- Llavor d'all (salses cremoses).
- Fonoll (salses de verdura).
- Vainilla (salses dolces).
- Llorer.
- Menta.
- Orenga (salses per a postres).
- Estragó.
- Vinagre.
- Comí (curri, condiment del gaspatxo).
Postres:
- Casolans: Vainilla, canyella en branca i mòlta, romaní, nou moscada, llorer.
- Iogurt: Nou moscada, fonoll, menta.
Sabor dels condiments subtitutius de la sal:
- Llavor d'all: Gust amarg.
- Fonoll: Llavor més forta i picant que les fulles. Gust anisat.
- Vainilla: Gust dolç.
- Canyella: Gust dolç.
- Clavell: Realça plats insípids.
- Julivert: Gust fort i penetrant.
- Menta: Molt refrescant.
- Pebre blanc: Més picant, menys aromàtic.
- Pebre negre: Subtilment picant.
- Pebre verd: Picant suau.

Dieta per diabètics

- La diabetis és una malaltia crònica que es manifesta per un nivell de sucre en la sang per damunt del considerat normal.

- Una alimentació correcta i continuada és imprescindible per tractar aquesta malaltia.

Recomanacions:

- Per tenir una alimentació equilibrada, cal menjar de forma variada, introduint tot tipus d´aliments.

- Procurar respectar el nombre de menjades i els horaris que indiqui el professional sanitari.

- Cal evitar els sucres, la mel, els dolços i les llaminadures, i també les begudes ensucrades (coles, taronjades,...) i els gelats.

- Cal, també, evitar els greixos d´origen animal i els olis cremats, perquè poden afavorir l´arterioesclerosi. Per cuinar li recomanem oli d´oliva, i que utilitzi preferentment les formes de cocció següents: planxes, vapors, forns i bullits.

- És convenient introduir en els àpats principals acompanyaments de verdura crua (enciam, tomàquets,api...).

- Recordi que la fruita és un aliment ric en sucres.Per tant, respecti les quantitats recomanades.

- El consum de sal, espècies, café, infusions, pot fer-se amb moderació, si no s´indica el contrari.

- Els edulcorants artificials (sacarines,…) no suposen una aportació de sucres i tampoc de calories, i són tolerables sempre que es prenguin amb moderació per endolcir alguns aliments.

- En relació al posible consum de begudes alcohòliques, cal que ho consulti al seu equip sanitari.

- Encara que la beguda més recomanable és l´aigua, es poden utilitzar com a refrescants begudes sense sucres (begudes “light”).

- En el cas que vostè no pugui seguir la dieta habitual (a causa de trastorns digestius, febre, extraccions dentàries, falta de gana,etc...) no deixi de prendre els aliments següents: fècules, làctics i fruita.

Diarrea

És la excreció repetida de femtes líquides que s’acompanya de pèrdues importants d’aigua i electròlits.

Causes:

• La causa més comú sol ser les infeccions que afecten a la mucosa que recobreix el tub digestiu.
• L’existència d’una lesió a l’intestí prim i/o gruixut als quals es porta a terme l’absorció d’aigua i nutrients (síndrome de malabsorció).
• Per un augment de la motilitat intestinal.

Depenent de la seva duració la diarrea pot ser :

• Aguda : generalment causada per una infecció o intoxicació alimentària i que no dura més de dos setmanes.
• Crònica: es pot produir per un síndrome de malabsorció, algunes malalties o per una intolerància o al·lèrgia alimentària. Sol tenir una durada de més de dos setmanes.

Recomanacions dietètiques pel tractament simptomàtic de la diarrea en diferents fases:

• Dieta absoluta durant les primeres 6-24h, depenent dels símptomes.
• Reposició de líquids en funció de les pèrdues per evitar la deshidratació
• Instaurar una dieta líquida clara, durant 2 ó 3 dies.
• La dieta diària consisteix 2 litres de líquids, en funció de la pèrdua. Repartir petites preses al llarg de tot el dia, o bé administrar solucions de rehidratació oral (SRO), alternant-les amb aigua, sucs sense polpa i no ensucrats de fruites no àcides, brous sense greix, brou d’arròs i pastanaga, camamilla, i altres infusions suaus…
• Inici de la ingesta sòlida, dieta tova astringent, baixa en greixos i fibra i de baix contingut en lactosa.
• S’aconsella prendre aliments rics en pectina, per la seva utilitat al control del procés diarreic: poma rallada i una mica oxidada o puré de poma cada 2-4h segons la tolerància.
• Prendre aliments fàcils de digerir : Arròs, pastanaga cuita, peix blanc o pollastre bullit sense pell, pa torrat o del dia anterior, sèmola o tapioca, pasta fina per sopa a brous suaus i sense greix, patates bullides i en puré fil.
• Introduir progressivament major varietat d’aliments, segons la evolució simptomàtica i la tolerància individual, fins aconseguir una ingesta equilibrada i adequada: galetes Maria, pera, plàtan madur, codony, fruita cuita, nèctars de fruita, pernil cuit magre, carns magres i truites preparades amb poc oli, iogurt natural (conté poca lactosa) etc.
• No introduir nous aliments de forma ràpida.
• Abans de passar a una alimentació normal, comprovar la tolerància als lactis: iogurt, formatge fresc, beixamel i finalment la llet.
• Si la diarrea té un origen dietètic, reconèixer l’aliment responsable i corregir qualsevol tipus d’alteració nutricional.

El restrenyiment

El restrenyiment es defineix com una freqüència defecatòria de menys de tres cops per setmana. El fet que existeixin molèsties subjectives al defecar com un esforç exagerat, femtes dures o sensació de buidament incomplet també es pot considerar com a estrenyiment.

L’estrenyiment és un símptoma molt freqüent i s’estima que un 18 % de la població el pateix, sent més habitual a les dones i a la gent gran.

Les causes més comuns que poden ocasionar restrenyiment són:

• Falta d’aliments rics en fibra a la dieta com les verdures, fruites, cereals integrals, fruita i fruits secs. Aquesta circumstància afegida a una baixa ingesta de líquids fa que les femtes siguin de petit volum i molt dures.
• Debilitat dels músculs de la paret abdominal i del sòl de la pelvis que intervenen a la defecació.
• Certs medicaments ( codeïna, alguns analgèsics, sedants, ferro oral i antidepressius, entre d’altres) provoquen una disminució de la mobilitat dels intestins. El mateix passa amb malalties com la diabetis, l'hipotiroïdisme, la malaltia de Parkinson i estats naturals com l’embaràs.
• Predisposició genètica que presenten certes persones al restrenyiment.
• L’edat. El restrenyiment és molt comú a les persones més grans de 65 anys a causa d’alteracions al trànsit intestinal circumstància agreujada per la polifarmàcia i la immobilitat.
• Malalties ano-rectals: com les fissures i les hemorroides que ocasionen defecacions doloroses.
• Colon irritable, diverticles i altres causes com l’absència d’entrenament intestinal a les persones que han patit un AVC (Accident Vascular Cerebral), malalties musculars i neurològiques, la presència d’un tumor, disminuïts psíquics, els viatges, l'estrès o les depressions.

Consell dietètic i recomanacions per evitar el restrenyiment

• Procurar fer una dieta variada i equilibrada. Menjar de forma ordenada, procurar un ambient tranquil i respectar els horaris.
• Incloure a la dieta diària hortalisses, productes integrals i altres aliments rics en fibra soluble: llegums, avena, verdures i fruita.
• Preparar les verdures i hortalisses ben trossejades crues o “al dente”.
• No colar purés de verdures o llegums, ni sucs (si es colen s’elimina gran part de la fibra alimentària que contenen).
• Restringir els condiments picants forts.
• Utilitzar herbes aromàtiques amb potencial carminatiu (milloren la flatulència) com el fonoll, comins, anís verd...
• S’aconsella prendre almenys tres cops per setmana llegums.
• És preferible menjar fruita fresca i sense pelar.
• A l’esmorzar es recomana : cereals integrals, muesli, iogurts, prunes seques, dàtils, sucs de fruita sense colar, kiwis...
• Beure entre hores, almenys prendre 2 litres al dia.
• No beure alcohol.
• Afegir a la dieta habitual algun suplement dietètic ric en fibra com el segó de blat, d’avena...
• Reeducar el reflex defecatori, acudint al bany a hores fixes, per a establir uns hàbits.
• Realitzar taules de gimnàstica abdominal que es poden practicar a primera hora del matí i abans de sopar, durant 10 minuts. Aquests exercicis estimulen i tonifiquen la musculatura abdominal implicada al procés defecatori.
• En certes ocasions el metge podrà prescriure, de forma transitòria, algun laxant, que serveixi d’ajuda inicial i sigui un complement de la dieta.

El CSI guanya el Premi Avedis Donabedian a l’excel·lència en qualitat en Atenció Primària

Els Centres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral: l’ABS Sagrada Família i l’ABS Gaudí (a Barcelona) i l’ABS Collblanc i l’ABS la Torrassa (a l’Hospitalet de Llobregat) han rebut el Premi a l’excel·lència en qualitat en Atenció Primària que cada any atorga la Fundación Avedis Donabedian.

Els premis pretenen distingir públicament la qualitat a la sanitat de diferents centres de tot Espanya en àmbits com: l’hospitalari, l’atenció primària, l’atenció sociosanitària i de persones amb dependència, la psiquiatria i la salut mental, les societats científiques, la integració assistencial i els projectes de salut pública.

La candidatura dels Centres d’Atenció Primària va ser possible gràcies al fet que disposàvem d’un programa d’activitats de millora de la qualitat, a banda d’haver dut a terme un esforç significatiu per a la millora de la qualitat en els darrers anys i documentar els darrers èxits aconseguits.

El Consorci Sanitari Integral ja compta amb dues autoavaluacions EFQM, des del 2005 comptem amb un pla de qualitat distribuït en diferents documents: Procés de planificació estratègica, Pla estratègic, evolució de resultats estratègics i metes, i enquestes de satisfacció professional i d’usuaris, entre d’altres.